Vulneració del principi de legalitat penal, vulneració del dret a la llibertat, vulneració de la llibertat d’expressió, vulneració de la llibertat ideològica, vulneració del dret de reunió pacífica, vulneració del dret a la participació política, vulneració del dret a un procés amb totes les garanties... Un mes després de l’anunci de la sentència del procés, els observadors nacionals i internacionals han presentat les seves demolidores conclusions finals. “La duresa de la sentència és tal que s’ha atacat un dels principis bàsics de qualsevol estat de dret: el principi de legalitat”, han advertit. L'objectiu és presentar-ho davant instàncies europees i internacionals. Han posat el focus en les condemnes de 9 a 13 anys.

La plataforma International Trial Watch, que ha elaborat l’informe, ha gestionat la presència de 62 observadors, 34 dels quals observadors internacionals de 17 països. El document ha estat elaborat a partir de l’observació de totes les sessions del judici i l’anàlisi de la sentència. “La sentència del Tribunal Suprem i les condemnes trenquen clarament el principi de legalitat constitucional”, ha denunciat Anaïs Franquesa, d’ITW. “La legalitat ha de ser previsible per als seus destinataris”, ha lamentat en aquest sentit. 

 

Justament sobre això, Anaïs Franquesa ha assenyalat com, en les 500 pàgines de la sentència, “no s’arriba a analitzar què és un alçament, quan és el nucli central del tipus penal”. En comptes d’això, ha afegit, s’ha substituït per una desobediència civil multitudinària. De la mateixa manera, ha analitzat els moments que ho fonamenten: el 20-S va haver-hi “concentracions multitudinàries” i l’1-O “un vot simbòlic en el legítim exercici de les llibertats fonamentals”.

“En castigar penalment l’organització de manifestacions pacífiques es criminalitza clarament el dret de protesta”, ha advertit la presidenta de la plataforma ITW, que n'ha indicat el “preocupant efecte dissuasiu”. En aquesta línia, ha insistit que la sentència “vulnera drets fonamentals que afecten tota la població en el seu conjunt”.

Belén Caballero, de l’Associació Lliure d’Advocades i Advocats, ha subratllat com “s’ha fet encaixar de forma forçada un delicte greu com la sedició amb conductes que suposen exercir drets fonamentals”.

“Al TEDH no agradarà”

Mireille Jourdan, advocada belga, ha volgut advertir que “penes tan importants són una cosa que al Tribunal Europeu de Drets Humans no agrada generalment”. En aquest sentit, ha desgranat alguns dels articles del Conveni Europeu de Drets Humans, començant per l’article 5 sobre el dret a la llibertat. Ha recordat els informes del Grup sobre Detencions Arbitràries de les Nacions Unides, i com el jutge Manuel Marchena “va rebutjar-ho amb menyspreu”.

Jourdan ha citat l’article 9, que recull la llibertat de de pensament “i la jurisprudència inclou el dret a organitzar protestes”. En aquest punt, ha subratllat com també està protegit pel Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. I l’article 11, sobre el dret a la reunió pacífica. I el 14, sobre la no discriminació. I el 6, sobre el dret a un procés equitatiu, que “inclou diverses garanties” que a parer seu han estat vulnerades, com el dret a segona instància o al jutge establert per llei.

“L’exercici de drets fonamentals és percebut com a sedició”, ha denunciat la lletrada belga, que ha afirmat que durant el judici no hi ha hagut cap indici d’ús de la violència per parts dels acusats. “És una qüestió jurídica que no puc comprendre. El dret penal ha de fer un raonament molt estricta. La norma penal és estricta. Un alçament és un alçament, i no una concentració de gent, que és una altra cosa”, ha conclòs.

Vulneracions processals

L’advocat Robert Sabata, president d’Advocats Europeus Demòcrates (AED), ha desgranat les vulneracions de drets processals. Ha començat, però, lamentant que no va poder entrevistar-se ni amb la sala segona del Tribunal Suprem ni amb l’Advocacia de l’Estat. Només un cop amb la Fiscalia, de qui ha destacat que va ser un “intercanvi molt cordial i interessant”.

Sabata ha assenyalat que s’han vulnerat els drets a un jutge predeterminat per llei, perquè “aquest judici s’hauria d’haver celebrat a Catalunya”. S’ha vulnerat el dret a la segona instància. S’ha vulnerat el dret a un jutge imparcial, amb una sala que ha estat pressionada per la resta de poders de l’Estat. “Mai no s’hauria permès una sentència per desobediència”, ha lamentat. S’ha vulnerat el dret a practicar la prova, com les imatges que no van poder visionades. Hi ha hagut un tracte desigual entre els testimonis de les defenses i les acusacions. I també hi ha hagut una detenció arbitrària, emparant-se en els informes de l’ONU.

“Era visible que era un judici polític”, ha insistit el president d’Advocats Europeus Demòcrates. Ha posat com a exemple més palpable “l’acusació popular d’un partit feixista”, en referència a Vox, “que a més és al Parlament i va fer campanya”. I ha denunciat: "Els tribunals han estat activistes judicials".