Triple victòria independentista a la sessió de constitució del nou Parlament de Catalunya: tindran la presidència, la majoria a la Mesa i guanyen un seient extra a l'òrgan rector de la cambra. Com era de preveure, la negociació entre ERC, Junts i la CUP no ha estat exempta de disputes internes, retrets i mirades de reüll. Tanmateix, si bé s'han allargat fins el límit, les converses han donat els primers fruits. 

De les set cadires que conformen la Mesa del Parlament, cinc seran per forces independentistes i el PSC ocuparà les dues restants. Junts tindrà dos membres, la presidenta Laura Borràs i el secretari segon Jaume Alonso Cuevillas. ERC uns altres dos, la vicepresidència primera, que és per a Anna Caula, i la secretaria quarta, per a Ruben Wagensberg. Per primera vegada a la història, la CUP també tindrà un càrrec, concretament la secretaria tercera, que serà per Pau Juvillà, avui absent per contacte estret amb un positiu. Els socialistes comptaran amb la vicepresidència segona, que ostenta Eva Granados, i la secretaria segona, per Ferran Pedret. 

ERC havia arriscat una de les seves dues places a la Mesa per garantir que els anticapitalistes poguessin entrar. Finalment, l'operació les ha sortit bé i, gràcies al cordó sanitari a Vox, no han perdut pes a l'òrgan rector de la cambra. En contra del que s'havia especulat, els comuns no s'han coordinat amb el PSC i la dreta per poder arrabassar la cadira a l'independentisme. 

Ara, la investidura

Les concessions d'ERC amb Junts i CUP persegueixen un objectiu major, que és poder asseure Pere Aragonès a la presidència de la Generalitat. L'acord plasmat avui aplana el camí cap a la investidura, però queda molta feina per fer, sobretot per recuperar la confiança perduda entre els socis de Govern. La fredor amb que s'han saludat Torra i Aragonès en acabar la sessió a l'auditori parlava per si sola. 


Aragonès passa revista al cos de Mossos, a l'arribada al Parlament. / Sergi Alcàzar

Els republicans entenen que de la interlocució amb Junts n'ha sortit el compromís dels de Puigdemont per votar a favor del candidat republicà. Com en les anteriors legislatures, però, la clau la té la CUP, perquè ERC i Junts no sumen majoria. Els anticapitalistes segueixen asseguts a la taula de negociació, però han sortit cremats d'aquesta primera fase, amb acusacions als altres dos actors independentistes d'estar marejant la perdiu. 

Els cupaires exigeixen concrecions, sobre el full de ruta, però també sobre les seves demandes per prohibir l'ús de les bales de foam i apartar la Brimo dels desnonaments. ERC i Junts volen traslladar el debat a una comissió parlamentària, però la CUP reclama una resposta immediata. 

La votació d'avui també desdibuixa la via àmplia que defensa ERC, que pretén sumar els comuns a l'independentisme. 

El nou termini per arribar a un acord s'estira ara fins el 26 de març. Al llarg dels propers dies, Borràs obrirà una ronda de contactes amb els grups parlamentaris i convocarà el primer ple d'investidura com a màxim d'aquí a dos divendres. Si Aragonès no surt escollit ni en primera ni en segona votació, s'iniciarà un període de dos mesos per aconseguir ser investit. En cas contrari, s'hauran de repetir les eleccions.  

El retorn de Serret

La nova presidenta de la cambra catalana ha hagut de compartir protagonisme, avui, amb Meritxell Serret. L'exconsellera del govern Puigdemont ha tornat al Parlament tres anys i mig després, per prendre possessió de la seva acta de diputada. La dirigent republicana ha sorprendre, fins i tot alguns dels seus companys de files, en aparèixer aquest dijous al Tribunal Suprem, per regularitzar la seva situació com a encausada per l'1-O. 


Serret i Forcadell s'abracen a les portes del Parlament. / Sergi Alcàzar

A l'arribada a l'edifici ha estat ovacionada pels seus companys de files, als quals s'han sumat representants d'altres grups parlamentaris. Al peu de la façana del Parlament, Serret s'ha fos en una abraçada amb l'expresidenta Forcadell, que a diferència dels presos homes, encara gaudeix del tercer grau penitenciari. 

Serret esta pendent de ser processada per desobediència i malversació. Com que aquest últim delicte va caure durant el judici als seus companys consellers en la mateixa situació que ella, la possibilitat d'acabar a la presó cau. Això sí, haurà d'afrontar un judici per desobediència, que pot acabar comportant la seva inhabilitació. 

"Carrizosa, per què demana la paraula?"

Com mana el reglament, el ple de constitució el presideix el diputat de més edat, que una vegada més ha tornat a ser Ernest Marargall. El dirigent d'ERC ha aprofitat per adreçar unes paraules a la resta de parlamentaris. Per començar, donant la benvinguda a Meritxell Serret.

Les primeres paraules de Maragall han fet saltar el cap de files de Ciutadans, que ha demanat torn per denunciar que s'estava extralimitant de la seva "estricta funció protocol·lària", excloent "la majoria de catalans". El president de la Mesa d'edat l'ha intentat tranquil·litzar garantint-li que quan escoltés el discurs sencer acabaria rectificant. Però com era d'esperar, no ha estat així. 

Maragall ha parlat de presos polítics, d'exiliats, ha qüestionat que Espanya sigui una democràcia plena, ha criticat la "dèria" dels tribunals en la persecució de l'independentisme i s'ha compromès a combatre l'extrema dreta. 

Acte seguit, Carrizosa tornava a aixecar el dit. "El seu discurs no es correspon amb el que pensa la majoria de catalans", ha advertit. "No hi ha presos polítics ni exiliats, hi ha condemnats i fugats". 

Comença a rodar la tretzena legislatura. Veurem si, en contra del que ha passat els últims anys, dura els quatre anys que tocarien. 

A la imatge principal, sis dels set membres de la Mesa. / Sergi Alcàzar