La missió europea de la comissió Pegasus, que es traslladarà a Madrid entre el dilluns 20 i el dimarts 21 de març, és un mar de dubtes i poques certeses. Els canvis en el calendari instigats per la moció de censura de Vox i la coincidència amb un festiu a la Comunitat de Madrid estan sent un maldecap per a l’organització de la delegació, que encara no té l’agenda tancada. En aquest sentit, Esquerra, Junts, la CUP i les entitats civils Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) han denunciat que el govern central, el Congrés dels Diputats i els grans partits espanyols estan intentant "boicotejar", posar bastons a les rodes perquè la visita no sigui reeixida i es temen que la moció de censura sigui una excusa per evitar una trobada amb les principals autoritats espanyoles.

En una carta conjunta que han enviat al president del comitè, Jeroen Lenaers, i a la ponent, Sophie In'T Veld, el bloc independentista es queixa de l'actitud del PSOE, el PP, Vox i Ciutadans, a qui acusen de voler impedir la missió. Per això, el text reclama al comitè que es mantingui el viatge a Espanya "per protegir els nostres drets com a víctimes i com a ciutadans europeus" i els demana que s'incloguin més víctimes del Catalangate en l'agenda de reunions. En aquest sentit, els partits i entitats també proposen que el comitè es desdigui i s'animi també a visitar Barcelona, que no és als plans del grup de treball.

 

La confirmació de l’agenda és tot un misteri, s’apunta que es tancarà a última hora i que quedarà coixa en alguns punts. De les poques certeses que hi ha són la trobada amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, la consellera Meritxell Serret, com a víctimes de les intromissions, i membres de la comissió del Catalangate al Parlament de Catalunya. A hores d’ara encara s’estan enviant les invitacions —que s’han d’acordar per majoria dels grups parlamentaris europeus—, però la previsió inicial del comitè, format per onze eurodiputats, és concentrar l’activitat entre dilluns al migdia i dimarts la tarda.

La intenció és que comenci el 20 al migdia reunint-se amb les entitats Amnistia Internacional i Rights International Spain —l’ANC i Òmnium han estat vetades—. A la tarda hi ha prevista la reunió amb els membres del Parlament català i el grup batalla perquè també hi acudeixin l’exdirectora del CNI Paz Esteban, experts en cibercriminalitat com Elvira Tejada així com un grup de periodistes d’àmbit espanyol. El forat al calendari és dimarts al matí perquè la presència de Pedro Sánchez i els ministres espanyols, com a membres del govern espanyol i víctimes de l’espionatge de Pegasus, penja d’un fil per la coincidència amb la moció de censura de Vox.

En l’agenda provisional, dimarts al matí també estava programat un cara a cara amb diputats al Congrés, entre ells, els quatre espiats confirmats per Citizen Lab, que no està confirmat. Cap al migdia, els eurodiputats volen que se citi el Defensor del Poble, Ángel Gabilondo, la trobada amb Aragonès i Serret, i un grup de jutges, la majoria dels quals han declinat la invitació. A les 5 de la tarda del dimarts es tancarà la visita amb una roda de premsa des de l’oficina a Espanya del Parlament Europeu, on es faran la majoria de reunions.

Què n’ha de sortir, de la visita?

La visita a Madrid és l’últim destí de la comissió Pegasus, que ja ha passat per Xipre, Grècia, Polònia i Hongria. L’informe de la comissió recollirà la informació que s’ha anat recollint dels diferents casos d’espionatge arreu d’Europa i es farà un document amb recomanacions legals. El text resultant es votarà al comitè el 25 d’abril i, a posteriori, s’ha d’enviar al ple del Parlament Europeu. Els primers vaticinis situen el debat al ple fins al maig o juny. Tot i això, la pinça dels grups parlamentaris del PP, PSOE i Vox a Brussel·les, que fa majoria, pot fer embarrancar les votacions en qualsevol moment.

El grup de treball de Pegasus està format per onze eurodiputats. N’hi ha dos del PP: el president del comitè, Jeroen Lenaers, i l’exministre Juan Ignacio Zoido; dos dels socialistes, Vladimir Bilcik i Ibán Garcia; dos del grup liberal, la redactora de la ponència, Sophia in'T Veld, i Roza Thun; la republicana Diana Riba; una parlamentària de The Left, Anne-Sophie Pelletier; l’ultradretà espanyol Jorge Buxadé i, per acabar, Gilles Lebreton, d’Identitat i Democràcia. La comissió fa més d’un any que hi treballa i, per acabar la feina, va demanar una moratòria de tres mesos. No es descarta que puguin acordar una segona moratòria.

Junts i la CUP denuncien "boicot"

Un dels punts calents de la visita és la reunió amb membres del govern espanyol i diputats al Congrés dels Diputats, prevista inicialment per al dimarts al matí. La visita està en suspens per la moció de censura de Vox. Tot i això, l’independentisme català està denunciant la inacció de Pedro Sánchez i Meritxell Batet. En aquest sentit, la CUP s’ha queixat del “boicot” a la missió del Parlament Europeu i, en un comunicat, els anticapitalistes assenyalen que la cambra baixa “utilitza excuses” per no rebre la delegació europea. Segons es queixen, això suposa una “falta de respecte” cap a l’Eurocambra i un “boicot actiu” per esclarir els fets i assumir responsabilitats. Amb tot, els cupaires s’ofereixen per rebre els eurodiputats.

De la seva part, Junts va enviar aquest dimecres una carta al president de la comissió, Jeroen Lenaers, en la qual també es va posar a disposició de la delegació per concretar-ne una trobada davant l’absència de moviments. “Adaptarem la nostra agenda a les seves necessitats, per la rellevància de la missió que vostès tenen encomanada”, va escriure la portaveu Míriam Nogueras. Al Congrés dels Diputats hi ha almenys quatre diputats espiats segons la investigació de Citizen Lab. Són Nogueras (Junts), Ferran Bel (PDeCAT), Albert Botran (CUP) i Jon Iñarritu (Bildu).

El cas d'espionatge, conegut com a Catalangate, va implicar una seixantena de persones vinculades a l'independentisme. Entre aquestes hi ha Pere Aragonès, Carles Puigdemont, Laura Borràs i Oriol Junqueras a part d'advocats, periodistes i activistes d'entitats civils. La intromissió, alguna de les quals sota aval judicial confirmat pel CNI, va provocar un cisma entre el govern central i els socis d'Esquerra.