El Ministeri de l'Interior, màxim responsable ara de la seguretat a Catalunya, i també del dispositiu de l'1 d'octubre, culpa els Mossos d'Esquadra de les càrregues i lesions que hi va haver en els col·legis electorals. Les justifica per la "inacció" dels Mossos d'Esquadra, segons l'informe que ha presentat la Secretaria d'Estat de Seguretat al jutge d'instrucció 7 de Barcelona, al qual ha tingut accés El Nacional.
Segons la Secretaria d'Estat de Seguretat, "les Forces de Seguretat es van trobar amb concentracions organitzades i preparades d'entre pocs centenars i 1.500 persones que, en molts dels casos, mitjançant una resistència passiva i en altres exercint la força, de forma generalitzada, tractaven d'impedir l'accés dels agents policials als locals". L'informe descriu que la policia va haver "d'apartar un a un els que es col·locaven com a parapet per impedir el seu accés als locals" i que en cap cas hi va haver "una reacció espontània", sinó que hi va haver "accions organitzades, premeditades, amb repartiments de papers, protagonitzats per persones que havien estat prèviament seleccionades, activades per aquell dia concret i que hi havien anat amb l'objectiu d'impedir l'accés de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat i no només per votar en el referèndum il·legal".
L'informe explica com es va organitzar la ciutadania, segons la policia, per impedir que els antiavalots accedissin als col·legis electorals:
La policia assegura que "en cap cas l'actuació policial va tenir com a objectiu els votants" i que "la força pública va ser rebuda amb accions de violència directa, bé quan va arribar o bé quan intentava abandonar el local". Segons l'informe, això és el que va "obligar a utilitzar els mitjans dels antiavalots" i es podria haver evitat si els Mossos d'Esquadra haguessin tancat els col·legis electorals i requisat el material tal com havia ordenat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
L'informe denuncia la simpatia amb què els manifestants van tractar els Mossos i l'hostilitat amb què es van adreçar a la policia espanyola. Parla de "complicitat i agraïment davant la inacció" dels Mossos. De fet, assegura que moltes de les concentracions en col·legis electorals van ser possibles gràcies a la "inoperància del dispositiu ordenat per la prefectura dels Mossos d'Esquadra".
El Ministeri de l'Interior acusa, a més, els Mossos d'intentar obstruir l'actuació de la policia espanyola a l'Escola Mediterrània, el Departament d'Ensenyament i l'Institut Pau Claris.
L'amenaça dels CDR
El CNP parla de "resistència passiva organitzada" i d'una intervenció "laboriosa" que en alguns casos va derivar "en una virulència més gran de les persones parapetades, especialment un cop la força actuant es preparava per abandonar el lloc".
L'informe criminalitza directament els Comitès de Defensa del Referèndum que després van derivar en els Comitès de Defensa de la República i que van encapçalar les protestes a l'aturada de país del 8 de novembre.
El cap superior de la Policia detalla a l'informe que les actuacions prioritàries estaven previstes entre les 7.30 h i les 10 h del matí. Que tot i que fins a les 15 h es van fer intervencions a diversos locals de Barcelona, a la tarda es va decidir concentrar esforços en la protecció dels edificis de l'Estat, en part també, perquè el nombre de persones concentrades als col·legis havia incrementat considerablement i "es va anar fent més difícil la selecció d'espais on intervenir sense la presència d'un nombre significatiu de persones", que era la consigna que van seguir al matí.
L'informe inclou l'organigrama del dispositiu amb la doble via de coordinació amb els comandaments de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat i les línies de coordinació per part del Gabinet de Coordinació i Estudis de la Secretaria d'Estat de Seguretat.
