Han passat gairebé tres mesos des que Pedro Sánchez, després de cinc dies de clausura al Palau de la Moncloa amb la seva família, va anunciar que continuava al capdavant del govern espanyol. Alguns mitjans de comunicació havien assenyalat suposades irregularitats en l’activitat empresarial de Begoña Gómez, i la justícia ja havia decidit investigar-la pels presumptes delictes de corrupció i tràfic d’influències. En aquella compareixença, després que s’hagués tocat la seva esposa i s’hagués declarat un “home enamorat”, anunciava a tota la ciutadania que impulsaria una ‘regeneració democràtica’ a Espanya. Ho ha fet aquesta setmana presentant al Congrés dels Diputats un pla carregat d’inconcrecions. Les seves idees no només han encès l’oposició, sinó que han decebut els socis. Junts per Catalunya i Esquerra Republicana van recriminar-li en aquell debat com ha exposat la seva doble moral en aspectes com el lawfare o la qualitat democràtica d’Espanya: ha presentat un pla d’aquest tipus ara que la víctima de l’aparell mediàtic i judicial és la seva esposa; després d’haver-se posat de perfil davant d’espionatges, infiltracions policials i empresonaments en moviments dissidents com l’independentisme. 

Després que el ‘cas Begoña’ hagi nascut a partir d’informacions publicades en el que ell anomena ‘pseudomitjans’, Sánchez va proposar aquest dimecres al Congrés exigir als mitjans de comunicació que facin públic el nom dels seus accionistes, l'assignació que reben a través de finançament públic i les seves xifres d’audiència. Aquesta proposta va anar acompanyada de l’anunci d’un paquet d’ajudes de 100 milions d’euros pels mitjans en el seu procés de digitalització. També va proposar endurir les sancions als diputats i senadors que no presentin les seves declaracions de béns i activitats, així com obligar els candidats a les eleccions a celebrar debats i que els laboratoris demoscòpics facin públiques les macrodades amb les quals elaboren els seus baròmetres.

Pedro Sánchez només va mencionar la llei mordassa una vegada. Va suggerir “reformar-la” amb alguna pinzellada. La seva proposta va limitar-se a això. Fonts del govern espanyol no mostren cap signe de voler abordar en aquest pla mesures per una democratització més profunda de l’estat espanyol. Membres d’alta jerarquia al Consell de Ministres reconeixen que no hi ha la intenció de democratitzar l’aparell judicial, reformar la llei de secrets oficials o fer més transparent el CNI. De moment, aquests temes queden desats al calaix.

 

Sánchez, al rescat de l’esposa després de no immutar-se amb el lawfare a independentistes

Quan en el debat d’aquest dimecres li va tocar parlar a Gabriel Rufián, va recriminar-li a Pedro Sánchez que hagi reivindicat Espanya com “una democràcia plena” quan “diversos grups parlamentaris li hem preguntat sobre la impunitat dels fatxes al carrer, les mentides a la televisió i la impunitat de la guerra judicial”. El líder d’ERC a Madrid li feia al líder socialista una pregunta que queia pel seu propi pes: “Com pot ser que una democràcia plena necessiti un pla de regeneració democràtica?”. El cap de files republicanes també li recordava al president espanyol que les carències democràtiques a Espanya “comencen amb un jutge envalentit enviant nou persones a la presó per un referèndum i acaba amb un altre investigant la seva esposa per una reunió”. “La diferència és que ara els toca a vostès”, li etzibava Rufián, mentre Sánchez murmurava “no és veritat” des del seu escó de cap de l’executiu.

Més tard li tocava a Míriam Nogueras, i també assenyalava amb el dit la mateixa incoherència de Pedro Sánchez. “Ningú no regenera res que ja funciona”, deia la líder de Junts per Catalunya a Madrid, i es queixava que el PSOE “fins fa quatre dies venia que Espanya és una democràcia modèlica”. “Benvinguts al club, perquè mentre els independentistes assenyalàvem que Felip VI anava nu i aportàvem proves d’espionatge, infiltracions en organitzacions, mitjans patriòtics, complots i conspiracions de policies, vostès deien que nosaltres exageràvem”, rematava, tot assegurant que la seva formació no oblida que l’article 155 dugués també el segell dels socialistes.

 

La defensa de Begoña Gómez detecta manca de garanties en la seva causa

Al cap i a la fi, ha estat novament una setmana marcada per Begoña Gómez. El pla demo-regeneratiu que va presentar Sánchez tenia la llavor en la seva esposa. I justament aquest divendres ella estava citada al jutjat per declarar com a investigada. No ho va fer, finalment. Es va acollir al seu dret a no declarar. I amb arguments similars a tots aquells que alguna vegada han denunciat la guerra judicial a Espanya: falta de garanties.

El seu advocat, l’exministre Antonio Camacho, assegurava divendres a la sortida dels jutjats que la seva clienta "no té res a amagar", però se li va recomanar fer un acte de silenci en detectar absència de "garanties" processals. Va acusar el jutge Juan Carlos Peinado "d'estendre cada cop més" la investigació. "El procediment ja s'ha quedat sense contingut", va opinar, perquè "un instructor no pot investigar qualsevol cosa".

El cas és que el jutge va reconèixer en una interlocutòria que indaga en tots els actes comesos per Begoña Gómez des que el seu marit és president del govern espanyol i en relació amb les denúncies presentades per organitzacions ultres. L’últim capítol d’aquesta trama és que Vox ja ha anunciat que demanarà que se citi Pedro Sánchez en qualitat de testimoni en aquest cas.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!