Fa anys que la Memòria Anual de la Fiscalia General de l’Estat inclou el “Moviment Violent Independentista Català” entre les amenaces terroristes. Ho va fer per primera vegada el 2020 i és un patró que s’ha anat repetint sense matisos ni rectificacions fins a l’any passat. En la Memòria del 2022, la Fiscalia mantenia l’independentisme català en l’apartat de “terrorisme” i, malgrat que no hi ha cap grup independentista que advoqui per l’ús de la violència, sostenia que el 2021 el “Moviment Violent Independentista Català” va dur a terme 24 accions “violentes i de sabotatge a Espanya”. Aquest any la cosa és diferent. L’apartat referent al terrorisme és sensiblement més breu i no inclou els detalls que figurava fins ara: només hi ha tres línies escrites i una taula amb dades. Els únics noms propis, en forma de dades de diligències prèvies que s’han practicat, són els del jihadisme i d’ETA. L’any passat, per exemple, l’apartat referent al terrorisme nacional ocupava nou pàgines.
Fonts de la Fiscalia consultades per ElNacional.cat indiquen que el fet que hi hagi menys informació respon a una “reflexió” sobre el fet d’incloure-hi les “amenaces”, que és el que figurava fins ara. Esgrimeixen que el concepte amenaces és més propi dels Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat que del Ministeri Fiscal, que “no actua sobre amenaces, sinó sobre fets produïts”. Això va portar el Ministeri Públic a “plantejar-ho d’una altra manera” i no explicitar les amenaces, donat que no és activitat com a tal del Ministeri Fiscal.
L’any passat, al costat del “Moviment Violent Independentista Català”, apareixien mencionades explícitament, com a amenaces, ETA, els GRAPO (Grups de Resistència Antifeixista Primer d’Octubre), “l’independentisme violent Radical Gallec”, “l’anarquisme insurreccionalista” i “l’ecologisme radical”. Alguns d’aquests grups també figuraven en les memòries del 2021 (quan va veure terrorisme en onze manifestacions) i del 2020 (quan va incloure-hi els CDR de l’operació Judes). De fet, les veus consultades per aquest mitjà detallen que la Fiscalia es va comprometre a esmenar la inclusió de les protestes de grups ecologistes: al si del Ministeri Fiscal ja s’havia fet la reflexió i això va ser, d’alguna manera, la gota que va fer vessar el got i que es tingués la “decisió clara” que “no tenia sentit” que aquests grups, igual que els independentistes, estiguessin inclosos com a amenaces.
Els CDR acusats de terrorisme: la Fiscalia va demanar presó el novembre i va sol·licitar l’amnistia el juny
Convé no oblidar que l’any passat la Fiscalia va relacionar l’independentisme amb el terrorisme. Sense anar més lluny, el novembre del 2023, la Fiscalia de l’Audiència Nacional va demanar entre 8 i 27 anys de presó per als CDR acusats de terrorisme per l’operació Judes. El fiscal Miguel Ángel Carballo va sostenir en aquell moment que els acusats es van integrar en un “Equip de Resposta Tàctica” i van conformar una “organització terrorista paral·lela, de caràcter clandestí i estable” amb l’objectiu de “dur a terme accions violentes o atemptats contra objectius prèviament seleccionats utilitzant explosius i/o substàncies incendiàries”. Posteriorment, el passat mes de juny, la Fiscalia va demanar l’amnistia per als CDR adduint que en aquest cas no s’havia produït una vulneració greu dels drets i llibertats segons el Conveni Europeu. La tinent fiscal de l’Audiència Nacional Marta Durántez va al·legar que els acusats “no van arribar a materialitzar ni iniciar l’execució de les conductes” i que “el perill a la vida o la integritat física de les persones no va arribar a produir-se”. De fet,
“El Ministeri Fiscal té consagrada la seva autonomia funcional”
El setembre del 2023, el senador del PP José Antonio Monago va preguntar al govern espanyol si demanaria a la Fiscalia General de l’Estat que “rectifiqui la seva valoració en relació amb l’amenaça terrorista que suposen determinats grups separatistes bascos i catalans”. La resposta escrita de la Moncloa no va aclarir els dubtes. “El Ministeri Fiscal té consagrada la seva autonomia funcional i, per tant, la seva capacitat d’autoorganització i funcionament intern, sense dependència externa ni possibilitat d’ingerència de cap poder de l’Estat”, va al·legar el govern espanyol.
L’independentisme segons l’Europol: de “terrorista” a “extremista”
Un dels canvis que hi ha hagut en els últims mesos també té a veure amb l’Europol, després que el juny de l’any passat Espanya colés l’independentisme català en una llista terrorista de l’Agència de la Unió Europea per a la Cooperació Policial. A l’inici de les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez, una de les demandes de Carles Puigdemont va ser corregir-ho. “No es pot negociar amb qui ens considera la segona amenaça més important després del terrorisme jihadista i demana a l’Europol que ens tracti de terroristes”, va afirmar el líder de Junts just fa un any.
Tres setmanes més tard, el Ministeri de l’Interior va sol·licitar formalment a l’Europol que desvinculés l’independentisme català del terrorisme. El director del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), Manuel Navarrete, va demanar una rectificació dels epígrafs per tal que “les al·lusions a l’independentisme català s’eliminin de l’apartat de terrorisme”. Un mes després, en el darrer informe, l’Europol va esmenar-se i va deixar de definir l’independentisme de terrorista per incloure’l en el capítol d’extremisme. “A Espanya, els moviments independentistes català i basc són actualment els més actius i violents de l’escena del separatisme espanyol”, recollia l’informe a la pàgina 72.
Finalment, el passat mes de febrer l’Europol va anunciar que canviarà la metodologia feta servir per elaborar l’informe anual sobre la situació del terrorisme a la UE. La directora de l’Europol, Catherine De Bolle, va detallar que s’introduiran nous filtres abans de la publicació de l’informe: un grup d’experts revisarà el document abans que es distribueixi i els estats rebran un “esborrany” del document per fer una “verificació del contingut” i corregir el que creguin que no és acurat. A més, es va fer arribar als estats una “nova orientació” sobre la metodologia de l’informe, que remarcava que el document ha de ser una “visió sobre la situació del terrorisme a la UE” i no una “avaluació de les amenaces”.