Als anys vuitanta, quan era minoritari, era habitual que l'independentisme acabés a bufetades. Eren pocs i mal avinguts. Va passar l'any 1988, al Fossar de les Moreres, on s'hi reunia l'esquerra independentista. Fins a sis militants van acabar ferits en les baralles entre les dues faccions del Moviment de Defensa de la Terra (MDT): el Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) i Independentistes dels Països Catalans (IPC). Han passat més de tres dècades i ara l'independentisme és majoritari. Però no han desaparegut les batusses, per més civilitzades que siguin enguany. El cas Borràs ha estat només la xocolata del lloro.
Ho posa de manifest una absència: si res no canvia d'aquí a diumenge, aquest any la manifestació independentista de la Diada no comptarà amb la presència del president de la Generalitat, Pere Aragonès. Considera que no seria "coherent" la seva participació amb el missatge que vol enviar la concentració: "contra independentistes", contra partits i institucions. En canvi, sí que participarà de l'acte d'Òmnium Cultural, com ha avançat Nació Digital. Aquest mateix dilluns, ERC no s'estalviava els retrets i les acusacions cap a l'ANC. "No contribueix a la República Catalana que alguns que es declaren independentistes critiquin a altres independentistes o neguin que siguin independentistes. És la cosa més absurda del món", assegurava Marta Vilalta en roda de premsa a Calàbria. Com a partit hi seran presents, però encara no concreten com. Els republicans expliquen en privat que, si canviés l'enfocament, es replantejarien la participació d'Aragonès. Però també admeten que res no fa pensar que hagi de canviar res.
És simptomàtica la resposta de la presidenta de l'ANC, Dolors Feliu, insinuant que el president Aragonès "no està implicat amb la independència" i que prefereix "fer-se fotos" amb el govern espanyol a la taula de diàleg. També Junts per Catalunya ha aprofitat per sucar-hi pa. De seguida va confirmar la presència de tots els seus consellers a la manifestació, marcant diferències amb ERC, i ha fet una crida a "omplir els carrers".
La ruptura entre una part de Palau i una part de l'independentisme civil és només la punta de l'iceberg, com també ho ha estat la suspensió de Laura Borràs com a presidenta del Parlament, un cas que encara cueja. La remor de fons és una altra: un debat estratègic sobre com fer front al conflicte polític amb l'Estat. Mentre des dels sectors més durs de l'Assemblea plantegen una quarta llista independentista que competeixi amb ERC, Junts i la CUP, els socis de la Generalitat fan aflorar les seves diferències a la superfície. Una part de Junts està per la sortida del Govern perquè creu que s'està perdent el temps i no s'està avançant en res, fet que volen concretar amb una consulta interna. Mentrestant, els republicans, que han avançat el seu congrés a la tardor per apuntalar el lideratge d'Oriol Junqueras, intenten arraconar els debats interns. I no es mouen de la seva aposta estratègica, la taula de diàleg, on de moment s'asseuen sols. No sense contradiccions ni turbulències, com les infiltracions en organitzacions independentistes.
Aquest debat s'arrossegarà com a mínim fins al debat de política general al Parlament, l'última setmana de setembre. Serà una nova prova de foc per a la cohesió de l'independentisme. Allà el president Aragonès hauria de fer fer-hi una proposta per a l'autodeterminació. Res no fa pensar que fins llavors, en l'intent de bastir un full de ruta compartit, els punyals deixin de volar d'una banda a l'altra.
Les derivades del cas Borràs
A Palau i al Parlament. La setmana passada ja van tornar a fer-se evidents les diferències de l'independentisme a la cambra catalana, quan la secretària de Junts, Aurora Madaula, va quedar-se sola defensant revertir la suspensió de Laura Borràs com a presidenta. Un cas que encara cueja. Aquest dimarts es torna a reunir la Mesa, en sessió ordinària, amb altres derivades damunt la taula: què passa amb els assessors, amb sou públic, que tenia Borràs com a presidenta? En són sis: el cap de gabinet, l'adjunt al cap de gabinet, un assessor, dos tècnics assessors i un responsable de gestió. Ciutadans ja s'ha encarregat de registrar un escrit exigint la "renovació dels nomenaments dels assessors de presidència" i que "les revocacions tinguin la mateixa data d'efectes que el de la suspensió de Borràs". La seva situació quedarà en mans de la republicana Alba Vergés, vicepresidenta de la cambra que exerceix les funcions de presidenta.