Missatge compartit de l'independentisme. Cinc representants d'alt nivell han acudit avui al Parlament Europeu per oferir una roda de premsa conjunta. La trobada del president de Junts, Carles Puigdemont; el president d'ERC, Oriol Junqueras, i el diputat de la CUP Carles Riera, a més dels presidents de l'Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, i d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha reunit desenes de mitjans de comunicació i oients. Tot plegat, després que s'hagi destapat el cas més gran de ciberespionatge: almenys 65 persones vinculades a l'entorn independentista han estat espiades a través del seu telèfon mòbil gràcies, principalment, al programa Pegasus, i també amb Candiru.
La roda de premsa ha estat molt esperada, ja que ha permès als líders independentistes donar una resposta conjunta davant d'aquest atac, un dia després que es destapés. Ha estat Carles Puigdemont qui ha informat de les primeres passes que es volen prendre. Així, ha explicat que el sobiranisme vol ara portar el cas del CatalanGate a instàncies superiors. "Ens adrecem a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i li demanem que actuï urgentment perquè Espanya reti comptes". I és que l'expresident català ha recordat que són diversos els eurodiputats (inclòs ell mateix) que han estat espiats mentre treballaven al Parlament Europeu, per la qual cosa "s'ha posat en risc la comunicació de tota la institució".
En aquest sentit, Puigdemont ha avisat que aportaran tota la informació que tinguin disponible al Consell Europeu, i també a les Nacions Unides. "Presentarem una demanda judicial a diversos nivells i en diferents països per espionatge massiu", ha advertit. El mateix president de Junts també ha situat l'empresa propietària de Pegasus, NSO Group, com a part implicada en tot plegat. "Demandarem la companyia israeliana i la seva filial a Luxemburg perquè són clarament responsables", ha dit. I també ha aprofitat per assenyalar el CNI espanyol, remarcant la importància que també s'investigui el Centre Nacional d'Intel·ligència. "En una Europa democràtica no hi ha lloc per a l'espionatge il·legal de la dissidència".
Querelles criminals
La presidenta de l'Assemblea, Elisenda Paluzie, no ha pogut evitar informar que la seva organització independentista ja començarà a fer passes decidides la setmana que ve. I és que, com que cinc membres de l'entitat han estat espiats en el marc del CatalanGate, segons es coneix actualment, l'ANC presentarà "una querella criminal per cada un dels cinc afectats". Una querella, a més, que veurà els cossos de seguretat i els serveis secrets de l'Estat com els objectius de l'ofensiva judicial, ja que, com ha recordat, només els governs tenen accés al programa de Pegasus. Aquesta iniciativa començarà a partir de la setmana vinent, i Paluzie ha estat cautelosa amb les informacions que ha desvelat. "Aquesta és una de les accions que es duran a terme. No és moment d'avançar-nos". De fet, ella mateixa ha reclamat als seus companys que l'independentisme sàpiga estar a l'altura de les circumstàncies.
Ha estat l'advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, qui ha donat més informació sobre aquesta ofensiva judicial als mitjans de comunicació. Boye ha explicat que la intenció dels sobiranistes és que cada una de les 65 persones afectades per ara pugui presentar querelles individuals, i no conjuntes, perquè es tracta d'una vulneració de drets individuals, precisament. L'advocat també ha remarcat que les querelles hauran de presentar-se en cada país pel qual s'ha viatjat amb el mòbil punxat. Boye, per exemple, creu que haurà de fer-ho en cinc o sis països, ja que ha recorregut més territoris que d'altres afectats. L'independentisme podria acabar així, com a mínim, als tribunals d'Espanya, França, Alemanya, Bèlgica, Suïssa i Luxemburg.