"Sortim als carrers perquè ni estem pacificats ni ens han pacificat". Les entitats independentistes han replicat en aquesta Diada al discurs de la normalització i pacificació del país de què ha fet bandera el PSC i el Govern de Salvador Illa. Cinc setmanes després que Illa assumís la presidència de la Generalitat, amb els vots d'ERC i Comuns, les entitats han tancat files per exhibir un discurs unitari en què han carregat contra les "discussions caïnites" dels partits als quals han responsabilitzat de malbaratar la majoria independentista. Aquest 11 de Setembre han participat a la manifestació de Barcelona 60.000 persones, segons la Guàrdia Urbana; 6.500 a Girona i 3.000 a Tarragona i Lleida. No ha estat una exhibició desbordant com les que van caracteritzar aquest moviment durant els anys del procés, i això no obstant, l'independentisme civil ha volgut deixar clar que no es rendeix i que té intenció de continuar pressionant des dels carrers.
Si la vigília Illa havia protagonitzat el seu primer missatge institucional apel·lant al retrobament i aparcant el discurs reivindicatiu dels presidents que l'han precedit, les entitats han respost a la pèrdua de la majoria independentista i a l'elecció d'un president del PSC deixant de banda les tensions internes i les polèmiques d'anteriors convocatòries i pactant una declaració conjunta amb què han volgut subratllar que l'independentisme és "fort, transversal, intel·ligent i que aquí no es rendeix ningú". Els responsables de les diferents entitats convocants -l’ANC, Òmnium Cultural, l’AMI, el Consell de la República, la Intersindical, CIEMEN i els CDR- han limitat les seves intervencions a la lectura des de l'escenari del manifest acordat.
Toc als partits
"Els partits independentistes han estat incapaços de posar-se d'acord i de traçar una estratègia compartida per fer efectiu el dret a l'autodeterminació tot i que la ciutadania catalana s'ha mobilitzat una vegada i una altra", han denunciat les entitats que han retret que "uns i altres han malbaratat en discussions caïnites" les majories parlamentàries que se'ls havia concedit.
Junts i ERC, submergits en els respectius processos precongressuals especialment sagnant en el cas dels republicans, s'han tirat els plats pel cap al matí i han participat per separat a la manifestació de la tarda. La cúpula de Junts s'ha col·locat per darrera de la capçalera que ocupaven les entitats independentistes. ERC ha optat per situar-se per davant de la pancarta que obria la manifestació, amb el president del grup parlamentari, Josep Maria Jové, i la portaveu, Marta Vilalta, al capdavant. Després de fer el gruix del recorregut de la manifestació, la delegació d'Esquerra s'ha anat dissolent i la cares més conegudes del partit han marxat abans d'escoltar la lectura del manifest de les entitats. Tot i que el malestar amb les formacions polítiques ha resultat visible, la manifestació s'ha desenvolupat sense incidents, més enllà dels retrets que han estat constants.
Quina normalització?
Després de l'estirada d'orelles als partits, el manifest de les entitats convocants s'ha dirigit a desactivar el discurs de "normalització" del país construït pel PSC. "Però, de quina normalitat parlen?", ha llegit Lluís Llach, president de l'ANC, que ha denunciat que s'ha negat al líder de l'oposició, Carles Puigdemont, participar al debat d'investidura i no s'ha aplicat l'amnistia a centenars d'independentistes perseguits per la justícia.
"En quin país és normal que es criminalitzi entitats i ciutadans per manifestar-se, com el passat 8 d'agost? És normal que els companys dels CDR continuïn acusats de terrorisme? És normal que la ciutadania no pugui expressar la seva voluntat en un referèndum? No, no és normal. Això és tot el que ofereix la democràcia espanyola?", s'ha preguntat.
Les entitats han tancat la intervenció cridant els independentistes a deixar de "llepar-se les ferides" i mantenir la mobilització de manera unitària i transversal. Gairebé al mateix temps que acabava la lectura del manifest, des de la manifestació de l'Esquerra Independentista la CUP ha proclamat que la investidura d'Illa certifica "la mort del procés" i ha carregat contra la "lògica pactista d'ERC i Junts".