Acció conjunta. Els partits independentistes i sobiranistes de Catalunya, el País Basc, Galícia, el País Valencià i les Balears tornen a intentar estendre i garantir l’ús de les llengües oficials al Senat. Amb l’objectiu de permetre la “utilització plena i normalitzada” del català, el basc, el gallec i l’occità (aranès a la Vall d’Aran), Junts, ERC, Bildu, el PNB, el BNG, Compromís, Geroa Bai i Eivissa i Formentera al Senat (una coalició formada pel PSOE, Sumar, Esquerra Unida i Ara Eivissa) han registrat una proposta de Reforma del Reglament de la Cambra Alta alternativa a la que va impulsar el PP fa un parell de setmanes. La voluntat de tots els partits és “corregir la greu vulneració de drets” que suposa la prohibició de l’ús del català, el basc i el gallec al Senat; aconseguir el “normal i ple acompliment dels representants públics a la cambra de representació territorial”, i promoure la “riquesa derivada de la pluralitat lingüística, així com el dret de la ciutadania a ser atesa en la llengua oficial que triï”. D’aquesta manera, el Senat vol seguir les passes del Congrés, on es fan servir plenament les llengües cooficials des del setembre del 2023.
El resum de la proposta és que es vol permetre fer servir el català, el basc i el gallec en “totes les intervencions de les activitats parlamentàries” del Senat, sigui al ple o a les comissions i qualssevol altres activitats parlamentàries dels òrgans funcionals, incloent-hi els òrgans rectors i en els actes i activitats de representació oficial. A partir d’aquí, el text, que s’ha registrat en català, basc, gallec i castellà, desenvolupa i amplia la línia d’actuació principal. Així mateix, contempla que el text de les proposicions de llei impulsades pels senadors o les preguntes que formulin al govern espanyol també podran presentar-se en català, basc o gallec. En el cas de les preguntes per escrit, la Moncloa “haurà de remetre la resposta corresponent en la llengua en la qual s’hagin formulat”.
El Diari de Sessions i el Butlletí Oficial de les Corts Generals, també en català, basc i gallec
D’altra banda, la reforma del Reglament del Senat també pretén que la reproducció de les “intervencions i acords de les sessions del ple, de la Diputació Permanent i de les comissions, quan aprovin definitivament lleis o celebrin sessions informatives amb membres del govern espanyol” serà en la llengua en la qual s’hagi produït la intervenció i l'acord, “sense perjudici de la inclusió de la seva traducció posterior en el text a la llengua castellana”. A més, el Butlletí Oficial de les Corts Generals “respectarà la llengua en la qual s’hagin iniciat els treballs [d’una iniciativa], sense perjudici de la traducció posterior en el text a la llengua castellana”. Això inclou totes les iniciatives que es tramitin al Senat, com els projectes i proposicions de llei, les esmenes, els informes de ponències, els dictàmens de les comissions i vots particulars i els missatges motivats que han d’acompanyar els textos remesos al Congrés amb les esmenes aprovades pel Senat. Finalment, els senadors “podran sol·licitar el coneixement de les actes i documents dels diferents òrgans de la cambra en qualsevol de les llengües que tinguin caràcter d’oficials”.
Les dotacions pressupostàries “corresponents”
El text registrat inclou una nova disposició addicional que estipula que la Mesa del Senat “adoptarà tots els acords que siguin necessaris, incloses les dotacions pressupostàries corresponents” per “impulsar activament el normal ús i la presència de qualsevol de les llengües que tinguin el caràcter d’oficials en alguna comunitat autònoma”, també en “tots aquells àmbits relacionats amb el règim i organització interna del Senat”. És a dir, que també s’haurà de fer servir el català, basc i gallec en “comunicacions internes i externes, continguts en la pàgina web i xarxes socials, panells informatius, papereria, cartellera, retolació i senyalització”.
Dos intents el 2024 impulsats per Junts i ERC que el PP va fer descarrilar
No serà la primera vegada aquesta legislatura que el Senat aborda una petició per ampliar l’ús de les llengües cooficials. I els dos precedents van topar-se amb la negativa frontal del PP. El primer debat va ser al febrer de l’any passat a instàncies de Junts. Josep Lluís Cleries va denunciar que al Senat “s’està imposant una llengua igual que al franquisme”, una expressió que va rebre la reprimenda del president de la Cambra Alta, Pedro Rollán, que li va replicar que “l’etapa negra de la dictadura” s’ha superat. El senador juntaire va argumentar la necessitat d’introduir un “tractament igualitari i de dignitat cap a totes les llengües” i va considerar que el fet que el PP no defensi el plurilingüisme és una “prova evident que realment no creuen en la realitat de l’estat espanyol”. “Li diuen territorial, però els territoris no es poden expressar en la seva llengua”, va reblar.
Set mesos més tard, van ser ERC i Bildu els que van promoure-ho. I van tenir la mateixa sort. Sara Bailac, que va ser interrompuda per Pedro Rollán quan va començar el seu discurs en català, va defensar que l’ús del català, el basc i el gallec és “l’expressió” de la seva “realitat nacional i cultural”, cosa que el Senat “continua negant”. “És menysprear una part fonamental de la nostra identitat”, va lamentar. “El vet al català al Senat només respon a la seva fòbia a la diversitat i al seu menyspreu a la realitat plurilingüe de l’Estat”, va etzibar la senadora republicana Bailac al PP. I va denunciar els bastons a les rodes que històricament ha posat el PSOE: “Quan hi va haver majories progressistes en aquesta cambra, el PSOE no va voler avançar en el ple ús de les llengües. [...] És un text que ve de legislatures anteriors en les quals va xocar amb la falta de voluntat del Partit Socialista”.
📝 El PP tanca la porta a ampliar l’ús del català a tota l’activitat del Senat a proposta de Junts
📝 El PP tomba una proposta d’ERC per garantir l’ús “ple i normalitzat” del català al Senat
La reforma del Reglament del Senat promoguda pel PP que s’està tramitant
La proposta dels partits independentistes i sobiranistes és la resposta a una iniciativa registrada pel PP que s’està tramitant al Senat. És una reforma de gran importància del Reglament de la Cambra Alta. Una de les principals novetats és l’eliminació de la modificació amb la qual el PP va dilatar la tramitació de l’amnistia per tornar a fixar en vint dies el termini per tramitar les proposicions de llei remeses pel Congrés que tinguin el caràcter urgent. De fet, és un canvi que el Tribunal Constitucional va anul·lar fa un mes. Una altra novetat substancial és l’obligació que el president del govern espanyol participi en la sessió de control una vegada al mes (Sánchez fa un any que no se sotmet al control del Senat).
Més coses (pensades per a mantenir-se com a pol d’oposició a la Moncloa). La Mesa podrà encarregar a altres òrgans de l’Estat (com el Consell Fiscal) informes consultius sobre els projectes i proposicions de llei remesos pel Congrés. Fa un any, el fiscal general de l’Estat va impedir que el Consell Fiscal es pronunciés sobre l’amnistia (tot i que els fiscals conservadors van revoltar-se, van tirar pel dret i van elaborar el seu propi informe). A més, quan la tramitació d’una llei impulsada pel Senat “es demori de manera injustificada” al Congrés, un grup parlamentari o 25 senadors podran “proposar al ple el plantejament d’un conflicte d’atribucions” al Tribunal Constitucional. I tres petits canvis més: es fixen quaranta minuts com a temps màxim per a la primera intervenció dels ministres quan compareguin, es prohibeix explícitament citar jutges i magistrats a les comissions d’investigació per “fets relacionats amb la seva activitat jurisdiccional” i s’introdueix l’obligació que algun ministre comparegui dues vegades a l’any (durant el primer mes hàbil de cada període de sessions) per a “donar compte” de l’informe de compliment de les mocions aprovades pel Senat.