Segon judici al jove independentista Brian Bartés. El març passat, l’Audiència de Barcelona el va condemnar a un any i sis mesos de presó per un delicte d’atemptat contra l’autoritat en la protesta de Tsunami Democràtic, el 18 de desembre de 2019, en els voltants del Camp Nou, per protestar per la sentència del Suprem als líders catalans. Avui, una altra secció de l’Audiència de Barcelona, la sisena, l’ha jutjat per una protesta anterior: contra el Consell de Ministres, que es va fer a Barcelona, el 21 de desembre 2018. En aquest cas, la fiscal avui ha mantingut la petició de sis anys de presó per a Bartés: quatre pel delicte de desordres públics i dos anys més per atemptat contra l’autoritat. En el judici, Bartés, que només ha contestat a les preguntes de la seva advocada, Norma Pedemonte, ha negat qualsevol agressió a un agent dels mossos, tot i que ha admès que va participar en la manifestació a Via Laietana. Pedemonte ha demanat la seva absolució.
La defensa de Bartés ha denunciat que després de ser processat pel cas de Tsunami, la policia catalana va revisar imatges emmagatzemades de protestes anteriors i el va descobrir en la protesta del Consell de Ministres, a la Via Laietana. El fet que la policia guardi imatges de protestes per enxampar activistes ha estat denunciat diversos cops per Alerta Solidària i la CUP.
En el judici, dos agents de la policia científica han detallat que des de la Comissaria General d’Informació dels Mossos se’ls va enviar imatges de vídeo de Bartés l’any 2020 perquè comparessin si era el mateix que hi havia en la protesta de Via Laietana. En el seu informe, afrimen que Bartés és la persona que està en les imatges del Consell de Ministres i l'han ratificat avui.
Escomesa
En el judici, un agent dels Mossos ha explicat que va identificar Bartés un any després i en imatges com el jove que el desembre de 2018 el va “empentar amb les dues mans i va intentar-li agafar l’escut i li va donar puntades de peu”, i que anava amb un grup de més persones que els feia escomeses per fer moure el cordó policial. No obstant això, cap més persona va ser identificada ni i se l’ha perseguit penalment a posterior, com a Bartés, segons ha reconegut l'agent. L’agent ha admès que no va patir cap lesió. Pedemonte ha posat en evidència a l’agent quan ha declarat que no va agafar la baixa ni va fer vacances després d’aquella protesta, però en el jutjat va declarar que va quedar-se a casa seva adolorit i que reclama pels cops rebuts.
Un segon agent també ha identificat Bartés i ha explicat que a ell el va agredir una noia, amb una puntada de peu, que mai ha estat identificada. El jove ha reiterat que va anar a la manifestació "a protestar per l'actuació de la policia espnayola l'1-O", que l'ambient era "de la gent estava enfadada i cridant", però no d'aldarulls ni de crema de contenidors, a preguntes de la seva advocada.
Primer càstig
En la primera condemna a Bartés, el tribunal va afirmar que no li aplica l’agreujant d’usar un objecte perillós i sí l’atenuant de reparació del dany (en dipositar al jutjat 500 euros per a l’agent), però no li rebaixa la pena al mínim en considerar que “l’agressió va ser per l’esquena d’un agent quan tractava de refugiar-se en una furgoneta d’una actuació grupal, de la qual es va servir l’acusat per donar-li una puntada de peu a les lumbars, amb major impunitat”, a més de picar a la cama d’un segon i tirar un objecte. Amb tot, la secció setena va donar la raó a l’advocada de Bartés i el va absoldre del delicte de desordres públics, pel qual demanava que fos condemnat un agent dels Mossos, que inicialment era defensat per la Generalitat, que es va retirar del procés, i el mosso ho va fer amb un advocat particular. La condemna es pot recòrrer al TSJC.