L’independentisme català, actualment dividit i desmobilitzat, pot tenir una sigla que l’uneixi: GOIP (Grup Objectivament Identificable de Persones). El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), el 31 de gener passat, va respondre en sentència al jutge Pablo Llarena que tot país de la UE ha de respectar les ordres de detenció i entrega d’una persona que li demana un altre soci comunitari, excepte si es produeixen vulneracions de drets de forma sistèmica al país emissor i també si són dirigides contra un Grup Objectivament Identificable de Persones (GOIP). És el primer cop que el TJUE usa aquest concepte i els advocats dels líders catalans, que van defensar a Luxemburg que l’Estat espanyol i els tribunals retorçaven les lleis pel fet de ser independentistes catalans, ho han valorat com un triomf. Dimecres vam escoltar la presidenta suspesa del Parlament, Laura Borràs, que emmarcava la seva persecució penal i l’elevada pena de presó que li demana la Fiscalia per la seva gestió en la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) perquè “pertany a un GOIP”, en el seu al·legat final al judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
Però què és un GOIP jurídicament? Quins requisits calen? Es pot apel·lar al fet de pertànyer a un GOIP mentre el Govern negocia i pacta amb l’espanyol, el suposat agressor? Un manifestant pot reivindicar davant un tribunal que la Fiscalia li demana una pena més elevada per ser un GOIP; és a dir un independentista català? ElNacional.cat ha consultat diversos juristes perquè expressin la seva opinió, d’un concepte complex i que es comença a analitzar. A l’Estat espanyol, pocs experts en dret s’han interessat per realitzar una primera reflexió vers el GOIP.
Què és un GOIP?
El magistrat del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) d’Andalusia, Miguel Pasquau, ha acceptat de fer una primera reflexió jurídica sobre el nou concepte. Afirma que l’expressió Grup Objectivament Identificable de Persones és “la versió moderna del concepte de minoria exposada especialment a una discriminació o vulneració d’un dret. Però —alerta— no val per a tot”. Detalla que el TJUE equipara el concepte GOIP amb la d’uns reclusos per les seves condicions denigrants a Hongria (cas Aranyosi y Căldăraru, 2016), resolució que el tribunal cita en la causa catalana quan escriu GOIP.
Per Pasquau, “en el context en què es formula aquesta expressió pel TJUE, ve referida a la percepció, des del país que ha d’executar l’euroordre, d’una discriminació sistèmica, legal o de facto, d’una minoria caracteritzada per un tret identificable”. I aquest tret “pot ser de qualsevol mena, entre els que sí que podria incloure’s la militància a favor d’un objectiu polític determinat”, la qual podria generar una política d’Estat per a la seva repressió, i de la qual el sistema judicial fos una peça proactiva. Precisa que el país emissor de l’euroordre pot no tenir-ne consciència, però que sí que sigui perceptible des de fora.
La militància a favor d'un objectiu polític determinat es podria incloure en el concepte GOIP (Miguel Pasquau)
El professor de Dret Penal, Joan J. Queralt, afirma que la sentència del TJUE “no especifica res” i que caldrà veure en el futur com es va perfilant. “Però —afegeix— el que està clar és que el grup s'identifica per protegir diverses persones sota un determinat objectiu o procés de repressió”. Per a Queralt el GOIP “han de ser persones diverses, que poden pertànyer a un grup extens o no, però que judicialment són objecte d'una persecució similar i amb la mateixa causa i objectiu”. I sosté que “el GOIP és la resposta que dona el TJUE al que considera una disputa interna espanyola”.
El penalista Benet Salellas —que va defensar a Luxemburg el concepte de grup perseguit, juntament amb els advocats Andreu Van den Eynde i Gonzalo Boye, en nom dels exiliats de la CUP, ERC i Junts— afirma que “d’entrada el que hem de tenir clar és que la jurisprudència del TJUE el que fa és fer evolucionar una mica en quins supòsits és rellevant per al dret comunitari una al·legació de vulneració de dret fonamental en el marc d’una Ordre Europea de Detenció i Entrega (OEDE)”. Afegeix que en aquest marc “sempre s’havia parlat de deficiències estructurals, i ara es parla de grup com a primer pas per a valorar que hi ha deficiències que només afecten determinats grups de ciutadans per diversos motius. Per tant, la idea rellevant és el grup en oposició a les al·legacions de vulneracions de dret que són estrictament individuals”. Precisa que “acompanyant la noció de grup, el TJUE ens demana que el grup no sigui simplement invocat pels afectats sinó que sigui definible i reconeixible des d’una òptica objectiva, per tercers”.
Els catalans poden ser considerats un GOIP?
Salellas respon que els catalans “són un grup amb algunes dificultats sobre la seva condició objectiva” i es pregunta: “Ens referim als ciutadans de Catalunya? A tots els residents? Només als legals? Als identificats amb Catalunya culturalment/políticament?”. I afegeix: “És difícil plantejar que la vulneració de drets fonamentals es produeix en tant que catalans i més aviat fa pensar que al costat d’aquest catalans hi ha d’haver algun altre adjectiu que és el que desperta el curtcircuit en la tutela de drets per part del sistema judicial espanyol. Tot i que —indica— no em tancaria a res perquè tot és possible, però ara com ara la disfunció institucional es produeix en tot cas amb relació a un grup de persones que podem identificar a partir de la seva posició política favorable al dret a l’autodeterminació.”
El magistrat de Barcelona Guillem Soler fa una valoració més àmplia i afirma que el català pot ser considerat un GOIP. Recuperant la seva elaborada intervenció en el Congrés Català en Defensa de l’Estat de Dret, Soler exposa que des del procés s’ha produït una constant d’excepcionalitats jurídiques per part de l’Estat espanyol i dels tribunals que “no s’acabaran fins que el seu destinatari no abandoni definitivament les seves pretensions polítiques”. Assegura que “aquestes excepcionalitats jurídiques s'han operat i operen amb “multidireccionalitat”, és a dir “han estat molt variades les vies estatals a través de les quals s’han articulat” aquestes accions judicials i polítiques.
GOIP es pot equiparar als qui diuen minoria o ètnia catalana’?
Per a Queralt, el GOIP va més enllà dels grups tradicionals discriminats, per raons d'ètnia, de credo, de sexe, etc. “Si hagués volgut la sentència del TJUE servir-se dels grups minoritzats tradicionals i reconeguts, ho hauria fet”, manifesta l’expert i afegeix: “El que el tribunal de Luxemburg ha volgut expressament és establir que, fora dels grups minoritats que coneixem, poden haver-hi altres que són fruit de la repressió que pateixen: és la repressió la que crea el grup. No és, doncs, un grup preexistent, tal com fins ara els coneixíem i els tractaven, per exemple, en els convenis internacionals antidiscriminatoris i protectors de minories”.
En aquest punt, Salellas és crític i ben clar. “Cada passa que fem en l’àmbit jurídic ha d’estar situada en una estratègia que sigui útil. Si tot aquest debat l’estem generant amb relació a la repressió derivada contra l’independentisme, no té sentit, al meu entendre, refugiar-se en una categoria, la de minoria nacional, que no és útil per a l’independentisme. I no és útil perquè tots els tractats que parlen de minoria nacional, al mateix temps que les reconeixen, els neguen el dret a l’autodeterminació. És a dir, —afegeix l’advocat gironí— la minoria nacional és un concepte útil per a aquelles comunitats que volen demanar drets amb relació a un Estat en què es troben en minoria. Penso que aquesta no és la proposta que fa l’independentisme i per això no li és gens útil. A més, políticament crec que genera disfuncions molt importants per al cas català. D’entrada la idea de minoria és molt poc autocentrada perquè es construeix amb relació a un Estat en què aquesta comunitat és minoritària, a més es dibuixa d'acord amb una llengua, una cultura, una ètnia... Totes elles categories que no són fàcilment exportables al cas català en què la comunitat, al meu entendre, es construeix bàsicament a partir d’un veïnatge polític i d’una identitat complexa políticament construïda a partir de la voluntat d’exercir drets, per tant, no ens és útil.”
En el debat de la repressió contra l'independentisme no té sentit refugiar-se en la categoria de minoria nacional; no li és útil a l'independentisme (Benet Salellas)
Què s’ha de demostrar?
El magistrat Pasquau manifesta que la discriminació ha de ser “judicial, sistèmica i constatable”, i que no és suficient en al·legar-la, ni la sospita o la invocació d’algun precedent puntual o amb apreciacions sociològiques sobre discriminació o rebuig social majoritari. “És necessari identificar elements objectius, fiables, precisos i degudament actualitzats que puguin demostrar l’existència de deficiències sistèmiques i que permetin inferir que la persona sobre la qual recau l’euroordre pugui veure’s privada del seu dret a un judici just”, declara el jutge. “Això evita —afegeix— que aquesta noció pugui convertir-se en un argument retòric o buit, capaç d’encobrir raons alienes al sistema europeu de cooperació judicial”.
El professor Queralt sosté que “la base és la desproporció: es compara amb altres persones i es veu que un determinat grup, processalment creat, no pateix idèntiques condicions de persecució que la resta de la ciutadania: o aquesta no pateix persecució o la que pateixen els del GOIP és desmesurada”.
Per a Salellas es tracta de “trets objectivables” que permetin definir el grup com a tal i alhora que “hi hagi un tractament diferenciat en l’àmbit judicial”. Sosté que es podria assolir “a partir de resolucions dels mateixos tribunals interns si tenen la capacitat de desvetllar les vulneracions de drets o a través de mecanismes internacionals, com els tribunals internacionals o els informes d’organismes i entitats encarregats de vetllar per la tutela dels drets humans, fent referència al Consell d’Europa, Nacions Unides, Amnistia Internacional, etc. Precisament, la sentència del TJUE que respon a Llarena declara que si hi ha informe del Grup de Treball sobre Detenció Arbitrària —com el que tenien favorable als presos polítics catalans— “pot ser tingut en compte amb altres elements” per l’autoritat judicial d’execució per si hi ha deficiències del sistema judicial de l’Estat emissor de l’OEDE.
Quin tipus de discriminació s’invoca?
En el Segon Congrés Català en Defensa de l’Estat de Dret, distints juristes van expressar que “la manca d’imparcialitat” dels jutges espanyols vers la causa catalana és la base del problema. El magistrat Guillem Soler va assegurar que cada setmana es produïa alguna “excepcionalitat jurídica”. Un dels casos més greus que va citar és el del TSJC que va ordenar, en sentècia, que les escoles catalanes han d’impartir el 25% de classes en castellà, i després no ha respectat les noves normes lingüístiques aprovades pel legislatiu, el Parlament, i les ha denunciat al Tribunal Constitucional (TC). Una mesura, de la qual —manifesta— “ha afectat tots els catalans, inclús els que volen que totes les classes siguin en castellà”, perquè no es respecta la separació de poders.
Soler hi raonava: “Hi hauria un col·lectiu, el català, que és tractat jurídicament, de manera global, continuada i multidimensional (Tribunal Constitucional, aplicació del 155, TS, serveis secrets, TSJC, etc.) per mitjà d’excepcionalitats jurídiques. I, és clar, aquest podria ser un primer paràmetre (general) per delimitar l’efectiva existència del GOIP català”, en els termes de la sentència del TJUE del gener passat. El magistrat, membre de l'associació Àgora Judicial, hi afegia: “Lògicament, perquè les excepcionalitats jurídiques efectivament produïdes puguin ser la base per a la identificació de l’existència d’un GOIP és necessari que no disposin de base legal sòlida. En cas contrari, es tractaria d’una mera aplicació de la llei. Excepcional, si es vol, però legítima i no susceptible de generar un tractament discriminatori injustificat.”
El magistrat Soler hi detallava que “a partir del paraigua ja delimitat de la parcialitat judicial com a font d’excepcionalitats jurídiques potencialment generadores d’un GOIP”, hi distingeix “categories frontereres”: judicialització de la política, Lawfare, Dret de l’Enemic, Desviació de Poder i Excés de Poder.
Hi hauria un col·lectiu, el català, que és tractat jurídicament, de manera global, continuada i multidimensional per mitjà d’excepcionalitats jurídiques. Podria ser el primer paràmetre de l'existència del GOIP català (Guillem Soler)
En aquest sentit, el magistrat Miguel Pasquau expressa la seva opinió sobre la politització de la Justícia. “Curiós seria que s’invoquessin com a constatació d’una deficiència sistèmica, les reiterades denúncies de politització de la Justícia, que s’han elevat inclús a la UE: és a dir que els més alts tribunals estan polititzats (i per tant són proclius a determinades majories polítiques) perquè ho està el Consell General del Poder Judicial que els nomena, degut al sistema polititzat de l’elecció dels seus vocals, que pogués afectar a la seva imparcialitat o independència”. Hi afegeix, però, que en la sentència del TJUE de 22 de gener de 2022 (casos acumulats C-562/21 PPU y C-563/21 PPU Openbaar Ministerie,) sobre una euroordre emesa per un tribunal de Polònia, “el Tribunal de Justícia de la UE precisa que el dret a ser jutjat per un tribunal establert per la llei inclou, per la seva pròpia naturalesa, el procés de nomenament dels jutges”.
Què faran ara els tribunals belgues amb el cas de Lluís Puig? Demanaran al TJUE que aclareixi què és un GOIP?
Benet Salelles no creu que calgui que els tribunals belgues hagin de demanar aclariments al TJUE. “Els tribunals belgues, i els de la resta d’estats de la UE, tenen via lliure per fer el que considerin per dotar de contingut aquest concepte”, afirma el penalista i hi afegeix: “De fet, del que es tracta és sobretot de detectar si la vulneració de dret fonamental al·legada és col·lectiva i si aquest col·lectiu és definible. I el contingut de tot això forma part ara mateix de la competència dels tribunals interns. Anirem veient com es va aplicant i si l’aplicació genera dubtes que exigeixin de més aclariments per part del TJUE però ara mateix el terreny és totalment fèrtil i a l’espera que doni els seus fruits sense necessitat de cap pronunciament previ més.”
En causes contra independentistes catalans a l’Estat espanyol, com ara els manifestants, es podria apel·lar que es pertany a un GOIP i que hi ha persecució de la Fiscalia o de tribunals?
En el productiu congrés català, el magistrat Guillem Soler va avançar aquesta possibilitat, i declarava que “en aquells procediments judicials en els quals sigui invocat un GOIP com a pressupòsit d’una possible vulneració d’un dret, davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) o de qualsevol altre tribunal, passaran a ser potencialment rellevants i objecte de prova totes aquelles circumstàncies fàctiques i jurídiques que el configurin.” I detallava que “qüestions alienes a l’objecte estricte d’una causa podrien passar a ser rellevants i a ser objecte d’al·legacions i eventualment de prova”Posava l’exemple que en les demandes dels presos polítics presentades davant el TEDH, “podria ser rellevant saber què està passant exactament amb les decisions del TSJC sobre el català”.
Soler, a més, proposava: “Això podria portar-nos, en un futur immediat, al que podríem ja anomenar peces GOIP, una espècie d’incidents processals centrats en la constatació de l’existència mateixa del GOIP i en els quals podrien haver d’abordar-se moltes qüestions alienes a l’objecte estricte de la causa principal”, i en la que es destaca la vulneració de drets.
Per la seva part, Benet Salellas, que amb Alerta Solidària defensa la majoria d’independentistes anònims (i molt joves) encausats per participar en manifestacions, admet que “són qüestions que s’han d’anar elaborant estratègicament”. “D’entrada, —precisa— el més important és la feina que s’ha fet fins ara de tenir present de denunciar totes les vulneracions de drets fonamentals que ens hem trobat en els procediments penals oberts especialment a partir del 2017.”
El penalista també marca deures presents: “Ara toca anar perfilant com totes aquestes vulneracions de drets fonamentals i altres desviacions en les actuacions dels poders públics responen a una mateixa idea, deficiència o biaix de l’actuació de l’Estat contra l’independentisme. És el gran repte. Molt complex, perquè a més barreja aspectes que són molt evidents amb d’altres que són molt més implícits o subjacents i que només la perspectiva del temps ens permet detectar. La tasca ha de ser aquesta. Un cop evidenciem això es pot parlar de GOIP o del que ens convingui estratègicament però sabrem bé de què parlem.“
Per tancar aquestes primeres reflexions sobre el GOIP, el professor Queralt manifesta que “el plantejament de la qüestió prejudicial, feta pel jutge Pablo Llarena, “ha menystingut dos aspectes, essencials, però que no s'estudien en els temaris memorístics de les oposicions: la jurisprudència constitucional que fa el TJUE està en permanent evolució (en aquest cas, comandada pel ponent del tribunal, el magistrat Bay Larsen)”, i que en matèria de drets fonamentals, “el TJUE encara té un ampli camí a recórrer, que recorre cautelosament, però de forma decidida”. El segon aspecte —segons Queralt— és que “els peticionaris espanyols han menystingut que les sentències del TJUE, vista la procedència dels jutges nacionals que l'integren, amb diverses formacions, tradicions i cultures jurídiques, només es pot arribar a resolucions via consensos bastits en conceptes centrals del patrimoni jurídic europeu: els drets fonamentals i l'estat de dret. Fora dels drets fonamentals no hi ha Unió Europea”.“No haver-ho vist és la causa del fracàs de la justícia espanyola de voler perseguir a Europa com ho fa a Espanya”, conclou el professor Queralt.
El fracàs de la justícia espanyola és voler perseguir a Europa com ho fa a Espanya (Joan J. Queralt)
El jutge Llarena ja ha expressat que tornarà emetre les euroodres contra el president Puigdemont i els polítics a l'exili. Per ara, només ho pot fer amb l'exconseller de Cultura, Lluís Puig. Serà el proper capítol.
A la imatge principal, una vista de la manifestació de la passada Diada Nacional de Catalunya. /Foto: Montse Giralt