Un fantasma recorria ahir els despatxos del Madrid polític i econòmic (i no és el del comunisme): és possible una cosa semblant a la independència exprés de Catalunya, i, a més, per la via reglamentària? Preguntes, preguntes i més preguntes després que la Mesa del Parlament donés llum verda a la tramitació de la reforma del reglament a proposta de Jxsí, ara sí, per la via d’una ponència conjunta, una via directa per accelerar la desconnexió, la ruptura Catalunya-Espanya. Les peticions de reconsideració del tràmit cursades per l’oposició van ser rebutjades per 4 vots a 3 a la reunió de l'òrgan de govern de la Cambra.

Reforma del reglament que, si surt endavant facilitaria l'aprovació en un tres i no res, pel tràmit d’urgència, de la llei de transitorietat jurídica. El text que permetria emparar el referèndum en el pas “de la llei a la llei”, en expressió del president Puigdemont. El símil és clar. Així com de la legalitat franquista es va passar a la legalitat democràtica amb l'harakiri de les Corts del règim, a Catalunya es podria transitar de la "post-autonomia" a la "preindependència" per un camí no tan desconegut. 

La independència en dues hores de debat parlamentari?  Per fer-ho, cal que tiri endavant la reforma del reglament, mitjançant una ponència conjunta que presidiria la pròpia presidenta de la Cambra, Carme Forcadell -a la imatge, amb el vicepresident primer de la Mesa, Lluís Corominas-. Es podria posar en marxa de manera immediata, tot i que l'oposició confia a fer-la decaure negant-se a assistir-hi. Si finalment s'aprova la reforma del reglament tal i com la planteja JxSí amb el suport de la CUP, ja seria possible que un sol grup -amb l'actual reglament han de ser tots, o bé el Govern- promogui l'aprovació pel tràmit d'urgència de la proposició de llei de la "desconnexió". Per la via ràpida, en un ple, en paral·lel al qual s'especula que es podria convocar el referèndum anunciat.

La independència per la via reglamentària. Compte.  El Govern de l'Estat podria tenir serioses dificultats per provocar de manera immediata, mitjançant el recurs al Tribunal Constitucional, la suspensió de l'acord parlamentari, la llum verda a la llei de desconnexió pel procediment de lectura única, i que s'introduiria en l'ordre del dia en plena sessió. I ahir va aparèixer un primer indici que l'autonomia dels parlaments i els drets dels membres del legislatiu, és a dir, els diputats, poden ser a vegades una paret difícil de saltar per a determinades iniciatives judicials des de l'Executiu.

L'entorn de la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, va fer saber que no recorreria d'entrada l'aprovació del nou reglament de la Cambra catalana que promou JxSí, el coet per propulsar la independència exprés. Com? La raó és que l'Executiu espanyol podria encaixar un gol en pròpia porta. Per això, la iniciativa -el recurs d'empara al TC- ha estat delegada al PP català. El seu coordinador general, Xavier Garcia Albiol, va confirmar que assumia l'encàrrec preventiu de la vice. En processos d'aquesta mena, qualsevol petit error -o encert- pot ser decisiu.

Nervis, nervis, nervis. L'inici del tràmit parlamentari del que podria suposar la independència ràpida i per la via reglamentària, per la via -possiblement la menys prevista- de la reforma del reglament de la Cambra proposada per JxSí amb l'objectiu de dificultar possibles inhabilitacions als membres del Govern, preocupa i molt a Madrid. El to més que desagradable i encès de Sáenz de Santamaría en la dura rèplica al senador Josep Lluís Cleries -"vostès viuen en una realitat paral·lela"- , durant la sessió de control al Govern central a la Cambra Alta d'ahir a la tarda n'era l'evidència clara.

Les formes de l'Operació Diàleg -i les de la famosa foto del Mobile- quedaven lluny, molt lluny. I la victòria de l'unionisme amb el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries que invalida la disposició addicional dels pressupostos per finançar el referèndum començava a esvair-se. El vicepresident, Oriol Junqueras, ja ha rebut l'encàrrec de quadrar de nou el cercle, de manera que es pugui fer un canvi en l'articulat que satisfagui el PDeCAT sense posar en risc el sí de la CUP als pressupostos. ERC consolida posicions al centre de la partida.

El terç de Montellà

Va ser el mateix dia que el president del Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, va provar de ressuscitar la tercera via a Madrid amb una proposta de nou Estatut per a Catalunya -naturalment, referendable-. Una suggerència al Govern del PP per donar satisfacció al "terç" de la societat catalana, que, al seu parer, no està ni amb els uns ni amb els altres. Un Estatut com el que va retallar el Tribunal Constitucional el 2010, i amb diversos blindatges competencials: finançament (pacte fiscal), llengua, infraestructures. Just el que va proposar Artur Mas a Mariano Rajoy el 2012 després de la primera gran manifestació per la independència i abans de les primeres eleccions que va anticipar.

Montilla i el protocol

Nervis, nervis, nervis. A Montellà se l'escoltaven, entre d'altres selectes convidats a la conferència, l'expresident i senador José Montilla i el delegat del Govern de la Generalitat a Madrid Ferran Mascarell, dos vells companys de partit i de govern. Va ser el dia que Javier Fernández, president de la gestora del PSOE, i Miquel Iceta, primer secretari del PSC, van rubricar a Ferraz el nou acord de relació entre els socialistes catalans i espanyols. Em diu un observador atent de les coses que van passant que, amb el protocol actual, que possibilita al PSOE intervenir en la política d'aliances dels socialistes catalans, Montilla no hauria arribat a president de la Generalitat el 2006. Que José Luís Rodríguez Zapatero hauria pogut imposar -com sembla ser que va prometre- Artur Mas al PSC. La presidència del d'Iznájar, al capdavant del segon tripartit, va ser el penúltim gran acte de sobirania del PSC. L'últim va ser el "no es no" a Rajoy.