Després que el líder del PP a Catalunya, Xavier García Albiol, tirés pel dret i decidís denunciar —com moltes altres coses— TV3 davant la Junta Electoral per "adoctrinament infantil" en veure amb mals ulls que el programa Info K del Super3 expliqués als nens què va passar durant la jornada del referèndum de l'1-O, ara el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) ha emès un informe que ratifica que el reportatge va emetre les dues "visions contraposades" sobre aquesta qüestió.

Per justificar-ho, el CAC fa un llistat dels continguts que es van explicar i de l'ordre en què es va fer, mentre deixa clar que "l’ordre de presentació de la informació respon al concepte d’aprenentatge significatiu, atès que parteix des d’un dels àmbits més propers a l’infant, l’escola, per construir un relat entenedor".

De fet, el programa va posar damunt la taula les dues visions contraposades sobre el procés i, en cap cas, es va decantar per cap ideal polític, ni res que s'hi assemblés. Només es va dedicar a explicar als menors d'entre 8 i 12 anys —que és a qui va adreçat el programa— amb un llenguatge proper i entenedor què va passar aquell dia i, això sí, sense reproduir cap imatge de "violència explícita".

Els arguments

Entre els motius que dóna el CAC per avalar l'objectivitat del programa infantil, recorda que explica les dues posicions sobre les dues visions oposades com, per exemple, que hi havia persones i partits polítics a favor de votar el referèndum i d'altres en contra o que, sobre la repressió policial, també hi havia diferents opinons del què va passar.

Precisament per això, asseguren que "el llenguatge que s’empra reforça la idea de pluralitat de posicionaments en no identificar cap idea com a pròpia de la totalitat de la població" i, per tant, subratllen que "no s’aprecien elements contraris als epígrafs que en són d’aplicació" al Llibre d'estil de la CCMA.

I no només això. El CAC també recorda que, entre moltes altres lleis com la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya, la Declaració Universal de Drets Humans, de 10 de desembre de 1948 recull el dret a "rebre informacions i opinions, i el de difondre-les, sense limitació de fronteres, per qualsevol mitjà d'expressió", així com que la Convenció sobre els Drets de l’infant adoptada per les Nacions Unides el 1989 "reconeix els drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals dels infants que abasten tots els aspectes de les seves vides".

L'article 17 de la Convenció deixa ben clar, doncs, que reconeixen "la funció que exerceixen els mitjans de comunicació, que vetllaran perquè el nen tingui accés a la informació i material procedent de diverses fonts nacionals i internacionals".

Drets dels menors

Així doncs, i tenint presents tots els drets dels menors, queda clar que les diferents lleis "reconeixen expressament determinats drets del menor, com ara el dret a la informació" i, a més, el Llibre d'estil de la CCMA estableix la "llibertat dels prestadors de serveis", és a dir, que poden fixar la posició de l'editorial "mitjançant la selecció dels continguts i la determinació dels horaris".

A banda d'això, el Llibre també sosté que "els continguts que adrecem als menors són adequats a la maduresa del grup d’edat a què es dirigeixen, estimulen l’esperit creatiu i afavoreixen la capacitat crítica, el compromís social i la convivència, des de la diversitat d’opcions culturals i ideològiques", així com que "no mostren continguts de violència gratuïta".

Justament per aquest motiu, el ple del CAC ha adoptat per 5 vots a favor i un vot particular en contra que en la informació emesa per l'Info K el 2 d'octubre "no s’aprecien elements contraris als epígrafs del Llibre d’estil de la CCMA que els són d’aplicació".

 

Ara bé, el conseller del CAC Daniel Sirera, expresident del PP a Catalunya, ha votat en contra, al·legant que el programa "va vulnerar" alguns punts del Llibre d'estil de la CCMA perquè considera que l'informatiu per als més petits va en contra del punt que estableix que "els mitjans de la CCMA difonem informació contrastada", del que assegura que "actuem amb imparcialitat" o bé del punt que posa damunt la taula que "no prenem partit".

A parer seu, el programa "assenyala el govern d'Espanya de donar l'ordre d'entrar als centres de votació, quan la realitat és que va ser un jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) qui ho va ordenar" i es queixa, també, que "no hi ha cap referència a la violència emprada per algunes persones contra la policia", però sí sobre la violència dels agents espanyols deixant clar així, i sempre a parer seu, que "la voluntat de l'informatiu de culpar de fets més o menys violents al govern d'Espanya és tan evident" que, a més, "ni tan sols qualifica el referèndum d'il·legal".