Durant el primer debat al Congrés dels Diputats, les formacions independentistes ja van advertir que la nova llei de memòria democràtica era del tot insuficient. Tant que, si no hi ha canvis, ni tan sols comptaria amb els vots per a ser aprovada. En aquest context, els grups d'ERC, Junts, el PDeCAT, la CUP, EH Bildu i el BNG han decidit sumar esforços i registrar tota una bateria d'esmenes conjuntes. Es tracta de cinc textos consensuats a partir de reclams compartits, com la modificació de la llei d'amnistia de l'any 77 fins al traspàs d'edificis com la comissaria de Via Laietana a Barcelona. També la supressió del títol de Rei.

Justament sobre aquest últim punt, els grups independentistes proposen "singularment la supressió del títol de Rei i els privilegis que del mateix es deriven tenint en compte que va ser atorgat per un règim il·legal". En aquesta línia, afegeixen, "la prefectura de l'Estat va ser institucionalitzada per Franco sense que se sotmetés a referèndum perquè els ciutadans poguessin escollir la forma d'Estat".

Pel que fa a la llei d’amnistia del 77, proposen que la pròpia norma “no impedeixi que els jutjats i tribunals investiguin, jutgin i imposin les penes corresponents a les persones responsables d’haver comès delicte de genocidi, lesa humanitat, delictes de guerra i altres greus violacions de drets humans”. Els grups argumenten que "sense aquestes modificacions es continua perpetuant la impunitat sobre els crims del franquisme i els crims de lesa humanitat" i recorden com els famílies han d'acudir a altres països per a intentar que es faci justícia".

 

Un altre punt central per a les formacions independentistes és la devolució de la titularitat i la museïtzació d'"edificis emblemàtics i símbols de la lluita antifranquista". Per aquest motiu proposen la "restitució de la titularitat de la Prefectura superior de policia de Via Laietana de Barcelona a la Generalitat de Catalunya, així com el Palau de la Cumbre a l'Ajuntament de Donostia". Aquest traspàs aniria acompanyat de la "deguda dotació" per a la seva transformació en lloc de memòria.

 

Els independentistes també reclamen un "reconeixement de la persecució cultural i lingüística" durant la dictadura. "Durant el franquisme es va intentar l'harmonització identitària prohibint l'ensenyament en llengua que no fos la castellana, així com les publicacions i el seu ús en qualsevol situació", justifiquen els grups signants de les esmenes. Per això consideren que "l'Estat ha de reconéixer i reparar el dany causat a la cultura per motius polítics durant el règim".

Finalment, els grups constaten com, durant la guerra civil i la dictadura, el franquisme va confiscar béns i patrimoni d'ateneus i associacions culturals i altres personalitats jurídiques. En aquest sentit proposen l'establiment d'un mecanisme per al "reconeixement i reparació de l'espoli al qual van ser sotmeses aquestes institucions".

Una llei insuficient

La nova llei de memòria democràtica del govern espanyol, catorze anys després de la primera, va superar ara fa un mes el primer tràmit al Congrés dels Diputats. És cert, va aconseguir aprovar el debat de les esmenes a la totalitat. Però també ho és que, ara per ara, no disposa de la majoria parlamentària que desitjarien des de La Moncloa. Per una banda, no compta amb el suport d'una dreta i extrema dreta disposades a dinamitar-ho tot. Però tampoc de formacions històriques d'esquerres com ERC, que, com la resta de formacions independentistes, va denunciar totes les mancances i dèficits del projecte del ministre Félix Bolaños.

La resposta del PSOE

Aquest mateix dilluns hi ha hagut resposta del PSOE a les pretensions independentistes de suprimir el títol de Rei. En la mateixa línia que sempre, el portaveu de l'executiva, Felipe Sicilia, hi ha tancat la porta. "Saben quina és la posició del PSOE, que hem manifestat a través del Congrés. Iavui en dia nosaltres respectem el pacte constitucional, la monarquia parlamentària, el paper de la figura de Felip VI, i per tant ara mateix per a nosaltres això no suposa cap debat", ha assegurat Sicilia en roda de premsa. Malgrat tot, s'ha mostrat convençut que tindran els números per a aprovar la nova llei arribant a acords amb formacions d'esquerres. Ha evitat posicionar-se sobre un eventual traspàs de la comissaria de Via Laientana.