L'empresa NSO, encarregada del programari Pegasus, ha assegurat que aquest sistema es ven als països per lluitar contra el terrorisme i els crims, arguments que ha defensat el govern espanyol per justificar l'ús del programari. El diputat de Bildu, Jon Iñarritu, acusa el govern espanyol de "no haver utilitzat Pegasus en el cas CatalanGate per cap d'aquests dos supòsits pels quals s'hauria contractat". El diari El Mundo va treure a la llum aquest diumenge un reportatge a la seu de la companyia, on entrevistava un alt càrrec de l'empresa, que ha assegurat que a conseqüència del mal ús del programari per part d'alguns governs han renunciat a vendre'l a 90 països, en aquest sentit, també ha afirmat que s'ha desconnectat el programa a 7 països que havien "violat el contracte i la seva confiança després de fer-ne un mal ús". Davant d'aquesta afirmació Iñarritu a través d'una piulada a les seves xarxes socials considera que "no sé si és un dels 7 Estats que va ser desconnectat per mal ús, però hauria de ser-ho". El diputat basc ataca directament al govern de l'Estat i els acusa "d'haver espiat a desenes d'oponents polítics sota arguments absurds".
Les solucions de Robles
El cas CatalanGate segueix portant cua. Aquest dissabte la ministra de Defensa, Margarita Robles, va anunciar que ha decidit tallar de soca-rel la possibilitat que s'estigui espiant a més alts càrrecs del ministeri de Defensa i ha optat per una dràstica decisió: substituir 4.000 mòbils del personal. Segons publica El Español, s'ha enviat una circular interna per correu electrònica, en la que el Centre d'Atenció a l'Usuari del CESTIC (Centre de Sistemes i Tecnologies de la Informació i les Comunicacions) avisava que es començaria a substituir els telèfons. La circular en la qual s'ha advertit que han de procedir a la renovació i comprovació de la comptabilitat dels dispositius, ha arribat a tots els òrgans del CIS (Sistema d'Informació i Telecomunicacions, per les seves sigles en anglès). Aquesta és una proposta inèdita en les Forces Armades espanyoles.
És el primer cop que es fa un gest com aquest, sis anys després que sortís a la llum l'existència del programari. El motiu és el temor a nous episodis d'espionatge amb l'objectiu d'utilitzar terminals més protegides davant les amenaces externes, que encara no s'han resolt d'on provenien. Amb tot, les mirades han apuntat, per exemple, cap al Marroc. Malgrat ser el primer cop que es pren una decisió com aquesta, ja a finals de maig es va enviar als membres del Centre una primera circular en la qual es parlava de la seguretat dels mòbils, en ella es demanava a aquells que utilitzen dispositius electrònics externs que els proporcionessin al Ministeri per realitzar comprovacions sobre els seus sistemes contra les amenaces externes.