La consellera de Territori, Sílvia Paneque, i la secretària general d'Esquerra Republicana, Elisenda Alamany, van anunciar aquest dilluns que l'operadora de Rodalies es constituirà abans que acabi el 2025. L'objectiu és que la principal operadora de la xarxa ferroviària catalana, com és Renfe, passi a mans de la nova empresa mercantil que tindrà el nom de Rodalies de Catalunya. De fet, aquesta empresa, tal com diu l'acord entre el PSOE i Esquerra Republicana per a la investidura del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, estarà composta per un consell d'administració de forma paritària entre la Generalitat i l'Administració General de l'Estat, amb el president del consell membre de la Generalitat i amb vot de qualitat. Tot i la majoria de la Generalitat, l'Estat s'ha guardat un as a la màniga perquè les decisions més importants, que es definiran en els estatuts que hauran d'estar enllestits al març, seran votades amb una majoria qualificada.
L'objectiu és que aquesta empresa assumeixi els trens, els treballadors i els permisos, juntament amb la resta d'elements que gestiona Renfe a Catalunya. L'any 2010 ja es va fer un intent de traspàs parcial, que va servir perquè fos la Generalitat qui tingués la capacitat de decidir la contractació, però no va assumir dotacions econòmiques, fet que impossibilitava que el govern català decidís l'operadora. Amb el nou acord entre socialistes i republicans, la Generalitat ja ha aconseguit aquest abonament econòmic de 283,4 milions d'euros que l'Estat devia al Govern en el marc del traspàs parcial de competències de fa quinze anys, però caldrà veure qui és el que paga els nous trens a partir d'ara: si la mateixa Generalitat o l'Estat.
Conflicte amb els treballadors i una filial momentània per fer el traspàs
Una altra de les incògnites és què passarà amb els treballadors de Renfe, un element que ha causat polseguera. Els comitès d'empresa de Renfe i Adif van amenaçar d'anar a la vaga després de l'anunci de dilluns i la reunió entre el govern espanyol i la Generalitat. El cas és que hi ha dos elements polèmics i que creen dubtes entre els treballadors: primer, que la Generalitat vulgui treure la infraestructura per on circula l'R1, la primera línia que passarà al Govern, de la Red Ferroviaria de Interés General (RFIG); i, segon, "la indefinició jurídica" sobre el futur de la plantilla del Grup Renfe.
El cas és que caldrà veure com la Generalitat i el Ministeri casen tècnicament el fet de continuar amb el Grup Renfe i Adif, tal com s'havien compromès amb els treballadors, amb la creació de la nova empresa mixta Rodalies de Catalunya. La consellera Paneque va assegurar que s'acordarà una "transició pautada" amb Renfe per mantenir els drets laborals i la permeabilitat del personal. De fet, Paneque va subratllar la complexitat jurídica del procediment i va explicar que hi hauria un "pas previ per assegurar la continuïtat dels treballadors" amb una "filial per separar del grup Renfe la part que correspon Rodalies". Una altra problemàtica és que, a Catalunya, hi ha pocs maquinistes i hi ha una gran quantitat que venen d'arreu de l'Estat espanyol com a formació. L'objectiu a curt i a mitjà termini és incrementar la quantitat de maquinistes catalans, però, mentrestant, caldrà esclarir com la nova empresa mixta podrà 'adoptar' treballadors d'arreu de l'Estat si són empreses diferents.
El traspàs d'Adif
Una altra de les incògnites serà el traspàs d'Adif, l'empresa pública que gestiona les infraestructures ferroviàries i que genera la major de problemes a la xarxa. En principi, les infraestructures passaran a formar part de l'empresa de la Generalitat, Ifercat, que ja gestiona la línia 9. Ifercat compta amb deu treballadors, però el Govern de la Generalitat la dotarà de més personal en els pròxims mesos. Per tant, un cop s'executi tot plegat, hauran de treballar conjuntament fins a quatre empreses diferents: Renfe, Adif, Rodalies de Catalunya i Ifercat.
L'R1 com a conillet d'índies i la incògnita del control de trànsit
Qui farà de conillet d'índies com a primer pas per al pas de Renfe i Adif, a Rodalies i Ifercat serà l'R1, la línia del Maresme. De fet, va ser la primera línia que, el 1848, i va significar l'arribada del ferrocarril a la península Ibèrica. El primer pas és demanar al govern espanyol que segregui aquest tram Bifurcació Sagrera -que queda exclosa del traspàs perquè dona servei a altres infraestructures de competència estatal- i Maçanet-Massanes de l'anomenada Xarxa Ferroviària d'Interès General, el catàleg de línies que són competència exclusiva de l'Estat. En principi, el Consell de MInistres donarà el vistiplau durant el primer trimestre d'enguany. El cas és que aquest tram només l'utilitzen les línies de Rodalies i Regionals, R1 i RG1 i no hi circulen trens de mercaderies. Per això, es comença per aquest tram.
Quan s'executi el traspàs, la Generalitat, a través de l'empresa pública Ifercat, gestionarà 73 quilòmetres de via (la meitat dels quals en via única), 22 estacions i baixadors, 8 túnels i 12 passos a nivell, entre molts altres elements. Això significarà que el Govern de la Generalitat podrà decidir els canvis que s'hi puguin fer, com el canvi de les catenàries, vies o obres a les estacions. Amb tot, caldrà veure qui paga i d'on surten els diners si es vol fer obra nova, així com el seu manteniment. Tot plegat es gestionarà a través d'un conveni entre Adif i l'empresa de la Generalitat, i s'haurà d'actualitzar el Pla Rodalies. El primer lloc en el qual es veuran canvis serà en les estacions i més endavant també s'aclarirà com entra el Govern dins del Control de Trànsit Centralitzat (CTC), que a hores d'ara forma part d'Adif i que serà, probablement, a través d'un consorci.
Mentre s'executi l'R1, es començarà a fer el mateix amb les línies R2 de Sant Vicenç de Calders i l'R3 entre l'Hospitalet, Vic i Puigcerdà (malgrat que hi haurà trams que formaran part de la gestió d'Adif). Amb tot plegat, un dels elements més criticats per Junts per Catalunya és el vocabulari que ha utilitzat Esquerra Republicana per definir el pacte de "traspàs integral", i és que l'Estat continuarà formant part de la gestió. Amb tot, un dels elements que demanen els alcaldes de fora de l'àrea de Barcelona és que, amb la nova gestió, es descentralitzi el servei de Rodalies i es deixi de pensar el servei focalitzant-se en la capital de Catalunya. Un exemple són les reclamacions dels quatre alcaldes del Penedès. Amb el traspàs, el món local notarà proximitat i a llarg termini es notaran els canvis a través de les inversions emmarcades en el pla Rodalies.
Les obres prioritàries
El passat dilluns també es va abordar el pla de Rodalies per al període 2026-2030, que s'ha de validar el mes de juliol, que inclou una estació intermodal a Tarragona, millorar la capacitat i intermodalitat de l'estació de Martorell, duplicar la línia Montcada Bifurcació-Puigcerdà en el tram de Montcada a Parets -que, de fet, té ja les obres en marxa-, la viabilitat de la nova estació Torelló-La Garrotxa, la remodelació de l'estació de Vila-seca, de Martorell i de la platja de vies a l'Hospitalet de Llobregat i Sant Vicenç de Calders. S'ha acordat igualment millores en infraestructures al Maresme, amb la pacificació de la N-II i la millora de la connectivitat de la C-32, amb una inversió de 384 milions.