Un any més i ja són dotze des del 2012, l’independentisme està cridat a sortir al carrer per celebrar la Diada nacional de Catalunya i reclamar la independència del país. Enguany, però, es tracta d’una Diada radicalment diferent de la dels últims anys. Si bé fa temps que la unitat independentista es va desfer, amb cada partit seguint el seu propi rumb i sense grans acords de les tres formacions a les institucions, aquest 2024 serà el primer any en què la manifestació de l'11 de setembre organitzada per l'Assemblea se celebrarà amb un Govern en contra d’aquestes aspiracions a la Generalitat i sense majoria al Parlament de Catalunya. Un escenari inèdit, tot i que durant els anys en què va ser president de la Generalitat, Artur Mas mai no va assistir a aquestes manifestacions tot i donar-hi suport, i el 2022, Pere Aragonès tampoc no hi va fer acte de presència per diferències amb la direcció de l’Assemblea.
🔴 Diada de Catalunya 2024, DIRECTE | Última hora dels actes i la manifestació de l'11 de setembre
Un moviment per endreçar
Aquesta diada enxampa els tres grans partits independentistes enmig de períodes de reflexió. Els d’ERC i la CUP arriben després de resultats electorals molt dolents per tots dos partits, que han vist reduïda molt significativament la seva representació al Parlament, mentre que el cas de Junts és diferent. Després d’un període més convuls el 2021, que va acabar amb un pacte entre els dos sectors del partit, enguany la formació es troba en una situació millor que els seus rivals independentistes, sent segona força al Parlament i amb la presidència de la cambra (que va aconseguir després d’un pacte precisament amb ERC i la CUP), tot i que amb menys poder municipal.
La CUP ha de tancar aquesta tardor el seu procés de refundació batejat com a Procés de Garbí que va engegar després de perdre tota representació al Congrés dels Diputats. El de Junts tindrà lloc a finals d’octubre, coincidint amb el setè aniversari de la DUI, i segons la seva direcció ha de servir per rellançar l'independentisme i col·locar el partit davant la seva nova situació com a principal partit de l’oposició. També està per decidir quin paper tindrà Carles Puigdemont en la nova etapa de la formació que va crear ell mateix a l’exili. El d’Esquerra, que es dona després de quatre derrotes electorals consecutives, és el més complex de tots per la guerra oberta dins el partit entre els diferents sectors que s’enfrontaran per liderar-lo. El tàndem Junqueras-Rovira ha passat a la història i d’aconseguir plegats la pau interna després d’una època convulsa, l’enfrontament ja és total.
Participació dels partits en un escenari de desunió
Les tres formacions ja han anunciat que assistiran a les manifestacions de la Diada organitzades per l’Assemblea Nacional de Catalunya, que enguany serà descentralitzada, mentre que la CUP també organitza les seves pròpies mobilitzacions amb la resta de l’esquerra independentista. Marta Rovira, secretària general d’Esquerra, no participarà en la primera Diada des que va poder tornar de l’exili al juliol, ja que serà a Suïssa per motius familiars, i la màxima representació dels republicans a Barcelona seran la seva adjunta a la secretària general Marta Vilalta i el vicesecretari general, Juli Fernández. Tot i les crítiques que ha llançat des de la presidència de l’Assemblea Lluís Llach contra Esquerra, ell mateix assegurava en una entrevista a ElNacional.cat que tots els independentistes hi són convocats, votin el que votin i pensin el que pensin, si el que volen és manifestar-se per la independència del país. Això inclou també a Aliança Catalana, el partit d’ultradreta de Sílvia Orriols que en les darreres eleccions va obtenir representació al Parlament. Aquesta benvinguda de Llach xoca amb les peticions de la CUP que ha reclamat a l’independentisme antifeixista que barri el pas a aquesta formació de les manifestacions de la Diada.
Des del 2017, tot i que els partits independentistes arribaven a acords per formar govern o impulsar polítiques a Catalunya, les divergències entre les formacions, especialment entre Junts i ERC, tot i formar part del mateix executiu fins al setembre del 2022, s’han notat també en la manifestació de la Diada: el moment més evident va ser setmanes abans del trencament, quan l’11-S del 2022, tots els consellers que tenia Junts al Govern van fer acte de presència als carrers de Barcelona, mentre que els d’ERC, seguint els passos de Pere Aragonès, es van quedar a casa.
Dos milions d'independentistes?
Aquestes baralles partidistes són, segons el mateix Llach, un dels principals motius que s’amaguen darrere la baixada de la mobilització independentista, no només al carrer sinó també a les urnes, tal com demostren els resultats de les eleccions del passat 12 de maig. Respecte de les històriques eleccions del 2021 (encara amb els presos sense indultar i any i mig després de la publicació de la sentència), on l’independentisme va superar el 51% dels vots i va aconseguir majoria absoluta a la cambra amb 74 diputats entre ERC, Junts i la CUP; enguany aquests partits i AC es van quedar amb només 61 parlamentaris. En total, la pèrdua de vots respecte del 2021 de les candidatures partidàries d’una Catalunya independent era de 96.000 vots, però si ho comparem amb el desembre del 2017, amb una participació de rècord, el sotrac és de 716.000 vots menys a favor de la independència. I segons defensa Llach, però també anteriors dirigents de l’Assemblea com Carme Forcadell, els independentistes no ho han deixat de ser, simplement es queden a casa davant la deriva que han pres els partits d'ençà de l’1 d’octubre.
En els darrers anys, el que marcava el començament del curs polític no era altra cosa que la manifestació de l’11 de setembre, una demostració de força per part del moviment per fer veure el món que any rere any, els anhels d’independència encara hi eren, tot i que les xifres de participació s’han anat reduint, com també ho feien les paperetes a les urnes. Llach considera que és un error contar els independentistes segons la gent que anirà a la Diada i fixa la xifra en els dos milions de persones que van votar que sí en el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre. Per això mateix, conscient que el nombre d’assistents en aquestes mobilitzacions és clau per la imatge del moviment, l’ANC i la resta d’entitats i partits s’han passat les darreres setmanes intentant animar a la gent que anys abans havia omplert autobusos per venir des de qualsevol punt del país a omplir els carrers de la capital a tornar-ho a fer.
Dues manifestacions descentralitzades, dos contextos oposats
Enguany, com el 2016, la manifestació serà descentralitzada. Aquell any, amb la mirada posada sobre el referèndum d’autodeterminació que encara no tenia data, el lema era “A punt” i aquest el del 2024 “Tornem als carrers”, un nom molt simptomàtic que recull el moment de desmobilització de l’independentisme. Si aquell any les manifestacions van ser a Berga, Lleida, Salt (on es va manifestar el president Puigdemont juntament amb els consellers Dolors Bassa i Santi Vila) i Tarragona (amb Forcadell, llavors la primera presidenta del Parlament a participar en una manifestació de l’11-S) a banda de Barcelona. Enguany seran a Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa i a la capital catalana.
Posant l’exemple de la capital catalana, fa vuit anys el recorregut era de vuit quilòmetres, entre la plaça de Jacint Verdaguer i l’entrada al parc de la Ciutadella pel passeig Lluís Companys i segons dades de la Guàrdia Urbana s’hi va reunir mig milió de persones, entre les quals Artur Mas i Ada Colau. Si ho comparem amb el 2023, a Barcelona, on es feia una única manifestació, la Guàrdia Urbana va xifrar en 115.000 els assistents a l’acte, una xifra que segons l’ANC augmentava fins a les 800.000.
Els actes del Govern
Tot i que durant els inicis del procés cada any es generava polèmica per l’absència de Mas en les manifestacions de la Diada, amb els seus rivals polítics intentant-ne treure rèdit, seria tota una sorpresa si l’actual president de la Generalitat es presentés a l’Arc de Triomf per reclamar la independència. Salvador Illa ha heretat una Diada preparada per l’anterior Govern d’Aragonès. A banda del seu discurs, el president Illa participarà de l’ofrena al monument de Rafael Casanova i també en l’acte institucional aquesta nit a Montjuïc, davant les quatre columnes de Puig i Cadafalch. En roda de premsa, la portaveu de l’executiu socialista, Sílvia Paneque, ha fet una crida a la participació en la Diada que, ha dit, "és tant dels qui es declaren independentistes com els qui no".