L'informe del servei científic del Bundestag, el Parlament alemany, sobre l'espionatge del CNI espanyol al president Carles Puigdemont en territori alemany, al qual ha tingut accés El Nacional, conclou que l'actuació del servei secret espanyol a Alemanya seria "inadmissible" i fins i tot seria "punible". L'informe ha estat elaborat a petició del partit Die Linke i conclou que només seria legal una actuació d'aquesta mena si hi hagués una prèvia autorització de les autoritats alemanyes, cosa que no va existir. "Les activitats d'intel·ligència dels serveis d'intel·ligència estrangers a Alemanya són generalment inadmissibles com a exercici d'un poder estatal estranger, tret que la República Federal ho permetés", escriuen els experts. I precisen que això inclou també la prohibició de la vigilància de les telecomunicacions en territori alemany, cosa que quedaria vulnerada amb el programa Pegasus.
L'informe no concreta si Puigdemont i Boye van ser efectivament espiats pel CNI a Alemanya, perquè el legislatiu alemany no en té dades, però descriu quina és la reglamentació sobre aquest supòsit i detalla el que es vulneraria. En ser preguntat sobre aquest espionatge, el govern alemany va indicar lacònicament en el seu moment que no en tenia coneixement.
Hi ha en qüestió a més que un dels espiats en aquest cas seria l'advocat Gonzalo Boye, que té nacionalitat alemanya i xilena, cosa que fa que els seus drets fonamentals a Alemanya siguin objecte d'especial protecció. L'informe, però, matisa que l'estat alemany està obligat a protegir les dades personals de totes les persones que resideixin al seu territori, i això inclouria Puigdemont quan va estar a Schleswig-Holstein i posteriorment a Berlín el 2018. "Aquestes obligacions de protecció existeixen de la mateixa manera per als nacionals alemanys que per als nacionals de la UE o de tercers països", precisa. Argumenta que en aquest cas es tracta dels "drets fonamentals de tots", que s'han de diferenciar dels drets fonamentals que només impliquen els alemanys, com seria la llibertat d'ocupació.
L'informe deixa clar que, segons la jurisprudència alemanya, ha de ser molt restrictiva la presència de serveis secrets estrangers a Alemanya. "Els serveis estrangers només estaran facultats per dur a terme mesures de vigilància dins d'Alemanya, si hi ha una raó específica per a això, i si es garanteix l'aplicació sense restriccions de la protecció dels drets fonamentals en termes de drets substantius i de procediment, amb bases jurídiques detallades", assenyala. El text recorda que el Codi Penal alemany preveu una pena de fins a 5 anys de presó si algú fa activitat d'intel·ligència per a un servei secret estranger "contra la República Federal Alemanya", i en el cas d'espionatge a sistemes informàtics de tercers parla d'una pena de 3 anys de presó.
Finalment el Bundestag detalla els diferents programes de cooperació entre serveis d'intel·ligència en els quals està subscrita Alemanya, tots ells dedicats a la Xina, Rússia i Corea del Nord. D'aquests, Espanya només forma part de l'acord 14 ulls i el Berner Club. L'acord 14 ulls, que va néixer com a 5 ulls, va néixer durant la Guerra Freda per compartir informació sobre l'URSS, i actualment se centra en Internet. I el Berner Club inclou tots els Estats de la UE, a més de Suïssa i Noruega, i intenta prevenir el terrorisme.
A la imatge principal, informació sobre Carles Puigdemont al metro de Berlín el 2018 Foto. El Nacional