Gest del Govern de Salvador Illa en relació al català. I resposta contundent de la nova conselleria de Política Lingüística. El president de la Generalitat va demanar un informe sobre la situació de la llengua per tal de fixar les principals línies d'intervenció del seu gabinet en relació a aquesta matèria i el nou departament ha respost amb un text que ha analitzat aquest dimarts el Consell Executiu -i que ha suscitat un debat intens- en què s'assenyalen les dificultats que pateix el català i el retrocés que ha experimentat els darrers 20 anys. L'informe reclama línies d'actuacions en diferents àmbits per tal de donar resposta a la situació. Amb tot, passa de puntentes per un dels principals àmbits, com és l'aplicació de la immersió lingüística a l'ensenyament. De fet, la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha assegurat que el Govern espera la resposta del Tribunal Constitucional sobre aquest tema.

L'informe, que comença abordant la importància del català atès el nombre de parlants i la seva potència cultural, adverteix que la llengua ha de fer front a un nombre molt important de reptes. "No haver comptat amb un estat propici durant bona part de la història contemporània i haver patit un procés de minorització li han generat dinàmiques adverses", adverteix el text, que assenyala la pervivència de bosses importants de persones que desconeixen la llengua i persones que mai no l'utilitzen o el fet que per a molts adolescents i joves el contacte amb el català es limiti a l'escola. El text subratlla els retrocessos experimentats els darrers vint anys en la mitjana d'ús del català i subratlla de manera específica el retrocés en el sistema educatiu, en què el català era la llengua habitual del 67,8% dels alumnes el 2006 i ha caigut al 24,6% el 2022, o en l'atenció sanitària i el comerç.

 

Oficialitat incompleta

Atribueix aquesta situació a diferents causes. En l'àmbit jurídic i polític, alerta que malgrat els avenços aconseguits a partir de l'aprovació de l'Estatut del 1979 i del 2006, el reconeixement del català "no és encara ple". "D'una banda perquè l'oficialitat del català és encara incompleta, tal com mostren, sense anar més lluny els esforços en curs per assolir l'oficialitat a les institucions europees i el seu ús en institucions centrals de l'Estat", apunta, però també per les dificultats que hi ha a Catalunya a l'hora d'exercir aquesta oficialitat.

Així mateix assenyala les dinàmiques socioeconòmiques del país, amb forts corrents immigratoris les darreres dues dècades, que han transformat la realitat social catalana; així com els canvis tecnològics i del món audiovisual. Tot plegat, en un context en què el català comparteix oficialitat amb una llengua de la força del castellà, que gaudeix d'una amplíssima oferta cultural i que és llengua inicial de prop de la meitat de les persones arribades a Catalunya en les darreres onades immigratòries.

Intervenció ambiciosa

Segons l'informe, "les condicions descrites reclamen una intervenció ambiciosa liderada pels poders públics que impliquin tota la ciutadania", amb l'objectiu d'incrementar el coneixement social del català, facilitar-ne l'ús, garantir-ne l'ús normal a les institucions, incentivar el compromís amb la llengua i garantir els recursos humans i materials necessaris.

En concret reclama "un esforç molt important" per facilitar que totes les persones puguin tenir accés al català, "garantir que el sistema educatiu dota efectivament de competència oral i escrita en català la totalitat dels infants i adolescents que escolaritza" o rellançar els mecanismes d'acollida, ensenyament i dinamització lingüística per a persones adultes.

Pel que fa l'administració i atenció al públic, reclama establir un calendari de capacitació del personal dels departaments de Salut i Drets Socials, que garanteixi l'atenció activa en català als usuaris, "garantir la legislació pel que fa els drets lingüístics, especialment a l'empresa i al comerç -retolació, etiquetatge, atenció al públic, oferta de serveis, etc- i dotar els organismes encarregats de vetllar per aquest compliment del personal i els recursos necessaris per fer-ho".

L'informe aborda igualment la situació de l'occità, aranesa a l'Aran, molt més afectada encara que el català pel que fa els reptes i dificultats a afrontar, atès que el nombre de parlants se situava el 2018 en 5.087 persones, i la llengua de signes.