ERC es va desplomar a les urnes el passat diumenge, però la resta de formacions independentistes tampoc no van ser capaces de recollir els fragments de la desfeta republicana. En acabar el recompte de paperetes s'havien volatilitzat 295.000 vots sobiranistes. El cicle s'ha tancat. Per primera vegada des del 2011 el nombre absolut de vots dels partits independentistes a les municipals no només ha deixat de créixer sinó que ha caigut en picat. A les portes d'unes eleccions generals el 23 de juliol, un calfred recorre aquest espai polític. Per contra, en el balanç unionista, el PSC ha recuperat un lideratge a les municipals que no veia des del 2007, el PP ha enfilat un nou enlairament afavorit per la defunció de Cs, i Vox va consolidant la seva presència al territori.
Fa quatre anys, Junts i la CUP van perdre 173.000 votants, però aquella caiguda es va compensar amb un resultat històric d'ERC, que va créixer 312.000 vots. En aquelles municipals del 2019, l'independentisme ja va recular en percentatge, del 45,5% dels vots al 44,5%, però va resistir el creixement de la participació i va seguir augmentant en nombres absoluts (1.555.000 vots, 139.000 paperetes més que el 2015).
Canvi de cicle
A les municipals del passat diumenge, però, no han funcionat els vasos comunicants entre partits. ERC ha perdut 301.747 vots que havia aconseguit el 2019, és a dir, més d'una tercera part de les paperetes que en aquells comicis li havien donat la victòria per primer cop a les eleccions locals. L'espai de Junts-PDeCAT ha aguantat els seus resultats del 2019, i ha crescut 49.665 vots, gràcies essencialment al denominat efecte Trias a Barcelona. Per contra, la CUP ha perdut 43.405 vots, una quarta part del que havia aconseguit el 2019.
El resultat de tot plegat és que, per primera vegada des que va començar el procés sobiranista, la suma en vots absoluts dels partits independentistes ha retrocedit a les eleccions municipals. Aquest cop els vots independentistes no han canviat de partit dins d'aquest espai. Senzillament han desaparegut 295.000 vots de les arques sobiranistes. I la corba de creixement de vots que s'havia mantingut constant, ha dibuixat per primera vegada un gir en sentit contrari. També en percentatge ha continuat la caiguda, diumenge l'independentisme va aconseguir un 41,8% dels vots, és a dir, gairebé 3 punts menys que el 2019 i 4 menys que els dos comicis anteriors.
Vot prestat a Junts
Aquest és la fotografia final de les forces amb què els sobiranistes en el seu conjunt fan front a les eleccions generals del 23 de juliol. Sabent, a més, que encara podria ser pitjor atès que a les eleccions municipals hi té un pes molt determinant els candidats, molts dels quals han actuat a mode de xarxa territorial que ha aconseguit retenir vots i impedir una caiguda més important.
En aquest context de descens del vot independentista, Junts sí ha aconseguit un repunt el 28-M, en què ha superat ERC a les urnes. Ha perdut 5.700 vots en relació al resultat del 2019, però es compensen amb els 55.000 vots aconseguits pel PDeCAT, que també formava part de la candidatura de Junts fa quatre anys. Aquest partit ha pogut trencar la tendència constant a la baixa que l'arrossegava de manera sostinguda a les últimes cites a les urnes. Això no obstant, aquest repunt s'ha vist determinat clarament per l'efecte Trias. A Barcelona, Xavier Trias ha aconseguit 149.235 vots, gairebé el doble que fa quatre anys quan Junts va obtenir 79.280 vots. Aquest creixement ha estat possible gràcies a què el candidat de Junts ha rebut vot prestat de votants d'altres formacions no independentistes, fins i tot provinents de la dreta espanyolista, que han optat per fer costat a Trias davant la promesa d'apartar Ada Colau de l'Ajuntament de la capital. Es tracta, però, d'un vot que actua amb una clau totalment diferents quan es tracta d'eleccions generals.
D'altra banda, en aquests comicis Junts també ha incorporat a les municipals vots del PDeCAT, sumant a la seva candidatura noms de la formació demòcrata que li han aportat importants victòries, com Marc Castells a Igualada o Jordi Masquef a Figueres;
Sense resposta
Davant d'aquest escenari i per més que les alarmes s'hagin disparat a l'espai independentista, les respostes dels partits de portes enfora s'ha traduït fins ara en poc més que gesticulació. Des de Junts l'endemà de les eleccions es va apostar per una llista conjunta. Després va ser el president de la Generalitat, Pere Aragonès, cara visible d'alguns dels moviments més controvertits dels republicans dels darrers mesos com l'aposta per la taula de diàleg o el trencament del govern amb Junts, qui va fer una crida des de la Galeria Gòtica del Palau de la Generalitat a un front comú per respondre a la victòria de PP-Vox a les generals.
El suposat front del president va durar poc més de 24 hores, Esquerra va descartar immediatament la possibilitat de la candidatura conjunta a les generals i el mateix Aragonès enterrava aquest dissabte, l'alternativa d'una llista conjunta al Senat que havien explorat els partits. Així doncs, els resultats més tangibles d'aquesta proposta s'haurien de concretar en una priorització dels acords entre les forces independentistes en la constitució dels nous ajuntaments, i als ja habituals punts comuns als respectius programes de cara als comicis del 23-J.
Immobilisme intern
De portes endins el pànic provocat per l'abisme electoral que s'obre sota els peus dels líders independentistes tampoc s'ha traduït en cap moviment concret. El president d'ERC, Oriol Junqueras, que ha descartat cap assumpció de responsabilitats pel revés a les urnes, no va dubtar a assenyalar l'endemà mateix dels comicis Gabriel Rufián com a cap de llista dels republicans al Congrés, i això malgrat que a les municipals Rufián va haver d'encaixar una repassada de la seva rival a Santa Coloma, Núria Parlón.
Entre les parets republicanes, on el silenci a la crítica interna s'imposa amb mà de ferro, comencen a escoltar-se veus del territori adolorides. Un històric com l'exdiputat i exsenador Miquel Àngel Estrader, ironitzava sobre el discurs del Govern de Pere Aragonès de treballar per la Catalunya sencera, però també sobre l'estratègia d'apuntalar les esquerres a Espanya.
Pel que fa Junts, el pas endavant de l'exconseller Jaume Giró, disposat a optar en primàries per a la candidatura al Congrés va desfermar una tremolor de cames a la cúpula del partit, que ha deixat clar que ja li està bé l'actual responsable del grup, Míriam Nogueras, per encapçalar la llista. Finalment, Giró ha optat per apartar-se de les primàries, i no ha amagat les pressions que en aquest sentit ha rebut del secretari general, Jordi Turull, i del president Carles Puigdemont. Tant Turull com Puigdemont, com la mateixa Nogueras li van agrair a través de Twitter la decisió, amb la qual cosa van deixar clar l'interès per evitar a tota costa un procés de primàries, del qual fins ara Junts en feia bandera.
Puigdemont
Precisament, Puigdemont, que ha tornat a recuperar protagonisme públic en la primera línia de decisió del partit, tot i que en el darrer congrés va assegurar que feia un pas enrere, es pot convertir en un dels protagonistes de les generals atès que la vigília de l'inici de la campanya el Tribunal General de la UE haurà de pronunciar-se sobre l'abast de la seva immunitat i decidir, per tant, si pot o no tornar a l'Estat sense el risc de ser detingut. Aquest podria ser un dels trumfos de la campanya de Junts, o justament al contrari.
De moment, a l'espera que la CUP tanqui el seu debat sobre si es presenta o no a les eleccions generals, la dinàmica entre ERC i Junts es manté inalterable, més preocupada per la mútua rivalitat, que no pas pel risc que la polarització entre PSOE i PP a l'Estat acabi de neutralitzar la força -cada cop més minsa- de l'independentisme. Per a les dues principals formacions independentistes la clau és ja qui aconsegueix quedar per davant en el duel personal que mantenen mentre que l'objectiu a Madrid és confiar que el repartiment de forces situï els seus vots com a determinants en la futura geometria al Congrés i evitar així quedar condemnats a la insignificància dins l'hemicicle.