Els informes a favor dels indults dels presos polítics ja han arribat a mans del Tribunal Suprem. Segons les fonts consultades per TV3, els documents que es van enviar des dels centres penitenciaris a finals del mes d'octubre són a la taula del jutge Marchena.
Aquests informes elaborats per equips multidisciplinaris de cada centre penitenciari destaquen l'evolució favorable de cadascun dels presos polítics, una condició imprescindible per aquesta petició. Segons el Ministeri de Justícia, hi ha set peticions d'indult que ja van arribar a la taula del Suprem a principis d'octubre, i que també contemplen la mesura pels exconsellers Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila, a part dels 9 empresonats.
Els següents passos per la tramitació dels indults
Ara, queda pendent saber quin serà el posicionament de la Fiscalia i, posteriorment, quin serà el dictamen final de la sala del Suprem, que ja està recollint la informació necessària per fer-ne la valoració.
Un cop emesa, serà el torn de la Moncloa, que tindrà l'última paraula sobre l'indult dels presos.
Qui ha demanat els indults pels presos?
La secció catalana de la UGT ha demanat l'indult per a Dolors Bassa, consellera de Treball i condemnada a 12 anys de presó pel Tribunal Suprem. Bassa també va ser secretària general del sindicat a les comarques gironines entre el 2008 i el 2015, tot i que ha estat activament vinculada amb el sindicat des del 2000.
Per la seva banda, l'advocat català Francesc de Jufresa va remetre el passat mes de desembre al Servei d'Indults del Ministeri de Justícia, la sol·licitud de la mesura de gràcia pels polítics independentistes, condemnats a penes que van des dels 13 anys de presó i inhabilitació per a càrrec públic a l'any i vuit mesos d'inhabilitació més una multa.
I els expresidents del Parlament Joan Rigol, Ernest Benach i Núria de Gispert van registrar una petició d'indult per a la també expresidenta de la Cambra Carme Forcadell. Així mateix, han reivindicat l'amnistia com a millor solució per als líders independentistes empresonats arran del referèndum de l'1 d'octubre de 2017.