L'informe dels lletrats del Parlament, fet públic aquest divendres al migdia, manté aturat el rellotge de la investidura. Com a conseqüència de la impugnació del Govern espanyol, i a falta d'una decisió del Tribunal Constitucional, consideren que el termini de deu dies queda suspès, i que per tant no comencen a córrer els dos mesos fins a la dissolució de la cambra i la convocatòria automàtica d’eleccions.

L’informe, sol·licitat per tots els grups de la cambra, ha trigat deu dies a arribar. Si bé els lletrats coincidien que el compte enrere no s’activava, va haver-hi discrepàncies sobre si calia incloure recomanacions per desbloquejar la situació. De fet, el document només va signat pel secretari general de la cambra, Xavier Muro, i no pel lletrat major, Antoni Bayona. Aquest últim era inicialment el ponent de l’informe, però dimarts passat va decidir desvincular-se’n per falta de consens.

Concretament, els lletrats conclouen que l’ajornament del debat d’investidura de Carles Puigdemont per part del president Roger Torrent no es produeix “com a conseqüència d’una voluntat deliberada”, sinó a causa d’un òrgan extern al Parlament. Per aquest motiu, fins que el Tribunal Constitucional no admeti o desestimi la impugnació, afirmen que “es pot considerar suspès el termini de deu dies” per al primer debat d’investidura.

 

En aquest sentit, els lletrats apunten que, considerar que han vençut sense haver-hi una primera votació fallida -com reclama la llei de la Presidència i del Govern-, “suposaria crear un supòsit de dissolució anticipada no previst a la norma, mitjançant una interpretació extensiva”. Això afectaria els drets dels diputats i “posaria en mans del president un instrument  exorbitant  per a provocar  aquesta  dissolució sense presentar tan sols un candidat, desfigurant el seu paper institucional”.

Mecanismes de desbloqueig

Els lletrats donen al president de la cambra la possibilitat de desbloquejar el compte enrere sense necessitat d'una investidura fallida, amb un "acte equivalent". Passaria per, després d'una nova ronda de consultes, comunicar “la constatació de bloqueig polític que impedeix que prosperi un candidat”. Aquesta facultat correspondria al president Torrent, “atès que és a qui s’atribueix la funció de proposar el candidat”.

Si es perllongués el bloqueig institucional després d’una decisió del TC sobre l’admissió a tràmit, continua el document, Torrent es trobaria facultat per activar l’inici del còmput dels dos mesos. Per altra banda, els lletrats també obren la porta a “estudiar la possibilitat” que els grups parlamentaris impulsin aquest “acte equivalent” a una investidura fallida.

Deu dies de debat intens

La llei de la Presidència i del Govern estableix que, dins dels deu dies següents a la constitució del Parlament, el candidat a la investidura proposat pel president de la cambra ha de presentar davant el ple el seu programa i sotmetre’s a una votació. Per altra banda, el reglament indica que, si aquesta votació és fallida, s’activa en aquell moment un termini de dos mesos abans que es dissolgui automàticament la cambra.

És per aquest motiu que, després de la impugnació del debat d’investidura de Puigdemont per part del Govern espanyol, així com l’ajornament d’aquest ple per part de Roger Torrent, tots els grups van coincidir a l’hora de demanar l’opinió als lletrats. Han trigat deu dies després de molt debat intern, que ha fet que l’informe només sigui signat per Xavier Muro.

El ponent inicial, Antoni Bayona, havia plantejat tota una sèrie de recomanacions a Torrent: que posés en marxa una nova ronda de contactes per un candidat alternatiu, que comuniqués la impossibilitat de trobar un candidat amb prou suport o que esperés a la resolució del TC sobre l’admissió a tràmit.