De 2.079.340 vots a 1.224.689. Han passat gairebé set anys des de les eleccions al Parlament de Catalunya en les quals l'independentisme va obtenir el màxim nombre de vots en uns comicis catalans. Va ser el 21 de desembre del 2017 i, des de llavors, el moviment encapçalat per Junts, ERC i CUP n'han perdut més de 850.000. A més, el passat 12 de maig l'independentisme va perdre la majoria parlamentària que ha sostingut des de l'any 2015 i van ser les primeres eleccions des del 1980 que el nacionalisme català no obté una majoria absoluta a la cambra catalana. En els pròxims mesos, Junts, ERC i CUP afronten el difícil repte de renovar-se i impulsen congressos interns per tal de reimpulsar el moviment independentista, malgrat que tots tres estiguin en situacions molt diferents.
Junts per Catalunya i Esquerra Republicana afronten els seus respectius congressos entre aquest octubre i el novembre, mentre que la CUP culminarà la seva refundació al setembre a través del procés de Garbí. Els de Puigdemont busquen ser el far de l'independentisme i aprofitar els seus 35 diputats i la millora, insuficient, dels resultats electorals per fer oposició al Govern en solitari del PSC encapçalat pel president Salvador Illa. En canvi, els republicans, dividits en dos, encaren la renovació de la seva executiva, mentre que els anticapitalistes busquen canviar de paradigma.
Junts per Catalunya: del paper de Puigdemont a "ampliar sensibilitats"
Junts per Catalunya celebrarà el seu tercer congrés nacional a finals d'octubre, tal com va avançar El Nacional.cat. Tot i que estava previst per d'aquí a dos anys, els de Puigdemont van decidir avançar-lo davant la situació de l'independentisme. Tal com va explicar el seu secretari general, Jordi Turull, ha de servir per "rellançar i recompondre l'independentisme", però també per "ampliar sensibilitats". De fet, el dirigent de Junts va subratllar que aquest congrés ha de servir com una "obertura per construir una alternativa molt transversal des de l'independentisme". Allò que el diputat del partit i historiador Agustí Colominas anomena "front patriòtic", amb una clara intenció de convertir-se en l'Scottish National Party (SNP) català i aprofitant la davallada electoral d'Esquerra Republicana. Precisament, Turull ja va subratllar que no es tracta d'un congrés per "recompondre el partit", tal com va ser el de l'any 2021, quan hi havia una pugna entre turullistes i borrassistes que va acabar amb un acord.
El consell nacional de Junts es reunirà el pròxim 3 de setembre de forma virtual per validar el reglament del congrés. Però abans, l'executiva s'ha de reunir en els pròxims dies també per donar-hi llum verda. D'aquesta forma, s'engegarà tota la maquinària d'un congrés que, segons explica Efe, podria celebrar-se a Calella i que acolliria un miler de congressistes. També s'estudia celebrar-lo en ciutats com Vic, Sant Cugat del Vallès o Martorell. Amb tot, els junters hauran de decidir el paper del president Puigdemont i si, finalment, assolirà un rol orgànic dins del partit o bé deixa la política activa, tal com va dir en campanya. L'exalcalde de Barcelona, Xavier Trias, demanava que Puigdemont assumís la presidència del partit, una situació que, en cas que arribi, Laura Borràs ha dit que li cediria el pas. També caldrà resoldre la incògnita de qui ocuparà la figura del cap de l'oposició al Parlament davant la situació d'un Puigdemont que, a hores d'ara, no pot trepitjar el Parlament de Catalunya.
A més, es dona per fet que hi haurà canvis en la direcció del partit, tenint en compte que s'haurà de trobar relleus a Cristina Casol o Jaume Alonso Cuevillas, mentre que s'haurà de veure l'encaix i la participació en el congrés de partits municipalistes com Impulsem Penedès o Impulsem Lleida, que compten amb un bon grapat d'alcaldes i regidors i que busquen una mirada més convergent del partit. En tot cas, la intenció de Junts amb aquest congrés és la d'erigir-se en far de l'independentisme per millorar els seus resultats electorals de 35 diputats al Parlament, 7 al Congrés i la Diputació de Girona i Sant Cugat del Vallès com les institucions més notòries on governen.
ERC, entre la pugna interna i l'interrogant de la data del congrés
Després d'encaixar una patacada electoral rere l'altre entre el maig del 2023 i el juny del 2024 ERC ha entrat en un període de reflexió que s'ha acabat convertint en una pugna interna com feia anys que no es veien dins les files republicanes. Concretament tretze. Els mateixos que ha durat el tàndem d'Oriol Junqueras i Marta Rovira al capdavant del partit fins que aquest s'ha trencat després de les derrotes i pels dos punts de vista diferents sobre com afrontar-les. Des del 12 de maig la tensió entre els partidaris que Junqueras continuï dirigint el partit i els que s'alineen amb les tesis de Rovira que reclama una renovació dels lideratges incloent-hi el de Sant Vicenç dels Horts han estat constants i de moment, no s'albira a l'horitzó cap treva.
Si el de Junts és el tercer congrés nacional, el d'ERC, fixat, en principi, pel 30 de novembre, serà el trentè per un partit amb més de 90 anys d'història. L'interrogant és ara si finalment la data fixada després d'una llarga i tensa executiva, de la qual també en va sorgir l'anunci de la dimissió en diferit de Junqueras i la carta en què Rovira anunciava que no es presentaria per revalidar el càrrec, serà la definitiva. D'ençà que Salvador Illa va ser investit amb els vots d'ERC (veus tan junqueristes com roviristes es van manifestar a favor del pacte tot i que l'expresident no es va posicionar) l'entorn de Junqueras pressiona perquè el congrés del qual n'ha de sortir la nova direcció se celebri abans. Des del 10 de juny, Junqueras ha anat voltant arreu del país per reunir-se amb la militància -tal com ja va avançar que faria- mentre que els noms escollits pels partidaris de la renovació encara són una incògnita que s'ha d'esclarir, si no hi ha novetats, abans de la Diada. En el seu cas, lamenten que ara es posi en dubte el calendari després que el mateix Junqueras formés part de la reunió en què aquest es va decidir.
De moment sembla complicat que el desig de Marta Rovira, que en la seva carta renunciant a continuar com a secretària general, apostava per una transició tranquil·la es faci realitat. Amb retrets a les xarxes socials i als mitjans de comunicació, la situació actual dista molt del que demanava la de VIC en el seu primer discurs a la seu d'ERC el dia del seu retorn a Catalunya: que la crisi (terme que ha deixat ben clar que no li agrada gens) es converteixi en un "debat polític madur".
La CUP i el procés de Garbí
L'octubre del 2023 la CUP va iniciar un procés de refundació anomenat 'Procés de Garbí' que ha d'acabar aquest setembre amb una Assemblea Nacional. Amb les desfetes electorals dels últims mesos, havent perdut la representació al Congrés dels Diputats, amb 4 diputats al Parlament i sense representació als ajuntaments de Barcelona, Lleida i Tarragona, els anticapitalistes busquen agafar embranzida des de l'esquerra independentista. La gran notícia positiva de l'últim cicle electoral va ser l'alcaldia de Girona i tenen la intenció de reordenar-se internament per tal d'evitar els últims conflictes interns entre famílies.
El passat juny el Grup Motor del procés de Garbí va presentar la ponència estratègica i organitzativa, “Impulsar, articular, vèncer”. Aquesta es resumeix en els següents objectius: construir una organització forta, gran i referencial, obrir un nou cicle que rellanci el moviment independentista augmentant el conflicte amb l’Estat i apostar per un discurs feminista i antiracista que faci front a l’extrema dreta. De fet, la ponència s'ha anat presentant durant aquest estiu a la militància, que hi ha pogut participar a través d'esmenes.
La proposta del Grup Motor, segons expliquen, parteix de la necessitat de situar una alternativa enfront de la situació de crisis socioeconòmica, ecològica i nacional. També subratllen la necessitat de superar aquesta CUP basada en la dicotomia carrer vs institució per impulsar una força que s’estengui en tots els àmbits de la societat. A més, posen la ruptura amb l'estat espanyol i francès com a punts de partida i un programa social al servei de la majoria interpel·lant el treballador català.