Acord transcendental i ampli al Parlament. El PSC, Junts, Esquerra Republicana, els Comuns i la CUP han pactat una proposta de modificació del reglament per incorporar el vot telemàtic, ampliar els supòsits de delegació de vot i assimilar la conformació dels grups parlamentaris al reglament del Congrés dels Diputats per tal que els cupaires puguin disposar d'un grup propi i no hagin de compartir el mixt amb Aliança Catalana. Els cinc partits han registrat la proposta de reforma del reglament aquest mateix divendres i suposa un canvi de paradigma: després que el Tribunal Constitucional negués en diverses ocasions la modalitat del vot telemàtic per als diputats a l'exili, ara la intenció és que el reglament del Parlament l'incorpori per tal de blindar els drets dels parlamentaris que encara són fora de Catalunya. De fet, és una modalitat de vot que reglaments com el del Congrés ja contempla.
A més, aquesta proposició s'ha registrat amb la petició que es tramiti pel procediment de lectura única amb la voluntat que aquesta reforma reglamentària pugui entrar en vigor i s'aprovi aquest mateix mes de juliol. D'aquesta manera, la possibilitat del vot telemàtic podria estar en marxa ja en un eventual ple d'investidura. La inclusió d'aquesta modalitat de vot implica, també, un canvi de posició dels socialistes: mentre que l'anterior legislatura van dur al Tribunal Constitucional el vot telemàtic que la Mesa havia acordat per a Lluís Puig, ara el PSC tramita conjuntament amb uns altres quatre partits la inclusió d'aquest al reglament del Parlament.
La regulació del vot telemàtic i més supòsits per delegar el vot
Per admetre el vot telemàtic, la proposició recull la inclusió d'un nou article al reglament del Parlament que autoritza aquesta modalitat i la delegació del vot "en les situacions excepcionals degudament justificades a criteri de la Mesa en què, per impedir el desenvolupament de la funció parlamentària i ateses les especials circumstàncies, es consideri suficientment justificat". És un règim de votació, a més, que es contemplarà per als "diputats que tinguin compromisos de representació institucional del Parlament de Catalunya o de la Generalitat de Catalunya a l'estranger, quan la participació en activitats oficials els impedeixi l'assistència a la votació en sessió plenària". Què haurà de fer, doncs, un parlamentari que necessiti votar a través d'aquest procediment? Segons recull el text pactat entre el PSC, Junts, Esquerra, Comuns i la CUP, aquest "haurà de sol·licitar-lo mitjançant escrit motivat a la Mesa, que li comunicarà la seva decisió precisant el període de temps en què podrà emetre el vot mitjançant l'esmentat procediment". Aquest acord permet recuperar una part de la reforma del reglament del Parlament que la passada legislatura havien acordat Esquerra Republicana i la CUP amb la inclusió del vot telemàtic.
Blindatge per al vot de Puigdemont, Puig i Wagensberg
Amb l'objectiu de blindar el vot dels diputats que són a l'exili, l'acord inclou una disposició transitòria que vincula el vot telemàtic a l'aprovació de la llei d'amnistia: "Els diputats que es troben dins de les causes incloses a la Llei Orgànica 1/2024, de 10 de juny, d'Amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya, podran delegar el seu vot d'acord amb el procediment previst en el Reglament del Parlament de Catalunya per tal de garantir el desenvolupament de la seva funció parlamentària, i es mantindrà vigent mentre hi hagi qualsevol procediment obert sobre com s'aplica dita llei en les causes que afecten els diputats ja sigui al Tribunal Constitucional, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea o el Tribunal Europeu de Drets Humans". En aquesta línia, convé recordar que, per al ple de constitució del Parlament, la Mesa d'Edat va haver d'autoritzar la delegació de vot de Carles Puigdemont, Lluís Puig i Ruben Wagensberg i el Partit Popular ho ha recorregut al Tribunal Constitucional. Amb la reforma del reglament, que prosperarà amb el suport de 107 de 135 diputats, aquests règims de votació estaran més coberts.
La CUP podrà tenir grup propi
Els resultats del 12 de maig van deixar la CUP en una situació més dèbil: van caure de 9 a 4 diputats i, amb l'actual xifra de parlamentaris que tenen, no han pogut formar grup propi. Això ha fet que els anticapitalistes hagin de compartir Grup Mixt amb Aliança Catalana, una opció que han buscat esquivar al llarg de les darreres setmanes i que han estat negociant fins a aconseguir aquesta reforma del reglament, que els permetrà 'emancipar-se' de la formació islamòfoba. El mecanisme que s'ha acordat és que "el canvi d'adscripció d'un grup parlamentari a un altre, amb l'excepció de l'adscripció al Grup Mixt, només es podrà efectuar en els cinc primers dies de cada període de sessions". Així doncs, el reglament reformat permetria que un partit cedís un dels seus diputats a la CUP perquè conformessin grup propi a l'inici d'un nou període de sessions.
Finalment, la reforma planteja canvis en les declaracions institucionals, un punt de fricció la passada legislatura perquè, sense el quòrum de tots els grups, cap d'elles podia prosperar. És per això que es proposa modificar aquesta unanimitat a una majoria qualificada de dos terços de la Junta de Portaveus per poder donar llum verda a una declaració institucional del Parlament. Aquelles declaracions que són de la Junta de Portaveus se seguiran aprovant per majoria.