Canvi excepcional. L’Audiència de Barcelona ha jutjat aquest dimarts tres joves independentistes, que inicialment s’enfrontaven a penes de 6 a 4 anys de presó pels delictes d’atemptat contra l’autoritat i de desordres públics i un delicte lleu de lesions per haver participat en la protesta contra el Consell de Ministres, del 21 de desembre de 2018. Abans d’iniciar-se el judici, a la secció setena de l’Audiència de Barcelona, la fiscal ha ofert als tres joves una rebaixa crucial de les penes per sota dels 2 anys de presó, que implica no entrar a un penal. Un dels joves, Sergi, a qui li demanava sis anys de presó li ha rebaixat fins a sis mesos, i a la vista s’ha conformat. El segon, Robin, també ha acceptat passar de 4 anys a un any i sis mesos de condemna, i indemnitzar un agent dels Mossos lleument ferit amb 1.800 euros. La mateixa pena li ha ofert a Pau Ferreiro, que no acceptat l’acord, en assegurar que ell “no va tirar cap tanca a cap agent” i que “els Mossos s’haurien confós” amb la seva identificació i l’Audiència només ha celebrat el judici contra ell.
Aquest no és el primer judici contra manifestants que van protestar perquè, després de la repressió policial l’1-O a Catalunya, el govern espanyol decidís realitzar un Consell de Ministres a la Llotja de Mar de Barcelona, com a mostra d’una suposada normalitat en les relacions. En aquest cas els incidents es van concentrar el matí del 21 de desembre del 2018 en la cruïlla entre l’avinguda Drassanes i carrer Porta Santa Madrona. Un agent dels Mossos, que era conductor d’una furgoneta de la Brigada Mòbil, és l’únic testimoni que assegura que des de dins del vehicle va veure com Pau Ferreiro va agafar una tanca, la va llançar i va impactar contra l’esquena d’un agent. “Portava unes ulleres molt grans i peculiars, i em vaig fixar en ell”, ha insistit el mosso. L’agent afectat ha declarat que no va veure ningú i que amb la protecció antitrauma no va patir cap lesió. “Va ser com una empenta”, ha assegurat en el judici. Un tercer comandament ha assegurat que aquell dia va veure dues detencions més, però no la de l'acusat i que l’ambient era molt crispat i els llençaven molts objectes; “fins i tot un semàfor trencat”.
“Sense proves”
Per contra, Alba, una amiga de Pau, ha declarat al tribunal que van anar a la protesta des d’Olesa de Montserrat un grup de deu persones, i van anar-hi en tren i en metro i es van quedar prop de la parada de Drassanes, és a dir, a uns metres de la primera línia de manifestants que increpaven als agents del cordó policial. Van arribar-hi passats 20 minuts de les onze del matí, i just vint minuts després, Pau era detingut. Ha explicat que en la segona càrrega, ella va anar a l’altra banda del carrer i que no va perdre de vista el seu amic, del qual ha assegurat que no va tirar cap tanca als agents i que poc més tard va ser detingut.
Ajuda un noi
En el final del judici, Pau Ferreiro ha negat que llencés cap tanca contra un agent i ha assegurat que “és una confusió dels Mossos”. Ha detallat que, en la segona càrrega, quan els agents van avançar i tothom va sortir corrents, ell va veure com “un noi queia a terra i va parar a ajudar-lo”, i llavors el van detenir. “No vaig tocar cap tanca; vaig ensopegar amb elles”, ha manifestat al tribunal en ser preguntat.
Atestats en castellà
El seu advocat, Carlos Hurtado, d’Alerta Solidària, ha demanat l’absolució per al jove i si el tribunal no ho considera, que li apliqui una atenuant molt qualificada de dilacions indegudes, ja que ha assegurat que des del 2019 que es va tancar la instrucció, no ha passat res nou, i Pau ha hagut de seguir amb les mesures cautelars d’anar a signar al jutjat i no poder viatjar en tenir el passaport retirat. “No hi ha cap prova que desvirtuï el principi d’innocència”, ha manifestat Hurtado i ha demanat al tribunal que revisi els vídeos, alguns visionats a la sala, per comprovar que "temporalment no quadra quan plouen tanques contra el cordó policial i la detenció de Pau". Es dona la circumstància que en tots els incidents que van passar en la protesta del Consell de Ministres del 2018, els Mossos, de forma excepcional, van redactar els atestats en castellà per si la fiscalia es plantejava acusar els manifestants d'obstrucció a una institució de l'Estat, fet que hagués provocat que la causa es derivés a l'Audiència Nacional, com va passar en la protesta d'Envolta el Parlament.
Penes
Finalment, Carlos Hurtado també ha fet referència a una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del 2021 que, en apel·lació, va absoldre a un manifestant dels desordres públics en la mateixa protesta del Consell de Ministres, tot i que en una altra zona, ja que el tribunal sosté que s’han d’individualitzar les accions que fa una persona, i que, a més qualifica d’ “irrellevant”, que una persona estigui a primera línia de la protesta o dugui roba fosca (com Pau Ferreiro) si no realitza cap acció violenta.
La fiscal ha mantingut la petició de pena rebaixada per a Ferreiro: per desordres públics, un any de presó (que és el mínim càstig que té delicte) i per atemptat contra l'autoritat, sis mesos de presó, que també és la pena més baixa en aquest delicte. Des de l'advocacia catalana s'ha denunciat obertament que la fiscalia fa peticions de presó elevadíssimes a joves independentistes catalans perquè després acceptin càstigs rebaixats i per desmobilitzar-los.
Per la seva part, l'advocada de la Generalitat ha returat de l'escrit d'acusació el delicte desordres públics per a tots tres joves, per complir l'acord del Govern i la CUP, i els ha demanat 6 mesos de presó a cada un d'ells pel delicte d'atemptat contra l'autoritat, més una multa pel delicte lleu de lesions a dos d'ells.