Tot està a punt pels nou indults als presos polítics independentistes. Ja s'ha complert el guió previsible, ja s'han produït tots els passos previs necessaris, alguns amb gran pompa. Ja hi ha els informes contraris, amb arguments polítics, de la Fiscalia i de la sala segona del Tribunal Suprem. La dreta més extrema ja ha sortit a la plaça de Colón, punxant en mobilització, i la vella guàrdia socialista s'ha revoltat, però sense arribar gaire lluny. I després d'un mes preparant el terreny, Pedro Sánchez ha conclòs la "pedagogia" i les referències a la "magnanimitat" amb un gran acte al Gran Teatre del Liceu, a la Rambla de Barcelona. Tot està a punt i avui el Consell de Ministres aprovarà la mesura de gràcia. Una mesura que per a La Moncloa és un pas de gegant però per al Palau de la Generalitat és del tot insuficient. 

Els presos polítics ja fa més de tres anys i mig que estan entre reixes, privats de la seva llibertat. Un patiment que, denuncien, s'ha vist agreujat no només per les giragonses de La Moncloa, com quan Sánchez va sortir a dir que la condemna s'havia de complir "íntegrament". També per com s'ha retorçat el reglament penitenciari, els drets de qualsevol reclús, per a revocar-los els tercers graus o els permisos per a simplement sortir a treballar. Per a l'independentisme, el govern central fa tard i és insuficient. No debades, aquests indults no afecten ni resolen la situació dels exiliats ni de les 3.000 persones que segons les entitats estan encausades en una "causa general contra l'independentisme". Mentre Sánchez era al Liceu, el sobiranisme era a les portes del Congrés registrant 200.000 firmes per una llei d'amnistia.

Per a l'independentisme, els indults són insuficients: no resolen la situació ni dels exiliats ni dels 3.000 encausats

Durant les últimes setmanes, el president del govern espanyol ha apel·lat a tota mena de conceptes grandiloqüents per a justificar la concessió dels indults, com "generositat", "concòrdia", "convivència" o fins i tot "magnanimitat". Ahir, en la seva conferència davant la "societat civil", el dirigent socialista venia que "el govern d'Espanya ha decidit apostar per la reconciliació, aquesta mesura de gràcia ens permetrà començar de nou i fer les coses millor". Però també és cert que a La Moncloa senten l'alè de la justícia i les institucions europees al clatell, com ha pogut comprovar en els últims dies. Ja fa temps que són conscients que la judicatura espanyola està profundament qüestionada a travessant els Pirineus.

Sense anar més lluny, l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa va debatre i aprovar aquest dilluns un informe que impugna de facto tot el judici del procés al Tribunal Suprem. Malgrat les maniobres dels grups parlamentaris espanyols, la resolució aprovada reclama la posada en llibertat dels presos polítics i la fi de la persecució dels exiliats, amb la retirada de les ordres europees de detenció. Ha estat la primera valoració política del judici que s'aborda en profunditat en una institució d'àmbit europeu, tan important que les associacions de jutges espanyols s'han posat nervioses. Aquesta moció se suma al posicionament d'altres organismes, com el Grup de Treball de Detencions Arbitràries de les Nacions Unides, i entitats de drets humans com Amnistia Internacional.

El cas ja ha arribat a totes les institucions europees, des del Consell d'Europa fins al Tribunal Europeu de Drets Humans 

De fet, el judici i la sentència de l'1-O al Tribunal Suprem ja han arribat a Estrasburg, al Tribunal Europeu de Drets Humans. De moment ja hi han acudit Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i Jordi Turull. I ho han fet amb un bon argument a favor per a esmenar la plana al jutge Manuel Marchena. És el vot particular que van emetre dos magistrats del Tribunal Constitucional. Al text s’hi poden llegir expressions com “vulneració del dret de reunió, de llibertat personal, a la llibertat ideològica”, “severa resposta penal”, “sanció desproporcionada” o “indesitjat efecte descoratjador”.

Com seran els indults?

Seran nou indults parcials, com estava previst, per a Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Jordi Turull, Josep Rull, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Raül Romeva i Joaquim Forn. Condemnats per sedició i malversació de fons públics, l'indult els exonera del delicte de sedició. Però no del de malversació. Per tant, es manté la inhabilitació. La mesura de gràcia afecta només els nou presos polítics, però no els dirigents a l'exili, que no han estat enjudiciats i per tant no han estat condemnats judicialment. Els indults també seran "reversibles" si es "reincideix".

Es tracta de nou expedients individualitzats, cadascun amb els seus arguments, però per sobre de tot el govern espanyol subratllarà la "utilitat pública" que comporta, un dels arguments que la legislació posa damunt la taula per a concedir la mesura de gràcia.