Les condicions en què es van realitzar les detencions arran de les protestes posteriors a la sentència del procés demostraria, segons l'informe elaborat per vuit observadors durant les darreres setmanes, “l’existència d’un entorn de violència institucional” que s’allarga des del moment de la detenció fins a l’entrada a la presó. L’informe, a partir d’entrevistes als 22 detinguts, parla de maltractaments, humiliacions, vulneracions de drets en l’atenció mèdica... A banda dels cops, en alguns casos propinats per agents sense identificar o amb la cara tapada, les entrevistes relaten casos concrets d’amenaces i d’intimidacions, de crits ―"busqueu un mort i no serà del nostre bàndol" o "et ficarem la porra pel cul"― fins a la intervenció d'un agent amb un cúter a la mà davant les queixes d’un dels detinguts pels cops que es propinava a un company. El document revela un intent de suïcidi per part d’un jove migrant. La major part dels detinguts entrevistats tenen entre 18 i 23 anys, només quatre superen els 25 anys.
“De la pràctica totalitat del relat es dedueix un entorn de violència que no se circumscriu únicament a les situacions viscudes a la via pública o a les dependències policials ―on s’han referit episodis d’abús i agressions directes, físiques i/o psicològiques, contra les persones que s’ha entrevistat―, sinó que també s’estén, segons els relats obtinguts, al moment judicial”, denuncia l'informe elaborat pel SIRECOVI (Sistema de Registre i Comunicació de la Violència Institucional), que forma part de l’Observatori del Sistema Penal i Drets Humans de la Universitat de Barcelona.
Tret de dos dels 22 detinguts entrevistats, tots han relatat situacions de violència física o psicològica, o totes dues, en el moment de la detenció. La major concentració de denúncies es concentra durant la detenció a la via pública, per part d’agents del CNP i Mossos, amb especial contundència per part d’agents no uniformats ni identificats. Aquestes situacions es repeteixen en els trasllats i en les dependències policials, on es parla directament de mal tracte general.
“Existeixen aspectes i narracions de gran preocupació amb els drets fonamentals en les persones preses, en especial dels seus drets a la llibertat, a la integritat física i moral, als reconeixements mèdics d’acord amb les estipulacions de les normes i estàndards internacionals, i també dels seus drets de defensa i a expressar-se en la seva pròpia llengua”, es denuncia en el text.
L’objectiu de la investigació és, segons els seus autors, presentar aquestes conclusions davant autoritats i organitzacions socials, nacionals i internacionals, del Consell d’Europa i de les Nacionals Unides, per reclamar una investigació urgent.
L’informe relata la detenció de persones que estaven participant en les manifestacions, però també d’altres que “simplement estaven a la via pública” o anaven camí de casa i un cas d’una persona que assegura que recollia ferralla però la policia va interpretar que portava a les mans material per llançar.
El que es descriu com a violència física i psicològica comença ja en el moment de la detenció a la via pública. Onze dels detinguts relaten cops de porra, 11 asseguren que van ser llançats a terra i 12 parlen de puntades al cos. També denuncien que els agents els mantinguessin immobilitzats amb el genoll contra la cara o el coll, manilles molt estretes, cops a la cara, cops de puny, extremitats retorçades, dues persones arrossegades per terra, trets de bales de foam o pilotes de goma, un cop d’ampolla a la cara o patiment d’asfíxia. “Algunes entrevistades han comentat tocaments als pits”, afegeix.
"Que el matis!"
Pel que fa a la violència psicològica, els entrevistats parlen d’amenaces ―amb crits “que el matis!” o “et ficarem la porra pel cul”, insults i burles―. Escenes similars es van reproduir durant els trasllats, en què la meitat dels detinguts entrevistats asseguren que anaven emmanillats pel darrere i sense cinturó de seguretat, la qual cosa els proporcionava molt poca estabilitat, que descriuen com un “infern” tenint en compte les accelerades i frenades dels furgons. Dues persones expliquen que van ser llançades contra el terra del furgó, una de les quals va acabar amb el llavi partit.
Un cop a dependències policials es repeteixen les denúncies de maltractaments, fins al punt de parlar de ser tractats “com autèntics animals”. Es descriuen situacions de fred, sense mantes, dues que van haver de dormir al terra ―“coincidint que els arribava orina d’un bany inundat”―... “Una explica que els hi tiraven el menjar a través de la reixa del calabós com a gossos i cinc persones manifesten que els calabossos estaven bruts, arribant a afirmar que les mantes tenien sarna”, narra l’informe.
Un dels detinguts assegura que no li van donar menjar, però tampoc hauria pogut menjar pel “gran dolor” que tenia a la cara “conseqüència dels cops de punt i les puntades” i dos expliquen que no els donaven aigua però col·locaven davant seu una ampolla plena sense poder accedir-hi.
A les dependències policials es parla de cops a la cara, trepitjades, cops de puny; una persona explica que tot i tenir un esquinç va ser obligada a mantenir-se agenollada i de cara a la paret amb clatellots quan intentava girar-se.
A partir del moment en què va arribar a les dependències de Via Laietana l’alarma que hi havia un policia mort, alguns dels detinguts van començar a rebre cops ―“la qual cosa va provocar que les parets es comencessin a omplir de sang degut a aquells cops”, asseguren―. “Tot i que totes portaven parts del cos obertes, amb ferides visibles i sagnants, s’assenyala que la policia no va aturar fins que no varen veure que un dels nois estava realment en mal estat”, s’assegura en l’informe.
Pel que fa a la violència psicològica, tres dels presos parlen d’amenaces de traslladar-los a Madrid, befes i burles. “Davant la protesta d’una d’elles pels maltractaments que estaven exercint contra una persona detinguda, manifesta que se li van apropar molts policies, destacant que un d’ells portava un cúter, i mentre el tancava i l’obria li va dir: 'vosaltres busqueu un mort i aquest mort no serà del nostre bàndol'”.
Dos detinguts a Tarragona expliquen que a altes hores de la matinada se’ls va despertar amb l’himne d’Espanya, a més de denunciar que se’ls va obligar a parlar en castellà fins i tot quan van trucar als seus familiars. El document denuncia diferents dèficits a l’hora de comunicar als detinguts els seus drets, de poder comunicar-se amb els familiars.
Intent de suïcidi
Moltes de les denúncies relatades es repeteixen un cop als jutjats de guàrdia i durant els trasllats. Llargues esperes, de fins a tot el dia, sense menjar ni aigua. Un dels detinguts, migrant, explica que quan va ser informat al jutjat de guàrdia de Girona que entrava a la presó es va alterar molt fins a dur a terme un intent de suïcidi “penjant-se amb el seu propi jersei”. Els metges van intentar punxar-li un ansiolític i davant la seva negativa el van immobilitzar, fins que van acabar desistint per l’estat d’agitació en què es trobava.
Davant dels jutges i les jutgesses, es denuncia la presència d’agents durant la declaració, dos dels detinguts parlen de membres del CNP amb la cara tapada; quatre van declarar emmanillats; un dels detinguts denuncia que no li van donar oportunitat d’explicar-se i un altre que la jutgessa portava al pit “un penjoll amb cintes de colors de la bandera espanyola, exposades ostensiblement”; alguns dels testimonis parlen de befes de la jutgessa, de cap pregunta sobre les lesions visibles i dels cops rebuts.
Reconeixements mèdics
Els calabossos dels jutjats es descriuen com a “niu de merda” i “bruts, precaris i petits” els de Lleida; amb un banc de pedra i espai petit amb presència policial i altres persones a Tarragona, i atacs d’ansietat amb molta falta de respiració a Barcelona.
Capítol a banda mereixen les condicions en què es van realitzar els reconeixements mèdics. Les 11 persones que van rebre atenció durant la detenció ho van fer amb presència policial dins les dependències mèdiques, també les 7 que van ser reconegudes en dependències judicials. Un cop a la presó, els 22 entrevistats asseguren que van ser reconeguts pel metge sense presència policial.
Un cop a la presó el tracte és valorat de manera positiva, fins i tot d’alleujament.