El 12 de març, la presidència del Parlament tindrà nova comandància. Els partits independentistes tenen dues setmanes per entendre's i acordar un candidat de consens per evitar que se'ls escapi de les mans. En cas contrari, s'arriscarien a perdre el control de la segona institució del país, en favor del PSC, que com a força més votada reivindica el càrrec. Per primera vegada, la CUP es planteja aspirar a presidir la cambra catalana, mentre Junts manté que, seguint el patró dels darrers anys, ha arribat el seu torn. L'independentisme situa aquest càrrec com a determinant de cara als propers passos que caldrà fer per avançar cap a la independència, sota la lupa permanent del Tribunal Constitucional. 

Les negociacions a tres bandes per la investidura i el nou govern que encapçala Esquerra Republicana s'estan centrant en bastir una estratègia de legislatura compartida i sembla que avancen profitosament més enllà de la llum dels focus. El meló de la disputa per la presidència del Parlament va obrir-se després d'una reunió d'ERC amb la CUP. Arran de l'èxit electoral i havent doblat resultats passant de 4 a 9, els anticapitalistes es preparen per assumir un nou rol i arremangar-se per fer-se càrrec de responsabilitats institucionals. 

Durant la passada legislatura, els cupaires ja s'havien ofert a entrar a la Mesa, cosa que mai va acabar passant. ERC i Junts donaven per fet que aquesta vegada seria la definitiva i els anticapitalistes comptarien amb una cadira a la Mesa. La sorpresa va arribar quan la CUP va fer públic un document de debat intern en el qual s'obria a demanar la presidència de la cambra. Des de dimecres, les bases debaten sobre aquesta possibilitat i dissabte, al consell polític del partit, s'acabarà de discutir. 

L'aspiració dels anticapitalistes -pendent de l'aval de la militància- ha trobat la porta oberta d'ERC, que s'ha mostrat disposada a parlar-ne. Aquesta actitud ha incomodat Junts per Catalunya, que entén que el càrrec els correspon. En base a l'acord que s'ha mantingut durant les dues darrers legislatures, ERC ha exercit la presidència del Parlament en tant que segona força independentista. Funcionava de manera similar en els anys de govern de CDC, que cedia a Unió la cadira de president de la cambra. Des de Junts afirmen que tant ells com la CUP prioritzen l'estratègia i no el repartiment de cadires. 

Oferta o línia vermella?

Els vots de la CUP són clau per poder decantar la investidura, ja que sols ERC i Junts no sumen prou. Conscients d'aquest poder, algunes veus dins de la CUP pressionen perquè la presidència del Parlament sigui condició sine quan on per donar el seu suport a Aragonès. De fet es va acabar filtrant una informació en aquest sentit. Hores després, la direcció del partit va afirmar que en cap cas es tracta d'una línia vermella. "No ho hem posat com a condició, però creiem que és imprescindible que no hi hagi una mesa marcada pels tribunals espanyols, una presidència clarament antifeixista", adverteixen. I reforcen l'oferta amb l'argument que si arriba la repressió, ells no es faran enrere. 

Sigui com sigui, si s'arribés a l'escenari que Junts i la CUP presenten les seves respectives candidatures -entre els possibles noms hi ha Laura Borràs i Dolors Sabater-, correrien el risc que la presidència del Parlament acabés sent per a Eva Granados, del PSC. Amb tot, el que segur que no estaria en perill seria la majoria independentista a la Mesa, ja que entre ERC i Junts tindrien 4 de les 7 places. 

Segons el reglament del Parlament, la votació per escollir el president es fa a través de papereta. Cada diputat escriu un nom o deixa el paper en blanc. Surt escollit qui obté la majoria absoluta. Si no, es repeteix la votació entre els dos aspirants que més s'han apropat a la majoria i surt elegit qui té més vots. En cas d'empat, guanya el candidat de la llista més votada a les eleccions, en aquest cas, el PSC. 

És a dir, si ERC, Junts i la CUP acorden un candidat, no hi hauria cap trava perquè arribés a la presidència. Però si cadascun es vota el seu, els socialsites podrien fer la carambola gràcies al suport de la resta de formacions. 

A la imatge principal, l'hemicicle del Parlament, buit, espera els seus nous inquilins.