Mai unes eleccions catalanes ja convocades havien generat tanta incertesa sobre si s'acabarien celebrant. La tercera onada de la pandèmia de la Covid-19 segueix projectant els dubtes sobre la data prevista del 14-F. I això no obstant, el canvi de data també comporta dificultats.
Un informe de la conselleria de Salut lliurat aquest dilluns a tots els partits alerta que el punt més àlgid de contagis serà quan quedi poc perquè arrenqui la campanya electoral, a finals de gener. També pronostica que entre el 4 i el 10 de febrer, ja pocs dies abans dels comicis i en plena campanya electoral, les unitats de crítics dels hospitals catalans estaran al seu punt més alt de llits Covid. Això no obstant, durant la reunió el secretari general de Salut, Marc Ramentol, ha evitat pronunciar-se sobre si això obliga o no a ajornar els comicis, malgrat les reiterades qüestions plantejades pels grups al respecte.
La decisió definitiva es prendrà el pròxim divendres 15 de gener, quan la taula de partits es torni a reunir i rebi un altre informe de Salut aquell mateix dia. Si la decisió final acaba sent l'ajornament de les eleccions, a la mateixa trobada es decidirà la nova data, que podria situar-se a la primavera, tal com va avançar el conseller d'Acció Exterior, Bernat Solé, en una entrevista amb ElNacional.cat.
Sense marxa enrere
En cas que es decideixi mantenir la data del 14 de febrer, els grups han advertit Solé que la decisió no tindrà marxa enrere i els comicis s'hauran de celebrar. Els partits han argumentat que no es pot mantenir la ciutadania en una constant incertesa en relació a un tema essencial com és aquest. A més de recordar que les maquinàries electorals dels partits estaran ja en marxa, amb campanyes i inversions que no es podran revertir.
La decisió, però, no està gens clara. En aquest context tan incert a nivell sanitari i tan agònic a nivell polític -amb un Govern sense president i immers en picabaralles entre els dos socis que el formen- cada partit diu la seva, amb una varietat d'opinions considerable.
ERC, prudent
ERC es mostra prudent a l'hora de dir si les eleccions s'haurien d'ajornar. El vicepresident del Govern i candidat d'ERC, Pere Aragonès, ha assegurat que l’executiu farà “tot el possible” perquè tirin endavant, tot i que ha destacat que la decisió es prendrà amb el consens de tots els partits. Per la seva banda, la secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, ha reclamat que no es faci "electoralisme" amb la data de les eleccions i ha promès que les dades epidemiològiques i el criteri sanitari marcaran la decisió però que aquesta serà acordada pels partits i no pels experts en salut.
El vicepresident Aragonès i la portaveu Vilalta / Foto: ACN
Junts vol el parer dels experts
Per la seva banda, fonts de JxCat han insistit a ElNacional.cat que el partit respectarà el posicionament que els experts adoptin, el qual es preveu que es doni a conèixer en l'informe que totes les formacions rebran el pròxim dijous i divendres. L'informe d'avui no es posicionava sobre si cal o no ajornar-les. Com la resta de grups, Junts ha emplaçat durant la reunió els experts de Salut a prendre posició sobre aquest tema i els ha recordat que així ho van fer en el cas dels restaurants i escoles.
Els darrers dies la seva candidata, Laura Borràs, havia apostat públicament perquè el Govern treballés per tal de poder celebrar-les en la data prevista.
PSC i PP, a favor de celebrar-les
Molt més contundent s'ha mostrat la portaveu del PSC, Eva Granados, que ha afirmat que només un escenari de confinament domiciliari general justificaria l'aplaçament dels comicis. "És l'obligació del Govern que tots els catalans puguin votar. Està en mans de l'Executiu i el Procicat establir les mesures necessàries", ha instat.
Aquest posicionament tan clar dels socialistes coincideix amb un moment en què les enquestes han disparat la intenció de vot per al seu partit. De fet, així mateix ho ha reivindicat Granados, que també ha celebrat que algunes enquestes situen el candidat del PSC, ministre Salvador Illa, com el preferit per ser president.
En la reunió que aquest dilluns ha mantingut la mesa de partits per abordar el calendari electoral, el representant del PSC ha advertit que qualsevol decisió al respecte el Govern l'haurà d'adoptar d'acord amb els partits i que en cas contrari podria obrir la porta a una impugnació davant del Tribunal Constitucional.
En un sentit similar s'ha expressat el PP, que també ha apostat per intentar mantenir les eleccions per al 14 de febrer.
Ciutadans i PDeCAT, contra la incertesa
El cap de llista de Ciutadans, Carlos Carrizosa, ha exigit a la consellera de Salut, Alba Vergés, i al ministre de Sanitat, Salvador Illa, que diguin ja si la situació de la pandèmia permet celebrar les eleccions. En una entrevista a Onda Cero Catalunya, Carrizosa ha afegit que Illa i Vergés estan "alineats per jugar al tripijoc" i no acabar de dir què s'ha de fer.
En un sentit similar s'ha expressat el PDeCAT. El seu portaveu, Marc Castells, ha reclamat als partits que no allarguin "l'agonia" i es determini amb "claredat" aquest divendres si es mantenen o s'ajornen els comicis. També ha afegit que el Govern no pot escollir entre preservar la salut o la democràcia sinó que cal garantir les dues coses i buscar la fórmula perquè es puguin celebrar les eleccions "amb seguretat".
CUP i comuns, comicis necessaris
Per la seva banda, els comuns i la CUP han demanat que la decisió d'ajornar els comicis es faci únicament amb criteris sanitaris. La cap de llista dels comuns, Jéssica Albiach, ha demanat que un comitè d'experts assessori la Generalitat i dicti els criteris a seguir perquè es puguin celebrar uns comicis que assegura que són "necessaris".
El número dos de la llista de la CUP i Guanyem, Carles Riera, ha demanat al Govern, institucions, agents polítics i socials que posin els recursos necessaris perquè les eleccions puguin ser el 14 de febrer. Tot i així, ha admès que la "realitat epidemiològica" decidirà si és possible celebrar-les en la data prevista.
En dubte les vacunes per a les meses
Durant la reunió s'ha constatat la impossibilitat de garantir el 14 de febrer la immunitat dels membres de les meses administrant-los las vacunes tal i com s'havia apuntat. A banda de qüestions logístiques, s'ha plantejat una qüestió de calendari. Entre la primera i la segona vacuna hi ha d'haver un mínim de 20 dies, la qual cosa resulta matemàticament impossible tenint en compte que falta poc més d'un mes per al 14 de febrer i encara no s'ha fet el sorteig de les meses perquè, de fet, fins aquest divendres, 15 de gener, no se sabrà amb seguretat si se celebren o no les eleccions aquell dia.
L'oposició de metges i científics
Diversos metges i científics de reconegut prestigi han alertat avui de la possibilitat que no es puguin celebrar les eleccions del 14-F. També han assegurat que un important volum de persones no podrà anar a votar de forma "presencial" perquè, o bé estaran contagiats, o seran contactes estrets de persones que ho estiguin. Així doncs, han afegit que no creuen que es pugui estabilitzar la situació de pandèmia fins a l'estiu o finals d'any, període al qual han recomanat traslladar les eleccions.
Concretament, els metges i científics que han llançat aquesta recomanació han estat el cap del servei de Malalties Infeccioses de l'Hospital Germans Trias i Pujol i director de l'Irsicaixa, Bonaventura Clotet, la cap de Medicina Preventiva i d'Epidemiologia de la Vall d'Hebron, Magda Campins, el cap de Medicina Preventiva i d'Epidemiologia de l'Hospital Clínic, Antoni Trilla, i el catedràtic de farmaco-epidemiologia a la Universitat d'Oxford, Daniel Prieto Alhambra.
Imatge principal: Una mesa electoral de les eleccions d'Euskadi, celebrades el passat mes de setembre / Foto: Efe