L'informe de la comissió del Parlament Europeu que investiga l'ús de Pegasus al continent ha fet un nou pas endavant aquest dimarts. L'esborrany, que va donar-se a conèixer a principis de novembre, analitzava l'espionatge amb aquest programari a diferents països europeus (també a Espanya i a Catalunya) i assenyalava directament l'Estat com a responsable del CatalanGate. Amb 159 pàgines, l'informe adverteix que, en relació als casos que afecten els polítics catalans, no es pot establir quina hauria estat l'amenaça a la seguretat nacional que esgrimeix el govern espanyol per justificar l'ús de Pegasus contra els independentistes. Tanmateix, en les seves conclusions era nítid: "Basant-se en una sèrie d'indicadors, s'assumeix que la vigilància dels objectius catalans es va dur a terme per part d'autoritats espanyoles, principalment en relació amb l'1 d'octubre del 2017, dia del referèndum d'independència de Catalunya, i esdeveniments posteriors".
En el moment de publicar-se aquest informe preliminar, ja es lamentava que el govern espanyol havia proporcionat molt poca informació sobre l'ús que ha fet de Pegasus en relació amb els 65 líders independentistes espiats. I la ponent del document, l'eurodiputada Sophie in 't Veld, ha recuperat aquests retrets avui, quan s'ha presentat l'informe final davant els grups de l'Eurocambra. "El problema és que no rebem prou informació per part de les autoritats", ha assenyalat. El text també es refereix a altres casos de ciberespionatge ocorreguts arreu del continent, com a Polònia i Hongria.
El silenci dels governs estatals i la seva dèria per amagar aquesta informació, enlloc de facilitar-la a la Unió Europea per tal de poder aclarir els seus usos, ha obligat els responsables del comitè a cercar fonts alternatives, com ara periodistes d'investigació i organitzacions pels drets humans. La mateixa In 't Veld s'ha justificat responsabilitat els governs nacionals d'haver obligat el Parlament Europeu a fer aquest pas. "Els estats han rebutjat donar informació i hem hagut de prioritzar altres fonts", ha assenyalat. Sobre la qualitat de les proves que demostrin l'espionatge, la ponent ha admès que "falten peces del puzle", però ha remarcat que "hi ha material suficient perquè quedi clar el que està passant". El text haurà de passar ara el tràmit d'esmenes i es discutirà entre els grups.
Populars i socialdemòcrates fan oposició
L'eurodiputada dels Països Baixos s'ha hagut de justificar així enfront les crítiques que han arribat d'alguns membres de l'oposició, principalment de l'eurogrup socialdemòcrata i del popular, tots dos vinculats al PSOE i el PP respectivament. Els partits espanyols ja s'han afanyat a evitar qualsevol investigació sobre el CatalanGate, tampoc a instàncies europees, i durant les seves intervencions durant la comissió d'aquest dimecres han tornat a fer-ne gala generant dubtes sobre les fonts. Així, el representant dels populars Vladimír Bilcik ha apuntat que l'informe final ha de ser "creïble i seriós". Per la seva banda, l'eurodiputada dels socialdemòcrates Eva Kaili ha coincidit que cal un "text clar que distingeixi fets, deduccions i presumpcions". Només per part dels Verds i l'Esquerra s'ha avançat en bon camí: Hannah Neumann ha celebrat les troballes de l'informe, instant els governs a facilitar les dades: "Si no els representa, que els governs portin les seves pròpies versions dels fets". Cornelia Ernst, en una línia similar, ha defensat: "Podem dir que ha de ser creïble, però tenim la informació que tenim".