Hi ha un espai on encara l'independentisme preserva les formes, que no es llença els plats pel cap, que és a les portes del Tribunal Suprem, a Madrid. Aliè al rebombori que s'ha generat al Parlament de Catalunya arran del Debat de Política General, els partits independentistes han enterrat la destral de guerra per acompanyar la diputada de la CUP al Parlament, Eulàlia Reguant, a qui aquest dimecres han jutjat per no contestar les preguntes de VOX durant el judici al procés. Després de la vista oral, l'acusada ha admès que veu probable que la condemnin. "Veig més una condemna que una absolució", ha dit Reguant tot i que ha assegurat que "li agradaria pensar que el Suprem accepta l'objecció de consciència". La llibertat d'expressió ha estat el pilar fonamental de la defensa, que en el terreny tècnic, ha intentat fer visibles els errors de la investigació. "No ens van fer cap requeriment personal i no ens van notificar certes resolucions", ha defensat l'advocat de la defensa, Daniel Amelang.
Suport a l'exterior
Un conglomerat de diputats i senadors independentistes i sobiranistes catalans, bascos i gallecs han acompanyat Reguant als exteriors de l'alt tribunal. En nom de la seva formació, el diputat Xavier Pellicer, ha denunciat que la policia espanyola no els ha permès acompanyar Reguant fins a les portes del Suprem, ha defensat que la seva col·lega, al judici, va reivindicar "l'objecció de consciència davant l'extrema dreta", de qui ha dit que "utilitza els tribunals per fer-se propaganda". Tot i això s'ha ensumat que el procés judicial "molt probablement acabarà amb la inhabilitació". Per Esquerra, la també diputada Meritxell Serret - també acusada de desobediència per la Fiscalia en una altra causa - ha considerat que el judici és "injust i fora de lloc". "El que s'hauria de qüestionar és que VOX sigui acusació popular", ha explicat Serret.
El senador de Junts per Catalunya, Josep Lluís Cleries, ha afegit que "la repressió política contra l'independentisme continua, no canvia res i aquesta és la realitat" per després constatar que "els tribunals espanyols estan blanquejant l'extrema dreta". Segons Gerardo Pisarello, secretari primer de la Mesa del Congrés dels Diputats per En Comú Podem. ha fet un paral·lelisme amb la situació de l'exdiputat Alberto Rodríguez, expulsat de la cambra baixa després de d'una condemna judicial. "Si això acaba passant [la inhabilitació de Reguant], estaríem davant d'una greu vulneració de drets fonamentals bàsics i del principi democràtic", ha reblat Pisarello. A la concentració també hi han acudit Jon Iñarritu, d'EH Bildu, i Néstor Rego, representant del BNG gallec.
Les entitats civils també hi han fet acte de presència. El president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha considerat que l'actitud de Reguant va ser "acte de dignitat democràtica" per "plantar-se davant de l'extrema dreta" al judici del procés independentista. "Estem convençuts que la solidaritat antirepressiva és una eina d'empoderament col·lectiu i un instrument d'erosió de l'Estat per les seves pràctiques antidemocràtiques", ha apuntat Antich. En nom de l'ANC, el seu vicepresident, Jordi Pesarrodona, ha recordat "les prop de 4.000 represaliades per culpa de la persecució política que pateix el poble català".
Avui Reguant, demà Baños
La sala penal del TS jutja Reguant per un suposat delicte de desobediència greu a l’autoritat per negar-se a respondre les preguntes de l’acusació popular – VOX – durant el judici de l’1 d’octubre. Allà hi va comparèixer el febrer del 2019 com a testimoni. Per això el jutge Manuel Marchena ja la va multar amb 2.500 euros. Ara la Fiscalia demana 4 mesos de presó i d’inhabilitació per a sufragi passiu (el dret a ser escollida a les urnes) a la portaveu de la CUP, que fa la seva defensa en català.
Al marge de Reguant, aquest dijous el jutjat penal número 30 de Madrid jutjarà l’exdiputat de la CUP, Antonio Baños, pel mateix delicte de desobediència greu i per negar a contestar VOX al judici del procés. A ell el jutgen en un tribunal penal perquè ja no és diputat i ha perdut la condició d'aforat. Baños sempre ha defensat que va callar “per marcar un límit i demostrar que el feixisme no pot entrar a cap institució, en la judicial tampoc”.