La guerra interna a Ciutadans està a punt de viure un punt d'inflexió amb les eleccions primàries que se celebren aquest 11 i 12 de gener, en la que els pocs militants taronges decideixen entre dues candidatures per presidir el partit, una encapçalada per Edmundo Bal i l'altra que compta amb la presència simbòlica d'Inés Arrimadas, però que lideren l'eurodiputat Adrián Vázquez i la balear Patrícia Guasp. Amb tot, enmig de la debacle del partit taronja, que segons la gran majoria de les enquestes podria desaparèixer al Congrés i a molts parlaments autonòmics en les eleccions d'aquest mes de maig, sempre ha existit un soroll de fons que apuntava que, després de la desfeta, les cares més visibles del partit no abandonarien la política sinó que posarien rumb a un altre destí, el PP. De fet, segons un informe elaborat per Fran Hervías, exdiputat al Parlament de Catalunya per Cs i que va abandonar el partit després de la marxa de Albert Rivera per ingressar al Partit Popular, són molts els que podrien seguir el seu camí, entre els quals la mateixa Arrimadas, Begoña Villacís o Adrián Vázquez, que a hores d'ara opta a liderar el partit en aquesta nova etapa marcada per unes previsions nefastes.
Feijóo sempre ha obert les portes del carrer Gènova a tots aquells polítics de Ciutadans que, davant el fracàs del seu partit, es volguessin sumar a les seves files. I sap que són molts, perquè l'informe que va elaborar Hervías quan formava part de la direcció del PP amb Pablo Casado al capdavant, compta amb més de 200 noms de polítics de Ciutadans susceptibles de canviar de partit. Aquest data del 2021 i, per tant, la situació hauria pogut canviar en alguns dels casos, però el precedent d'Andalusia mostra que aquest podria ser el camí. Després de les eleccions del juny del 2022, quan Cs va passar de ocupar la vicepresidència i una vintena d'escons a desaparèixer, els seus càrrecs es van integrar en el govern monocolor de Juanma Moreno, cosa que va indignar a Arrimadas, que en aquell moment va sortir a dir que el PP li havia oferit "tot" perquè s'afegís al partit, però ella s'hi havia negat.
Pla per reunificar el centredreta
Aquest informe, elaborat per Fran Hervías i que ha fet públic el diari The Objective, rebia el nom de Pla estratègic de reunificació del centredreta. Aquesta mateixa setmana, i davant les primàries de Ciutadans, el mateix Alberto Núñez Feijóo ha utilitzat unes paraules molt similars per donar el seu vistiplau a la incorporació de "talent i vocació de servei públic" entre els dirigents i exdirigents de Cs, amb la intenció de conformar una "alternativa real" contra Pedro Sánchez de cara a les eleccions generals previstes pel mes de desembre de 2023, tal com va dir en una entrevista a la COPE. En l'extens informe d'Hervías hi ha una anàlisi persona a persona de fins a 200 perfils que podrien estar a favor d'aquesta integració, encara que de cara a la galeria sempre s'ha negat.
El futur de Nacho Martín Blanco, al PP?
Les cares més conegudes arreu d'Espanya que consten en aquesta llista són les de Inés Arrimadas i Begoña Villacís, però també destaca en clau catalana la presència de Nacho Martín Blanco, diputat del partit al Parlament i una de les seves cares més visibles a Catalunya. Hervías parla d'ell com una persona amb "projecció" i recorda que es va incoprar per primer cop com a "independent" a la llista de Cs al Parlament. "No és u home de partit. Allunyat dels conflictes interns. Interessant perfil per a incorporar a municipals per Barcelona o autonòmiques", deia Hervias el 2021, però a gener del 2023, encara continua a les files taronges i donant suport a Arrimadas.