L'independentisme ha pactat una treva aquest dimecres per amagar la seva fractura amb motiu del judici contra l'anterior Mesa del Parlament. I és que, malgrat les evidents discrepàncies que colpegen l'espai, i que podrien arribar a trencar més aviat que tard la coalició al Govern, els principals partits i entitats del moviment independentista s'han concentrat davant del palau del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a partir de les 9.00 del matí per mostrar el seu suport als membres que s'enfronten al judici, Roger Torrent, Adriana Delgado i Eusebi Campdepadrós. Josep Costa no ha acudit a la concentració prèvia ni ha entrat a l'edifici amb la resta de companys, però sí que ha acabat assistint al judici. Això sí, ho ha fet destacant la injustícia de la situació vestint-se amb una toga dintre del palau amb la intenció de defensar-se ell mateix. La seva presència havia estat en dubte fins al darrer moment, i finalment no s'ha hagut de suspendre el judici per la seva absència.
Entre el públic s'hi ha deixat veure la plana major de tots els partits i entitats de l'independentisme, amb Oriol Junqueras, Marta Vilalta i Carme Forcadell per part d'ERC; Laura Borràs, Mònica Sales i Albert Batet de Junts; Carles Riera i Dolors Sabater de la CUP; la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Dolors Feliu; i el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich. Fins i tot s'ha deixat veure David Cid, dels comuns, així com els consellers de tots dos partits del Govern. Entre tots ells hi ha hagut una visible tensió, però això no ha evitat les salutacions entre tots els presents (algunes de més efusives que d'altres). La unitat de l'independentisme enfront de la repressió de l'Estat, doncs, no s'ha trencat tampoc avui, malgrat les diferències.
La Fiscalia acusa els investigats d'un delicte de desobediència al Tribunal Constitucional per haver mantingut el 29 d’octubre i el 5 de novembre de 2019 una resolució dels tres grups independentistes que refermava el dret a l’autodeterminació del poble de Catalunya i la “reprovació de la monarquia tantes vegades com vulguin els diputats”. Per a Torrent, Costa i Campdepadrós sol·licita que siguin castigats a 20 mesos d’inhabilitació a càrrec públic i multa, i per a Delgado, 16 mesos d’inhabilitació. L’acusació popular, exercida per VOX, demana el mateix càstig. Les defenses demanen la seva absolució i volen incidir que les resolucions del 2019 res tenen a veure amb les aprovades per la Mesa del Parlament de 2017, presidida per Carme Forcadell, i també condemnada: són resolucions polítiques enfront de resolucions executives, com van ser l’aprovació de les lleis de desconnexió, tot i que mai implementades.
Declaracions a les portes del TSJC i abans del ple del Parlament
A les portes del TSJC, l'expresident del Parlament, Roger Torrent, ha carregat contra el judici. "Només faltaria que el Parlament no pogués debatre allò que vol la ciutadania", ha criticat, assegurant que la independència i la monarquia són qüestions que interessen la ciutadania. Així, ha explicat que en aquest judici els investigats defensaran els seus drets fonamentals i denunciaran la repressió de l'Estat. "El conflicte només es pot resoldre políticament, no amb togues ni tribunals". La republicana Adriana Delgado ha afirmat que l'intent de l'Estat de "limitar i retallar l'activitat parlamentària és atacar la democràcia i els drets fonamentals", i que el judici demostra que "la causa judicial contra l'independentisme continua". I Eusebi Campdepadrós ha assegurat que es tracta d'una ofensiva "contra tot el poble". "És un judici gravíssim perquè es pretén silenciar el Parlament", així com fer que els diputats no puguin pronunciar-se sobre allò pel què els ciutadans els han votat.
D'altra banda, també han intervingut davant la premsa la presidenta suspesa de l'actual Mesa del Parlament, Laura Borràs, qui ha denunciat la "ingerència del poder judicial al poder legislatiu", per la qual cosa es tracta d'una causa "especialment sagnant" i una "anomalia democràtica". Carles Riera ha defensat que la Mesa de la cambra ha de ser "un mur que garanteixi el ple exercici de la democràcia i la defensa dels drets civils, polítics i democràtics". I en nom de les principals entitats, Dolors Feliu ha assenyalat que es tracta d'un atac "al cor de la democràcia", en el qual s'hauria de permetre el debat sobre qüestions que afecten la ciutadania, mentre que Xavier Antich ha remarcat que es tracta d'un "judici polític que busca perseguir, negar i criminalitzar el dret d'autodeterminació", assenyalant també que aquesta "anomalia democràtica no té precedents" a Europa.