I una vegada més l'independentisme s'ha de tornar a situar a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per acompanyar una persona investigada. Aquest cop és la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, que ha estat citada com a investigada per l'organització de l'1-O del 2017. Així doncs, a les portes del tribunal s'hi han personat diversos consellers de la Generalitat, la presidenta del Parlament, membres d'ERC, Junts, CUP, comuns i Òmnium, que han rebut Garriga entre aplaudiments i li han traslladat l'escalf davant aquesta causa.
A les portes del TSJC la presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha lamentat que l'independentisme un cop més s'hagi de trobar a les portes del TSJC perquè citen servidors públics, i ha demanat no normalitzar aquesta situació mentre que ha acusat l'estat de seguir centrat en l'1 d'octubre de 2017: "Som aquí i hi serem totes les vegades que calgui. Faríem bé d'aprendre de la tossuderia d'aquest estat que continua sense voler girar full de l'1-O". Així mateix ha demanat, en aquests temps en que s'apel·la al "principi de la realitat", saber que la realitat de l'estat espanyol és la repressiva: "Aquest és el diàleg de l'estat i aquesta és la persecució des des de l'1-O no s'atura".
La presidenta del Parlament, Laura Borràs, amb altres membres de Junts / Fotografia: Sergi Alcàzar
Les paraules de Borràs no són en va, sinó que van directament contra l'estratègia d'Esquerra Republicana. Els d'Oriol Junqueras van celebrar aquest cap de setmana una Conferència Nacional per fitxar el full de ruta pels següents anys, basat en el diàleg i la taula de negociació. Durant aquesta Conferència el president de la Generalitat va apel·lar al principi de realitat per fer una bona gestió del país, un principi de realitat que va assegurar que apliquen els republicans, i no els altres partits, a qui va atribuir proclames buides, consignes en pancartes, frases enginyoses i art de màgia: "Un país avança a partir de la realitat que ens envolta", va proclamar.
ERC reivindica solucions polítiques
Més enllà d'aquesta contestació de Borràs, on també l'acompanyaven altres membres de Junts com Aurora Madaula, Elsa Artadi o Francesc de Dalmases, a les portes del TSJC hi havia diversos membres d'ERC com Raül Romeva o Pau Morales. Ha estat la portaveu dels republicans al Parlament, Marta Vilalta, la que ha carregat contra la persecució de l'estat cap a les persones que van organitzar el referèndum: "Fer un referèndum no és delicte. La democràcia no és delicte i així ho defensem políticament", ha sostingut Vilalta, que ha reivindicat solucions polítiques i no repressives, perquè la repressió "no servirà mai per aturar un moviment legítim". Així, ha assegurat que seguiran treballant per trobar solucions polítiques com l'amnistia per posar punt i final a la causa general contra l'independentisme: "Si ells segueixen amb la repressió nosaltres seguirem amb la solidaritat antirepressiva", ha tancat.
Marta Vilalta amb membres d'ERC a les portes del TSJC / Fotografia: Sergi Alcàzar
Per la seva banda la cupaire Dolors Sabater ha alertat que el pitjor que podria passar és que l'independentisme s'acostumi a la repressió com si fos una normalitat, i ha demanat no estabilitzar el conflicte normalitzant les relacions amb l'estat, en clara referència a la negociació amb Pedro Sánchez: "És un conflicte viu que no s'acabarà fins que no puguem exercir el dret a l'autodeterminació i l'amnistia completa", ha afegit.
Finalment el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha subratllat l'anomalia democràtica que suposa aquesta causa dels tribunals contra l'independentisme quan al mateix temps "amaguen sota la catifa" la corrupció i la podridura de la monarquia borbònica, després que la Fiscalia hagi arxivat les causes contra Joan Carles I. En qualsevol cas ha avisat que la repressió no els espantarà: "Cap tribunal ens prohibirà exercir els drets polítics individuals i col·lectius", ha tancat.
Garriga, aforada
Al començament Garriga estava investigada en el Jutjat d'Instrucció 13 de Barcelona, que dirigeix una causa contra 29 excàrrecs del Govern pels preparatius del 1-O. Quan aquest jutjat la va citar, la jutgessa li va oferir no declarar per ser aforada davant el TSJC, ja havia pres possessió com a consellera, la qual cosa li dona condició d'aforada durant la investigació.