El 28-M no para de cobrar-se víctimes. L’expresidenta de Ciutadans Inés Arrimadas ha dit prou, ha decidit abandonar la política i descartar formar part de les llistes del Partit Popular per a les eleccions generals del 23-J, tal com ha confirmat ella mateixa en una compareixença des del Congrés dels Diputats. Els resultats penosos de la seva formació, que s'ha convertit en una força residual en ajuntaments i autonomies, han empès Arrimadas a fer el pas i desvincular-se de la política de primera línia. La candidata que va guanyar les eleccions catalanes de desembre de 2017 ha passat del cel a l'infern en un lustre i ha vist com el partit que ha liderat s'ha anat enfonsant progressivament a les urnes des que Albert Rivera va abandonar el vaixell. Segons ha dit, se'n va orgullosa d'haver combatut "el règim nacionalista" a Catalunya i haver frenat "el cop d'estat de 2017".
L'última aportació d'Arrimadas ha estat la d'empènyer el seu partit a no presentar-se a les eleccions generals del 23 de juliol. Ha estat una de les dirigents que es va inclinar per deixar-ho estar i concentrar-se en el "rearmament ideològic", cosa que ha implicat ser el blanc de les crítiques d'alguns dels seus companys, com Edmundo Bal, que va carregar amb duresa contra la direcció de Ciutadans acusant-los de "covards". De fet, s'havia especulat que, arran de la desfeta del 28-M i la decisió de no concórrer a les estatals, Arrimadas es buscaria una salvació al Partit Popular. Tanmateix, l'expresidenta de Ciutadans ho ha deixat córrer definitivament.
Del cel a l'infern
La trajectòria d'Inés Arrimadas va viure el seu clímax el desembre de 2017, moment que aconsegueix guanyar les eleccions catalanes posteriors al referèndum de l'1 d'octubre, amb 36 diputats. A través d'un discurs molt confrontiu i sorollós, Arrimadas es va endur el mèrit de capitalitzar bona part dels vots contraris a la independència de Catalunya. Malgrat l'èxit electoral, no va fer cap gest per assolir ser investida presidenta —no tenia prou suports— ni va intentar negociar amb els partits espanyolistes al Parlament català. El seu guió estava escrit i tenia un destí: Madrid.
El 2019 va ser un any essencial per a ella. Albert Rivera la va fer candidata per Barcelona per a les eleccions generals d'abril i novembre i va aconseguir un escó convertint-se en la portaveu del grup parlamentari. Allò li va donar altes quotes de visibilitat i, arran de la patacada monumental dels taronges al novembre (de 57 a 10 diputats) i la immediata dimissió de Rivera, Arrimadas va assumir la presidència del seu partit a partir del 2020, en un moment en què Ciutadans s'havia escorat descaradament als postulats de la dreta espanyolista. Aquella era, sense cap mena de dubte, una herència enverinada, perquè els suports electorals de Ciutadans es van anar enfonsant radicalment gràcies al rearmament del PP i la consolidació de Vox.
Com a prova de la davallada, tot i que va salvar els mobles a les eleccions pandèmiques catalanes de 2021 enduent-se 6 diputats, Ciutadans, en menys d'un any, va quedar fora dels parlaments de Madrid i Andalusia i en va conservar un de solitari al de Castella i Lleó, havent format part d'aquests governs regionals compartint poder amb el Partit Popular. En el currículum, i un dels elements que va marcar la pèrdua de suports, va ser la moció de censura fracassada de Múrcia, operació amb la qual Ciutadans pretenia pactar amb el PSOE i expulsar el PP de l'executiu d'aquella regió. El tret li va sortir per la culata i el PP va mantenir el poder gràcies a diputats trànsfugues de Ciutadans.
La mala tendència, i empesa pels sectors crítics, va obligar Arrimadas a deixar el lideratge del partit, que es va abocar una refundació retornant als orígens liberals i de centre i canviant el logotip de la marca electoral. Patricia Guasp i Adrián Vázquez va ser el tàndem que va assumir la direcció, que ha acabat renunciant presentar-se a les eleccions del 23-J.
La cleca de Torra a Arrimadas al Parlament el maig del 2019
La caiguda definitiva d'Inés Arrimadas ha fet que aquest dijous les xarxes socials recuperessin el vídeo d'una rèplica de l'expresident Quim Torra en un ple del Parlament en la qual aquest li clava una cleca.