Aquest dimarts comença a l'Audiència Nacional el judici pels atemptats del 17 d'agost del 2017 a Barcelona i Cambrils. Els tres acusats s'enfronten a una petició de pena d'entre 8 i 41 anys per la seva vinculació amb la cèl·lula terrorista. En els atemptats van morir 16 persones i 140 més van quedar ferides.
Comença el judici d'un cas ple d'incògnites que no s'espera que s'aclareixin en els prop de dos mesos que duraran les vistes. Durant la instrucció s'ha refusat investigar les vinculacions de l'imam de Ripoll i la seva relació amb el CNI, tot i les peticions reiterades dels familiars. Entre els interrogants hi ha per què ningú va detectar la cèl·lula ni les seves intencions. Res fa pensar que el judici posi llum a totes les preguntes que han planat durant els darrers 3 anys al voltant d'uns atacs que van arribar en mig de tot el context de la lluita independentista. Les amenaces que van sorgir mesos abans sobre un hipotètic atac a la Sagrada Família o altres objectius turístics i les alertes que sí que es van fer públiques i com es van gestionar, així com la manca d'informació que els arribava als Mossos d'Esquadra, és l'altre os dur de rosegar que cau sobre el judici i que difícilment s'aclarirà.
El judici comença aquest dimarts i està previst que acabi a mitjans de desembre. S'ha estructurat en setmanes amb quatre vistes de dilluns a dijous. El judici començarà amb els informes previs, la declaració dels acusats i dels primers dos testimonis de la Fiscalia, dos mossos d'esquadra. Dijous comencen a declarar les víctimes, entre les quals, Javier Martínez, el pare del nen de 3 anys de Rubí que va morir a la Rambla.
Javier Martínez en una imatge d'una entrevista a ElNacional.cat - Sergi Alcàzar
A partir de l'1 de desembre començaran a declarar els pèrits de totes les parts per contrastar les proves. A partir del 16 de desembre es faran els informes finals, que encara no s'han agendat, en funció de com evolucioni tot el calendari, i s'espera que el judici pugui quedar vist per a sentència abans de Nadal.
Els acusats
Al banc dels acusats s'asseuran els únics tres terroristes que no van ser abatuts pels Mossos d'Esquadra: Mohamed Houli Chemlal, supervivent de l'explosió al xalet d'Alcanar; Driss Oukabir, que va llogar presumptament la furgoneta utilitzada a la Rambla; i Said Ben Iazza, qui segons les acusacions suposadament va prestar la seva documentació i la seva furgoneta isotèrmica per comprar i transportar precursors explosius.
Per als dos primers la Fiscalia demana 41 i 36 anys de presó, respectivament, pels delictes d'integració en organització terrorista, fabricació, tinença i dipòsit de substàncies explosives; i conspiració per al delicte d'estralls terroristes. I per al tercer, 8 anys de presó per col·laboració amb la cèl·lula.
No se'ls jutjarà per assassinat perquè a cap d'ells se'ls ha processat com a responsables de les morts i dels ferits, però el tribunal va deixar la porta oberta que les parts ho plantegessin en els seus escrits. L'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) i l'Associació 11-M Afectats pel Terrorisme demanen presó permanent per a Oukabir i Houli Chemlal per 15 presumptes delictes d'assassinat terrorista. Per al tercer, sol·liciten entre 25 i 30 anys de presó.
Entre les acusacions hi ha el consistori de Cambrils, que demana presó permanent per a Oukabir i Houli Chemlal; i l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat, que sol·liciten penes de fins a 95 i 44 anys de presó, baixant a 8 anys la reclamada per Ben Iazza per col·laboració amb organització terrorista.
L'imam de Ripoll
El ministeri públic en el seu escrit d'acusació provisional afirma que els acusats —en presó preventiva des que van ser detinguts fa tres anys— es trobaven en l'"entorn" de l'imam de Ripoll Abdelbaki es Satty, que va morir un dia abans en l'explosió d'un habitatge a Alcanar on es preparaven els explosius per atemptar a Barcelona.
Assenyala que l'acusat Mohammad Houli Chemlal, que va resultar ferit per l'explosió d'Alcanar, i per a qui es demana la pena més alta pels delictes de pertinença a organització terrorista, tinença, dipòsit i fabricació d'explosius, i conspiració per cometre estralls terroristes, "va formar part d'una cèl·lula criminal local seguidora dels postulats de l'organització terrorista Estat Islàmic reunida al voltant de la figura de l'imam mort, que ho va ser de les comunitats 'El Fath' i 'Annour'", de Ripoll.
Escorcoll a casa l'imam - ACN
En aquest sentit, afegeix que "mantenia" amb l'imam una "bona relació d'amistat" i que va començar a "mostrar interès per l'islam i a assistir també regularment a la mesquita". L'escrit explica que aquesta relació va començar a través dels "germans grans" membres de la cèl·lula terrorista.
En primer lloc, Youssef Aalla, Younes Abouyaaqoub i Mohamed Hichamy van ser "adoctrinats en el gihadisme radical" per Es Satty al seu domicili de Ripoll, "justificant l'ús de la violència extrema en nom de l'islam, transmetent aquest ideari fanàtic a la resta dels membres", diu la fiscal. Posteriorment, "van atreure al grup criminal els petits", Omar Hichamy, Mohammad Houli Chemlal, Said Aalla, Moussa Oukabir i Houssaine Abouyaaqoub.
Els objectius possibles
"A finals de maig del 2017 coincidint amb la festivitat del Ramadà, els grans van convocar la resta dels membres del grup a una reunió en un parc de Ripoll, on els van comunicar que necessitarien la seva ajuda per esfondrar la Sagrada Família i altres monuments emblemàtics de la ciutat de Barcelona amb explosius que prepararien", concreta la fiscal en el seu informe.
En el cas d'Oukabir, la fiscal sol·licita 36 anys de presó pels mateixos delictes que Houli Chemlal, ja que estava "plenament assentat" a la cèl·lula terrorista en la qual es va integrar "a mitjans del 2017". Subratlla que Driss Oukabir estava "aïllat del seu entorn habitual i disposat per a la consecució dels seus fins", la qual cosa es demostra amb la seva participació en el "trasllat de substàncies explosives" des de l'habitatge de l'imam fins a Alcanar i amb lloguer de furgonetes.
El tercer d'ells, Ben Iazza s'enfronta a la menor petició de pena, 8 anys per col·laboració amb la cèl·lula, per prestar a Younes Abouyaqoub una furgoneta que era propietat del seu oncle, que utilitzava en el seu negoci d'alimentació, "sabent que seria usada per a l'adquisició i transport de productes químics".
L'escrit d'acusació de Fiscalia també assenyala que va prestar la seva documentació personal, per ocultar la veritable identitat del comprador dels productes químics, "amb la finalitat d'ajudar-los en la consecució dels seus fins de fer-se amb els precursors necessaris per a l'elaboració de substàncies explosives".
Els fets
Va passar poc abans de les cinc de la tarda del 17 d'agost del 2017, quan Younes Abouyaaqoub entrava a la Rambla "a gran velocitat" al volant d'una furgoneta llogada, amb la qual va zigzaguejar "atropellant les persones que caminaven per allà". Entre els documents que es van trobar al vehicle hi havia el passaport de Houli Chemlal i el contracte de lloguer a nom d'Oukabir.
Així ho exposa l'escrit d'acusació de la Fiscalia, que relata com cap a la una de la matinada de l'endemà i després d'haver comprat ganivets i una destral i haver fabricat falsos cinturons d'explosius, cinc membres de la cèl·lula van arribar al passeig marítim de Cambrils "atropellant vianants" i "agredint les persones que es trobaven al seu pas".
Moments després de l'atemptat a la Rambla - Sergi Alcàzar
Tots van ser abatuts pels Mossos, també Abouyaaqoub el 21 d'agost al Penedès. Un total de 16 persones van morir en els atemptats i 140 van resultar ferides. La fiscal explica com es va constituir la cèl·lula al voltant de l'imam de Ripoll Abdelbaki es Satty, mort en l'explosió d'Alcanar al costat d'un altre membre, i qui presumptament va adoctrinar el grup de joves d'origen magribí, alguns germans o que es coneixien des de nens.
Tres mesos abans de l'atac, la cèl·lula va començar a comprar material per fabricar explosius, i a finals de maig, coincidint amb el Ramadà, tres d'ells van convocar cinc més, inclòs Houli Chemlal, a una reunió en un parc de Ripoll i "els van comunicar que necessitarien la seva ajuda per esfondrar la Sagrada Família i altres monuments emblemàtics de la ciutat de Barcelona amb explosius que prepararien".
Younes Abouyaaqoub en una imatge inclosa en el sumari - Sumari 17-A
Per a això, afegeix la fiscal, "es proposaven utilitzar furgonetes llogades carregades d'explosius juntament amb bombones de butà, per aconseguir una ona expansiva més gran, així com bombes de tub farcides de metralla, com a granades, i armilles explosives". En aquestes dates, Es Satty va efectuar una recerca a internet sobre l'atemptat de Manchester del maig del 2017 i sobre "cursos de fabricació d'explosius per a principiants".
La Fiscalia relata altres recerques sobre "possibles objectius" com embassaments, l'Alhambra de Granada, la festa de la Tomatina de Bunyol o l'Audiència Nacional; sobre precursors d'explosius, sobretot el peròxid d'acetona, conegut com a Mare de Satanàs; i partits de futbol com el Barça-Manchester United del 27 de juliol, o la Supercopa d'Espanya entre el Barcelona i el Reial Madrid.
El 14 d'agost, segons l'escrit, la majoria va anar al xalet d'Alcanar, inclòs Houli Chemlal, on alguns es van dedicar a l'elaboració i fabricació de substàncies explosives, seguint les indicacions d'Es Satty. El 16 d'agost es va produir l'explosió de la casa i un dia després es va perpetrar l'atemptat, que va ser reivindicat pel Daesh.