L’Audiència de Barcelona revisarà el pròxim 8 de febrer la condemna de 2 anys i 4 mesos de presó imposada a un jove independentista de l’Alt Empordà i estudiant d’infermeria per haver coaccionat una dona que duia una bandera espanyola. La dona, juntament amb una desena de persones, va anar a donar la benvinguda al rei Felip VI a l’Estació de França, el 9 d’octubre de 2020, on hi havia unes 500 persones concentrades que protestaven contra el monarca. L'organització Alerta Solidària, que porta la defensa de la majoria d’activistes, ha fet una crida a Twitter perquè ERC i Junts incloguin a les esmenes de la futura llei d’amnistia el delicte de coaccions, tramitació que la setmana vinent entra en la recta final. L’objectiu és que el Joan es pugui emparar en la futura llei de l’oblit dels fets del procés, si els recursos per evitar la seva entrada a la presó no prosperen.
La magistrada del jutjat Penal 27 de Barcelona va condemnar el Joan a una pena elevada de presó, com demanava la fiscal de delictes d’Odi, en aplicar al delicte de coaccions amb les agreujants d’abús de superioritat i discriminació per ideologia. La sentència és del novembre passat. La condemna, en superar els 2 anys de presó, implicaria entrar en un centre penitenciari, però no és ferma. Per això, l’advocada del jove, Norma Pedemonte, va presentar el recurs per tal que l’Audiència de Barcelona l’absolgui. Alternativament, si se’l considera autor de coaccions, demana que se li retirin els dos agreujants aplicats en considerar-los erronis, i que són els que fan elevar la pena.
Arguments d’absolució
En el recurs, al qual ha tingut accés ElNacional.cat, la penalista exposa que s’ha vulnerat el dret de defensa de Joan. En concret, sosté que en la sentència es recullen uns fets provats que “no són certs”: la veïna “va negar haver rebut cap empenta o puntada de peu, si bé els fets provats així ho recullen”. La dona gran va recordar en el judici que el seu grup va ser escridassat, però no va recordar els crits de “nazi” i “feixista”, a preguntes de la fiscal.
Pedemonte afegeix que s’ha dictat una sentència condemnatòria “sense que concorri prova de càrrec suficient sobre els extrems declarats provats, com a resultat d’una valoració irracional de la prova, ja que ni se’n desprèn ni es justifiquen la concurrència de les circumstàncies agreujants que s’apliquen”, i conclou que “és una aplicació automàtica i acrítica, contrària a la doctrina”.
L’advocada també insisteix que, inicialment, el noi va ser investigat per uns fets diferents dels quals al final va ser acusat. En concret, se l’investigava pels delictes de danys, injúries i contra l’exercici dels drets fonamentals i que al final va ser acusat per la Fiscalia d'un delicte de coaccions, fet que sosté que vulnera el seu dret de defensa.
Sense abús de superioritat
En el recurs, afirma que no es pot aplicar l’agreujant d’abús de superioritat perquè “no hi va haver cap prova sobre la convocatòria per part de l’Asociación Concordia Española”, i detalla que el dispositiu policial que hi havia aquell dia era per una protesta en contra la presència del Rei així com del president del govern espanyol. Hi afegeix que “tots els agents del Cos dels Mossos d’Esquadra que van declarar van afirmar adonar-se de la presència del grup de 10 persones amb banderes espanyoles quan aquests van col·locar-se enmig de la protesta de signe contrari”. Hi exposa que la mateixa víctima va negar que la toquessin en cap moment, i per tant l’advocada sosté que “el grup de 10 persones hagués de ser apartat de la manifestació obeïa un criteri policial, perquè no es permet que grups antagònics es trobin per motius de seguretat preventiva”. I conclou que amb aquesta acció policial no es pot imputar al veí un abús de superioritat, quan suposadament va anar amb altres persones no identificades a escridassar als favorables al monarca. En el mateix sentit la penalista afirma que no s’ha provat l’agreujant d’odi per motius d’ideologia, perquè “són fets que la víctima ha negat patir”.
El Rei i Tsunami
Les protestes contra el rei Felip VI tornen a ser criminalitzades. Es dona el cas que el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón ha demanat aquest divendres a la Guàrdia Civil que investigui ara si els encausats per Tsunami Democràtic “tenien intenció d’actuar al pas de la comitiva del Rei a Barcelona”, el juliol de 2020. La prova: una genèrica conversa entre un dels investigats i un usuari, Xuxu Rondinaire, de qui ara demana saber la seva identitat.
A la foto principal, protesta ciutadana contra la visita de Felip VI a Barcelona el 2020. / Foto: Maria Contreras Coll