Els avisos de pluja no han aturat el tercer dia de mobilitzacions amb motiu del quart aniversari de l’1 d’Octubre. Unes 7.000 persones, segons l'organització, i 3.000 segons la Guàrdia Urbana, s’han mobilitzat a Barcelona per recordar la vaga general que es va fer dos dies després de la celebració del referèndum. La declaració del president Carles Puigdemont davant la justícia italiana prevista per aquest dilluns ha estat ben present en la mobilització, i és que un dels càntics més repetits ha estat "Puigdemont, el nostre president".
Sota el lema “Lluitem i guanyem la independència” la protesta, convocada per l’ANC i els sindicats ADIC i Intersindical, ha arrencat a les 10.30 a la plaça Francesc Macià i ha arribat a la plaça del Cinc d'Oros, on les entitats que es van implicar en l'aturada de país han fet una crida a la mobilització continuada.
Durant la marxa, que ha transcorregut en tot moment de forma pacífica, els manifestants han reclamat constantment la independència i han corejat frases com “Els carrers seran sempre nostres” i “1 d’Octubre ni oblit ni perdó”. També han cantat els Segadors. En ella han participat la presidenta del Parlament, Laura Borràs; el vicepresident de la Generalitat, Jordi Puigneró, i diversos diputats de Junts. També hi era present la diputada cupaire Eulàlia Reguant.
Abans de començar la manifestació, Borràs ha fet una crida a recuperar la força i la unitat que va fer possible el 3 d’octubre: “Hauríem de fer l'esforç de recuperar la força d'aquell 1 i 3 d'octubre perquè la gent hi és, ho estem veient cada dia i ara fa falta que hi siguem tots i estiguem units per tirar endavant el que vam començar aleshores".
Ja des de davant dels Jardinets de Gràcia ha estat el torn de les entitats i sindicats. La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, ha reivindicat que durant aquella jornada va ser molt important el paper de la societat civil "que es va mobilitzar com mai", i ha recordat que "les forces d'ocupació no es van atrevir a sortir dels hotels on estaven allotjats".
El vocal d'Òmnium Xavier Antich ha apuntat que el 3-O va ser "el moment de màxima amplitud del moviment popular", ha clamat a no abandonar els llegats de l'1 i el 3, i ha reclamat a les institucions "una proposta unitària de consens que doni resposta a la voluntat unitària de portar a terme el dret a l'autodeterminació": "L'1 d'octubre vam votar i el 3 d'octubre ens vam plantar".
Amnistia i tombar el règim
La Plataforma 3 d'Octubre ha llegit un comunicat de la mà de dos represaliats, Laura Gener -pel cas conegut com a 27 i més- i Francisco Garrobo, condemnat per les mobilitzacions de la vaga general del 8-N. Han fet una crida a la mobilització continuada per a aconseguir l'amnistia, tombar el règim del 78, derogar la Llei Mordassa, la retirada de les forces policials estatals, la dissolució dels "cossos repressius del govern de Catalunya" i conquerir l'exercici del dret a l'autodeterminació.
Els sindicats han fet les intervencions més socials reivindicant la classe treballadora sota el crit constant dels assistents en què clamaven, una vegada més, la independència. Des de la CNT, Jordi Vega ha alertat que "si el poble no apreta hi ha molts interessos que actuen". Des del sindicat de comissions de base (CO.BAS) Josep Bel ha cridat a la mobilització continuada i persistent contra la repressió, mentre que la portaveu del COS, Ester Amiel, ha emplaçat a obrir una nova etapa de lluites per avançar en la conquesta dels drets com a poble.
Sergi Perelló de la Taula Sindical de Catalunya I-CSC ha apuntat que cal justícia social per construir una societat lliure i solidària, mentre que des de l'IAC David Caño ha posat en valor com l'autorganització popular dels sindicats va permetre la parada del 3-O per combatre la repressió.
Tres dies de reivindicació
Les mobilitzacions per rememorar l’1 d’Octubre van començar el divendres. Al matí, la Generalitat va fer un acte institucional, després partits i entitats sobiranistes van fer una foto conjunta convocada per Òmnium Cultural. A la tarda, l’independentisme es va traslladar a Illa (Catalunya Nord) per reivindicar el paper que el territori va fer en la gestió de les urnes. Al vespre, va ser el torn dels CDRs, que a Barcelona van protagonitzar una protesta que va acabar amb alguns aldarulls i barricades.
Dissabte la mobilització va seguir amb tres marxes paral·leles, una de Sant Julià de Ramis a Aiguaviva, l'altra de Vinaròs fins a la Ràpita i l'última de Fraga a Lleida.