El diputat d'EH Bildu Jon Iñarritu s'ha burlat del Tribunal de Comptes dient que "segur que li reclama" a Mariano Rajoy els 63 milions d'euros que l'expresident va destinar a l'exèrcit que va enviar a Letònia per comprar el seu silenci el 2017. Això ho ha dit en resposta a una piulada de Carod-Rovira en què l'exvicepresident republicà ha assegurat que "algunes actituds i silencis dels països bàltics i el paper intel·ligent d’Espanya amb relació a ells confirma que la política internacional no té sentiments sinó interessos".
Concretament, el motiu pel qual l'expresident popular va enviar les tropes a Letònia va ser perquè aquest país no reconegués la independència de Catalunya. Aquesta operació es va produir sense l'autorització del Congrés malgrat que, segons especifica la Llei de Defensa Nacional, correspon a la cambra baixa aprovar "amb caràcter previ la participació de les Forces Armades en missions fora del territori nacional".
La setmana passada, el Tribunal de Comptes va condemnar a 34 excàrrecs del Govern a pagar més de 5,4 milions d'euros per les despeses del Diplocat del 2011 al 2017 i les de l'organització de l'1-O. La suma de les fiances de tots els acusats puja a més de 5,4 milions, ja que les quantitats fixades per a cada un dels acusats estan pensades per respondre a una fiança de responsabilitat solidària. La persona a qui se li demana una fiança més elevada és a l'exsecretari general del Diplocat Albert Royo, a qui se li reclama més de 3,8 milions d'euros. L'òrgan fiscalitzador també demana més de 2,9 milions d'euros a Andreu Mas-Colell i a Artur Mas, mentre que a Raül Romeva més de 2,2 milions. Per al líder de Junts, Carles Puigdemont, i per al d'ERC, Oriol Junqueras, el Tribunal exigeix més de 2 milions.
Recursos per aturar la causa
Artur Mas i Carles Puigdemont han presentat un recurs per declarar la nul·litat de la causa. També ho han fet Oriol Junqueras i Raül Romeva, així com la resta d'afectats d'ERC. El president Puigdemont ha demanat en un escrit que s'anul·li la caució requerida en considerar que "té reconeguda la immunitat com a europarlamentari" que "arriba a qualsevol instància i jurisdicció, inclòs el Tribunal de Comptes". En aquest sentit, ha retret l'actuació de l'òrgan fiscalitzador i ha assegurat que l'afirmació feta per la delegada instructora durant l'acte de liquidació, sobre que aquesta immunitat s'estén únicament als processos penals, és "contrària a dret".
Mas ha presentat una petició juntament amb l'exsecretari de Govern Joaquim Nin, on denuncien que no se'ls han garantit els “drets de defensa” i que no se’ls ha notificat cap dels tràmits adoptats pel Tribunal de Comptes al llarg del procediment.
Els republicans, per la seva banda, han subratllat les "irregularitats" del procediment i han plantejat la "inconstitucionalitat" de les fiances que se'ls exigeixen per "falta de control judicial". Això fa que no es puguin defensar en un procediment contradictori abans que es resolgui sobre la seva pretesa culpabilitat. "A la pràctica, la pena els és imposada abans del judici".