L'expresident de la Generalitat Quim Torra acabarà aquest diumenge, últim dia de l'any, els 15 mesos d'inhabilitació que li va imposar el Jutjat Penal 6 de Barcelona en la seva segona causa per desobediència en no despenjar una pancarta de la façana de la Generalitat en període electoral. Així ho han explicat fonts jurídiques consultades per Europa Press, que afegeixen que, a partir de l'1 de gener de 2024, Torra ja podrà optar o presentar-se per ocupar càrrecs públics una vegada la justícia constati que ha complert la seva condemna.
Torra va dir que la llei d'amnistia que es tramita ja no l'afectarà per la finalitat de la seva inhabilitació, i que després d'això torna a ser "hàbil", però ja va aclarir recentment que no pretén optar a cap càrrec públic i que ningú no li ho ha ofert. La pancarta que Torra es va negar a retirar abans de les eleccions del 10 de novembre de 2019 i per la qual se li va obrir aquesta segona causa deia 'Llibertat d'opinió i d'expressió. Article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans.
En aquesta segona causa, va ser jutjat sense la seva presència perquè no es va presentar al judici de març de 2022, que es va saldar amb una sentència que, a més de la inhabilitació, li va imposar una multa de 24.000 euros. Torra va rebre aquesta segona condemna quan li quedaven menys de dues setmanes per complir la seva primera inhabilitació, també per desobediència. En el primer cas, la inhabilitació va ser d'any i mig per mantenir una pancarta que defensava la llibertat dels presos de l'1-O i un llaç groc a la façana de la Generalitat abans de les eleccions generals del 28 d'abril de 2019, malgrat l'ordre de la Junta Electoral Central (JEC) de retirar-los.
La retirada de l'escó
Aquesta primera sentència va comportar que la JEC ordenés retirar l'escó de Torra com a diputat del Parlament, fet que la Mesa inicialment s'hi va oposar i que la defensa de l'expresident va tractar d'evitar amb un recurs al Tribunal Suprem (TS), que no va prosperar, i finalment Torra va perdre el seu escó a inicis de 2020. En defensar-se, i en els diferents recursos que ha presentat contra la seva condemna, ha al·legat que en aquesta causa suposava una persecució política i que se li han vulnerat els seus drets de representació política, a la llibertat d'expressió i el principi de proporcionalitat.
Representat per l'advocat Gonzalo Boye, Torra va argumentar que estava emparat per una excepció de la llei al delicte de desobediència, que deixa fora del marc penal els casos en què una autoritat pública desatengui una ordre "per no donar compliment a un mandat que constitueixi una infracció manifesta, clara i terminant" d'una llei.
En concret, considerava que l'ordre de retirar la pancarta de la Generalitat --que havia acordat el TSJC com a mesura cautelar arran d'un recurs de l'entitat Impulso Ciudadano-- "es va desviar dels principis constitucionals" per vulnerar drets fonamentals, de manera que, a parer seu, hauria de quedar emmarcada en aquesta excepció del delicte de desobediència, fet que els tribunals han descartat.