L'independentisme català ha perdut la seva veu al Parlament britànic després de set anys. Tal com ha avançat l'Ara, l'intergrup sobre Catalunya a Westminster ha suspès la seva activitat, per mor d'un canvi en la regulació d'aquestes associacions i la patacada del Partit Nacionalista Escocès (SNP) —que en les eleccions del 4 de juliol al Regne Unit va passar de 48 diputats a tan sols 9.
🏴 INTERACTIU | Deu anys del referèndum d'Escòcia: la consulta que Espanya va denegar a Catalunya
L'APPG Catalonia va néixer a principis del 2017 de la mà de 20 diputats britànics, que formaven part dels sis principals partits del Parlament: des dels conservadors i laboristes fins als independentistes escocesos o gal·lesos. L'objectiu era comú: empènyer per a la celebració del referèndum català —donant veu a independentistes catalans—. La seva llavor la trobem en la denúncia de la cambra britànica de la persecució a la qual va ser sotmesa Carme Forcadell, a finals del 2016, arran d'una moció de l'SNP a favor de la presidenta del Parlament. Des d'aleshores, l'intergrup ha rebut a la mateixa Forcadell; Raül Romeva, conseller d'Exteriors; i Elisenda Paluzie, presidenta de l'ANC, entre altres.
La patacada independentista
Les sigles APPG signifiquen All-Party Parlamentary Groups (Grup Parlamentari de tots els partits) i són grups multipartidistes informals. És a dir, que no tenen estatus oficial al Parlament britànic, tot i que sí que poden beneficiar-se de les instal·lacions. És veritat que els seus actes van tenir poc impacte en la societat britànica, però sí que van servir d'altaveu internacional de l'independentisme català. Ara, des del març del 2024, la legislació que fa referència a l'activitat d'aquests grups ha canviat i els representants parlamentaris només poden formar part de sis intergrups.
L'altre motiu pel qual l'APPG Catalonia ha suspès la seva activitat ha estat la patacada de l'SNP en les últimes eleccions. Els independentistes escocesos eren els qui més nodrien l'intergrup: quan es va crear, el març del 2017, l'SNP hi aportava 15 parlamentaris; els conservadors, vuit (un lord); els laboristes, set (dos lords i una baronessa); el Plaid Cymru (els independentistes gal·lesos), quatre (un lord). El completaven un diputat independent i dos lords, de l'Aliança d'Irlanda del Nord i dels liberaldemòcrates. Tanmateix, els independentistes van perdre gran part de la seva representació a la cambra el juliol —de manera similar a la pèrdua de la majoria independentista al Parlament de Catalunya el maig.