El Congrés dels Diputats s’aboca aquest dijous a una votació d’infart per escollir la Mesa del Congrés, el tràmit inicial de la quinzena legislatura espanyola. Serà una elecció extremadament igualada, amb altes dosis de suspens i que requerirà una coordinació quirúrgica entre els grups parlamentaris. Pot anar d’un pam. O de mig. Un error o una distracció pot fer capgirar el color polític. Davant un escenari en què regna la incertesa, el PSOE presentarà Francina Armengol com a candidata per a la presidència, mentre que el PP optarà per Cuca Gamarra. Falten poques hores per a la votació i els negociadors aprofiten al màxim les últimes converses. A aquestes alçades de la pel·lícula, el bloc de l’esquerra i el de la dreta estan empatats a 171 escons, per la qual cosa els set diputats de Junts i, de retruc, la diputada de Coalició Canària tenen la paella pel mànec.
El frenesí s’ha notat aquest dimecres a la cambra baixa. S’intueix el nerviosisme entre els partits que dominen l’arena política espanyola. El temps apressa i ningú no té garantida una majoria per controlar l’òrgan de govern de la vida parlamentària, tan agitada i renyida d'ençà dels resultats de les eleccions del 23 de juliol. El que passi aquest dijous serà un símptoma o una declaració d’intencions de tots els implicats de cara a una hipotètica investidura o una possible repetició electoral. Abans no arrenqui la sessió constitutiva a les 10 del matí, el Congrés sintonitzarà l’executiva que Junts ha convocat per a aquest dijous dues hores abans.
Sánchez sedueix amb el català
L’estratègia de seducció de Pedro Sánchez amb Junts va arrencar amb l’elecció de Francina Armengol per substituir Meritxell Batet, i aquest dimecres ha mantingut els gestos comprometent-se a impulsar l’ús del català a les institucions europees. “N’impulsarem l’ús a les institucions comunitàries com un compromís que desplegaré durant la presidència espanyola de la Unió Europea”, ha anunciat aquest dimecres. Ara bé, tal com ha assenyalat en una piulada la secretària general d’Esquerra, Marta Rovira, la proposta de promoure les llengües cooficials a Europa no és nova, ni de bon tros, perquè els governs català i espanyol ja ho van pactar a la taula de diàleg reunida el juliol del 2022.
Sánchez s’ha desplaçat aquest dimecres al migdia al Congrés dels Diputats per arengar els seus diputats, a qui ha encomanat ser “la veu d’alerta” contra la suma "involucionista" del PP i Vox. Tres quarts del mateix ha fet Alberto Núñez Feijóo aquesta tarda. En un discurs on s’ha reivindicat com a vencedor de les eleccions, el líder del PP s’ha mostrat convençut que el rei Felip VI li encomanarà presentar-se a la investidura com a guanyador de les eleccions. Creu que en té la legitimitat. “El cap d’estat actuarà com ha fet sempre, d’acord amb la llei, exercint les competències constitucionals i només al servei dels espanyols”, ha afirmat el gallec. El PP calcula que compta amb “171-172 diputats” que són superiors a la majoria que encara ha de bastir Pedro Sánchez, “amb partits que volen trencar Espanya”.
Per què són importants els vots de Junts?
Per entendre la importància dels vots de Junts, cal treure la calculadora. El bloc de l’esquerra aglutina els 121 del PSOE, els 31 de Sumar, els probables 7 d’ERC, el 6 de Bildu, els també presumibles 5 del PNB i el solitari del BNG. Davant seu tindran els 137 del PP, els 33 de Vox i el diputat d’Unió del Poble Navarrès. 171 contra 171. Ningú no obtindria majoria absoluta en primera ronda i la balança s’hauria de decantar per majoria simple a la segona votació. En aquesta suma diabòlica tan sols falta sumar-hi els 7 de Junts i la diputada de Coalició Canària (CC). El suport dels de Carles Puigdemont a Francina Armengol resoldria l’equació, però una abstenció de Junts faria imprescindible el vot dels canaris per desencallar la situació.
Convé recordar que Coalició Canària acaba de signar un acord de coalició amb el PP per un govern regional insular després de les eleccions autonòmiques del 28 de maig. En aquest context, els dirigents de CC aposten perquè el PNB obtinguin un lloc a la Mesa per trencar la dinàmica de blocs, sense distingir a qui han ofert aquesta possibilitat, si al PSOE o bé al PP. Els socialistes la descarten. Si CC vota Gamarra i Junts s’absté, la presidència aniria a parar a mans del PP. En canvi, si els canaris no desempatessin i es perpetués la igualtat de manera indefinida, el reglament de la cambra estableix que s’ha de repetir la votació entre els dos candidats fins que un obtingui més suports que l’altre.