La política catalana sembla haver tornat a un carreró sense sortida tres anys després que els fets de la tardor del 2017 fessin saltar pels aires el normal funcionament autonòmic. I ara, igual que a l'octubre del 17, és l'Estat espanyol qui torna a forçar la fi de la legislatura.
Després que el TSJC condemnés el president de la Generalitat, Quim Torra, a un any i mig d'inhabilitació per no retirar a temps una pancarta que demanava la llibertat dels presos polítics, és molt probable que el Tribunal Suprem ratifiqui la condemna i faci efectiva, doncs, la inhabilitació del cap de l'Executiu. Però què passarà amb el Govern i les eleccions un cop Torra ja no sigui president?
Un Govern sense president
Si finalment es fa efectiva la inhabilitació del president Torra, el Govern passarà automàticament a estar en funcions i l'actual vicepresident, Pere Aragonès, assumirà el càrrec de la presidència per "substitució", tal com queda estipulat a la llei de Presidència.
El president Torra i el vicepresident Aragonès parlant en una sessió de control al Parlament | Sergi Alcàzar
Tanmateix, aquest Govern només podrà gestionar el dia a dia, no podent exercint les funcions bàsiques i més importants d'un Executiu. De fet, la llei remarca que "ha de limitar la seva actuació al despatx ordinari dels assumptes públics, inclòs l’exercici de la potestat reglamentària, i s’ha d’abstenir, llevat que ho justifiquin raons d’urgència o d’interès general degudament acreditades, d’adoptar qualsevol altra mesura".
És a dir, el Govern no podrà aprovar els pressupostos després de mesos de negociacions i modificacions arran de la pandèmia de la Covid-19. Tampoc podrà presentar projectes de llei al Parlament ni dictar decrets legislatius. Sí que podrà, però, dictar decrets llei "de conformitat amb el procediment i en els supòsits que determinen l’Estatut i les lleis".
Un vicepresident amb funcions de president
L'altre gran maldecap per als dos socis de Govern és les funcions de president que exercirà el vicepresident Aragonès. Tant JxCat com ERC han confirmat que porten setmanes de negociacions per delimitar quines funcions assumirà el coordinador nacional d'ERC i quines no.
El vicepresident Aragonès assumirà algunes funcions de la presidència | Ruben Moreno
La llei deixa ben clar que "ni la suplència ni la substitució del president de la Generalitat no permeten exercir les atribucions d’una qüestió de confiança, la designació i el cessament dels consellers o a la dissolució anticipada de la legislatura". És a dir, Aragonès no podria convocar eleccions, una de les qüestions fonamentals d'aquest final abrupte de legislatura.
Un calendari electoral incert
L'altre gran incògnita de la possible inhabilitació de Torra és el calendari electoral. Si finalment el president no convoca les eleccions abans de ser inhabilitat per l'Alt Tribunal espanyol, tal com ja ha reiterat en diverses ocasions, s'entrarà en un escenari insòlit i absolutament desconegut, donat que no existeix cap antecedent en la història política de Catalunya.
Tanmateix, hi ha un procediment que guiarà els pròxims passos que seguirà la política catalana. El Parlament de Catalunya tindrà constància formal de la hipotètica inhabilitació de Torra un cop aquesta sigui publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). Així doncs, i segons han indicat des de la cambra catalana, ni la publicació al Boletín Oficial del Estado (BOE) ni una possible comunicació directa del Suprem no servirien perquè la cambra catalana tingués constància oficial del cessament de Torra.
Després d'un primer termini de 10 dies, els grups tindran dos mesos més per trobar un candidat | Sergi Alcàzar
Un cop aquesta inhabilitació estigui publicada al DOGC, s'activarà automàticament un termini de 10 dies en què el president del Parlament, Roger Torrent, iniciarà una ronda de consultes amb els líders de tots els grups parlamentaris per veure si hi ha un candidat que reuneixi les suficients majories per ser investit. No està estipulat enlloc si aquest 10 dies han de ser hàbils o naturals.
Donat que els tres partits independentistes ja han rebutjat presentar un nou candidat i és l'únic bloc que té la capacitat d'aconseguir una majoria, s'iniciarà després el termini de dos mesos que estan pensats per desencallar la situació i trobar un nou candidat.
Les potestats de Torrent
En una entrevista a Catalunya Ràdio, el mateix Torrent va comentar que tot i no tenir "a les mans el rellotge de la investidura", sí que disposava d'un petit marge per fer que les eleccions acabessin celebrant-se en diumenge convocant un acte parlamentari 'simbòlic' equivalent a una investidura fallida després dels primers deu dies. Tanmateix, això no és cap obligació, sinó que és una potestat del president de la cambra.
El president del Parlament, Roger Torrent, té la potestat per convocar un ple o no si el candidat no reuneix els suports necessaris | Sergi Alcàzar
En cas que l'oposició presentés un candidat per fer córrer el rellotge, com sembla que podria fer Ciutadans amb el seu president a Catalunya, Carlos Carrizosa, Torrent no té tampoc l'obligació de convocar un ple d'investidura si el candidat no demostra tenir els suports necessaris.
Si la situació no ha canviat un cop finalitzin els dos mesos que segueixen el primer termini de 10 dies, el Parlament es dissoldrà automàticament i es convocaran les eleccions al cap de 54 dies.
Nou xoc entre JxCat i ERC
Aquesta situació ha tornat a provocar fortes discrepàncies entre ERC i JxCat, ja que mentre els republicans aposten perquè Torra convoqui les eleccions mentre encara sigui president (i així estalviar-se els dos mesos de termini), els de Carles Puigdemont no volen "fer-li la feina fàcil" a l'Estat i opten perquè sigui el reglament el que activi automàticament el procediment (situant la data electoral d'aquí a uns quatre mesos).
Els presidents dels grups parlamentaris de JxCat i ERC, Albert Batet i Sergi Sabrià | Sergi Alcàzar
Per la seva banda, la CUP també opta perquè l'independentisme pacti la data electoral, però no donen tanta prioritat a la immediatesa dels 54 dies. De fet, el mateix diputat Vidal Aragonès afirmava en roda de premsa que els importava més el "què" que el "quan".
L'oposició, també dividida
Tot i la divisió evident i cada cop més enquistada de l'independentisme, l'oposició tampoc mostra cap símptoma d'unitat, sinó més aviat el contrari. I és que si des de Cs s'opta per presentar un candidat per fer córrer el rellotge i, de pas, promocionar-se en un moment en què les enquestes els asseguren una pèrdua d'entre 15 i 20 diputats, tant el PSC com els comuns prefereixen la convocatòria automàtica d'eleccions.
La mateixa líder de Catalunya En Comú Podem, Jéssica Albiach, recordava que no feia falta presentar cap candidat per fer avançar el rellotge electoral. De fet, va acusar Cs de voler utilitzar el ple d'investidura fallit per fer campanya.
El partit taronja també ha rebut fins ara les carbasses del PP a l'hora de negociar una possible candidatura conjunta per a les eleccions, com ja van fer a Euskadi, tot i tenir actualment 32 diputats menys que el partit d'Inés Arrimadas.