La qualitat de la democràcia a Espanya, en general, ha experimentat un retrocés els últims anys, segons els indicadors internacionals de democràcia. Si el retrocés és més o menys pronunciat depèn en gran manera de la sensibilitat de cada indicador. Als índexs elaborats amb metodologies poc sensibles als canvis, com els "minimalistes" i els de grau com Polity IV, Espanya es manté en els mateixos nivells o experimenta petits descensos. En canvi, Espanya pateix un descens més gran en indicadors més complexos, la metodologia dels quals ofereix molta més sensibilitat i, per tant, tenen la capacitat de registrar registrar més variació. Aquesta categoria inclou indicadors com Freedom House, The Economist Democracy Index (DI) o Varieties of Democracy (V-Dem). El descens que apunta aquest últim índex és particularment rellevant: el 2016, el 2017 i el 2018, V-Dem va situar la democràcia a Espanya en el seu nivell més baix de l'etapa constitucional (1).

En els últims mesos aquests rànquings han estat utilitzats freqüentment, tant per defensar la solidesa de la democràcia a Espanya com per denunciar el seu deteriorament. Els principals òrgans d'acció exterior del govern espanyol n'han utilitzat alguns índexs, entre ells Freedom House, Democracy Index o V-Dem, per mostrar que la posició d'Espanya pateix poques variacions o fins i tot millora. Altres publicacions, més o menys properes a l'independentisme, s'han afanyat a assegurar el contrari: Espanya no surt ben parada en els rànquings internacionals. Alguns mitjans com Politico s'han fet ressò d'aquesta guerra de rànquings. (2) Quins tipus d'índexs existeixen i què mostren sobre l'evolució de la democràcia a Espanya en els últims anys?

Tipus d'índexs

Existeixen dos tipus principals d'indicadors de democràcia: els "minimalistes" o dicotòmics i els de grau. Els índexs minimalistes, com els de Cheibub-Gandhi-Vreeland o els de Boix-Miller-Rosato, classifiquen els països en dos grups: si són democràcies o no. En admetre només dos valors (democràcia o no democràcia), ofereixen poc detall de l'evolució del sistema democràtic d'un país. Així doncs, ajuden poc a resoldre la guerra de rànquings.

El segon tipus d'indicadors, els de grau, mesura la democràcia en una escala més àmplia, de manera que és més probable que ajudin a detectar matisos en l'evolució dels règims polítics. Si un país obté una puntuació alta, els seus nivells de democràcia són elevats i viceversa. Quatre dels indicadors de grau més destacats són Polity IV, Freedom House, DI i V-Dem (3).

Polity IV és un indicador actualment en revisió, atès que funciona amb una metodologia més aviat antiquada que no permet detectar gaire variabilitat en el temps. Una de les seves anomalies és que la moda de la distribució se situa en el seu valor més alt: entre 30 i 40 països tenen una puntuació de 10 (l'índex va d'escala -10 a 10), així que amb Polity IV és difícil estudiar variacions en els nivells de democràcia en països de la OCDE (4).

L'índex Freedom House ha canviat recentment la seva metodologia, cosa que només permet tenir una visió agregada del seu índex principal dels últims anys. Segons aquest indicador, els nivells de democràcia a Espanya des del 2012 han caigut de 97 a 94 punts en una escala de 0 a 100. Una mirada més detallada mostra que aquest descens es deu principalment al deteriorament de la llibertat d'expressió.

Democracy Index

Al DI, els països es mouen en un rang de 0 a 10. La metodologia ofereix alguna variabilitat més que els anteriors. Segons aquest índex, Espanya ha experimentat un lleuger descens els últims anys, de 8,30 a 8,18 punts. L'informe DI del 2017 destacava que Espanya s'ha situat a prop del grup de democràcies febles. Malgrat tot, els nivells actuals de democràcia d'Espanya són encara superiors als d'anys posteriors a la crisi econòmica. Això es deu a què el DI és un indicador és molt sensible a la situació econòmica del país.

A l'informe del 2019, publicat aquest dimecres, indiquen que les deficiències democràtiques relacionades amb el tractament donat "a la qüestió catalana" ja queden registrades a índexs d'anys anteriors (el 2018 va ser de 8,08). L'ascens d'aquest any s'atribueix a la celebració de les eleccions locals, que van ser considerades lliures i justes.

V-Dem

V-Dem, finalment, és un índex desenvolupat recentment i ofereix més variabilitat que els anteriors, a més d'una metodologia moderna i transparent (veure, per exemple, el seu llibre de codis, de gairebé 400 pàgines). V-Dem no mesura la democràcia a través d'un sol índex, sinó que parteix d'un enfocament multidimensional i distingeix entre cinc tipus ideals de democràcia: Deliberativa (Delibdem), Igualitària (Egaldem), Liberal (Libdem), Participativa (Partipdem) i Electoral (Polyarchy). Òbviament hi ha una correlació important entre tots els índexs, però és important tenir en compte que no pot parlar-se de l'índex V-Dem en termes genèrics, sinó referenciar l'indicador concret d'entre els que el composen.

El gràfic mostra la variació dels cinc indicadors de democràcia de V-Dem des del final de la dictadura franquista. Els indicadors van experimentar un fort ascens entre 1976 i 1979; certa estabilitat fins a 2010, i tendència negativa a partir de 2010.

Els nivells més baixos de democràcia es van registrar el 1976 als cinc indicadors. A continuació, venen els anys 1977 i 1978. Els següents anys amb registres més baixos de democràcia a Espanya són 2016, 2017 i 2018, amb nivells en la majoria dels casos per sota dels del 1979, primer any després de l'aprovació de la Constitució. V-Dem, doncs, indica que la qualitat de la democràcia a Espanya ha caigut a nivells previs a l'etapa constitucional.

En analitzar l'índex de forma més detallada, s'observa que els subindicadors que expliquen el descens entre el 2010 i el 2017 són els que mesuren la facilitat d'iniciar i aprovar plebiscits, la capacitat crítica dels mitjans de comunicació i la capacitat dels ciutadans, la societat civil i els mitjans per sotmetre el govern a rendiment de comptes.

Jordi Mas Elias és investigador de la Universitat Oberta de Catalunya. L'original d'aquest article es va publicar en el Blog dels Estudis de Dret i Ciència Política.

Notes
(1) En aquest RPubs és possible accedir a la versió ampliada d'aquest apunt i als codis utilitzats per a l'anàlisi.
(2) En una versió més àmplia de España en los indicadores internacionales de democracia pot consultar-se una anàlisi més detallada del cas.
(3) Veure Norris 2008: 54-78, Rubin 2010: 29-33, Coppedge 2011: 247-267.
(4) Una dura crítica de l'índex a Treier and Jackman, 2008.