L'epicentre de la política catalana es desplaçarà de nou aquest dijous al Tribunal Suprem. Allà se celebrarà la vista del recurs contra la sentència d'inhabilitació que el TSJC va imposar al president de la Generalitat, Quim Torra, per no haver despenjat la pancarta en suport als presos polítics del Palau. Segons marca la llei, en cas que el tribunal confirmi la sentència i s'apliqui la inhabilitació del president, tot el Govern quedarà cessat i es mantindria en funcions fins a la constitució d'un nou executiu. El Govern no tindrà president i tampoc està previst que JxCat presenti un candidat per assumir aquest càrrec. El vicepresident, Pere Aragonès, el substituirà en algunes de les seves funcions fins que el Parlament activi el rellotge per dissoldre la Cambra i es convoquin noves eleccions.
Fonts de presidència asseguren que Torra no esperarà que hi hagi sentència per fer saber el seu parer i que aquesta mateixa setmana protagonitzarà una compareixença pública.
Cap precedent
A finals de gener, com a conseqüència de la sentència del TSJC, el Parlament va treure al president la seva condició de diputat, amb la qual cosa, i després d'un agre enfrontament amb el president del Parlament, Roger Torrent, s'ha convertit en el primer president des de la restauració de la Generalitat que no té la condició de diputat.
No és l'única novetat. Segons el seu equip d'advocats, que encapçalen Isabel Elbal i Gonzalo Boye, no hi ha cap precedent a la jurisprudència europea d'un president en exercici del càrrec que hagi estat inhabilitat per un fet com haver-se negat a despenjar una pancarta.
La vista de dijous al Suprem pel recurs de cassació serà breu. Les parts disposaran d'uns 20 minuts cadascuna per desplegar els seus arguments. No està previst que Torra tingui torn de paraula. L'objectiu de la defensa serà deixar clar la desproporció i excepcionalitat de la sentència, la vulneració de drets fonamentals com la llibertat d'expressió o la falta d'autoritat de la Junta Electoral Central -amb un dels membres, a sou de Ciutadans- damunt d'un càrrec públic que no concorria a la cursa electoral, les generals del 28 d'abril del 2019.
En cas de confirmar-se la sentència, s'activaria el procediment polític. Torra no ha revelat quina serà la seva resposta a una inhabilitació, malgrat les pressions dels socis d'ERC que han reclamat que sigui consensuada. Això no obstant, el president ja va apostar per desobeir al TSJC quan el passat mes de desembre va inhabilitar-lo. Aquest estiu des de la Universitat d'Estiu de Prada, el president va insistir en l'estratègia de desobediència i confrontació.
Decret del Govern
L'Estatut i la Llei de la Presidència i del Govern estableixen el recorregut en cas d'inhabilitació del president. Si el Suprem ratifica la inhabilitació dictaminada pel TSJC tot el Govern es veuria afectat. Segons l'article 18 de llei de la Presidència, tots els consellers quedarien cessats i el Consell Executiu es mantindria en funcions.
L’article 27 de la Llei estableix que el Govern en funcions ha de limitar la seva actuació al despatx ordinari d’assumptes públics i ha d’abstenir-se, si no és per raons d’urgència o interès general, d’adoptar qualsevol altres mesures. No pot aprovar el projecte de llei de pressupostos, ni presentar projectes de llei al Parlament, ni dictar decrets legislatius.
Això no obstant, per fer efectiva la inhabilitació hauria de publicar un decret, ja que, segons l’article 6.4 de la Llei de la Presidència, “la suplència i la substitució del president o presidenta de la Generalitat s’acorden per mitjà d’un decret, del qual s’ha de donar compte al Parlament i el qual s’ha de publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya”.
Substitució interina
Segons aquesta llei i atès que no hi ha un conseller primer, correspon al vicepresident, Pere Aragonès, assumir la substitució del president interinament. No hi haurà una presidència en funcions. La presidència en funcions només l’exerceix el president, en cas de canvi de legislatura, quan s’aprova una moció de censura o es denega una qüestió de confiança o quan el president dimiteix.
Com a vicepresident, Aragonès assumirà algunes funcions del president, però no totes. No podrà designar o cessar consellers, ni podrà dissoldre anticipadament la legislatura, ni tampoc exercir les atribucions del càrrec relatives al plantejament d’una qüestió de confiança, segons l’article 6.3 de la llei de la Presidència.
El vicepresident, Pere Aragonès, assumirà funcions del president en cas que sigui inhabilitat / Ruben Moreno
Un cop publicat el decret per part del Govern, entra en joc el Parlament on s'haurà d'activar el procediment per a la substitució del president o la convocatòria d'eleccions. Tot i que Torra no ha desvelat com pensar respondre a una hipotètica inhabilitació, si hauria deixat clar, en les converses internes amb la cúpula de JxCat que no vol que hi hagi un candidat alternatiu a assumir aquest paper.
Aquesta setmana, Carles Puigdemont va mostrar el seu suport a aquest tema que, segons algunes fonts, formaria part de l'acord que va tancar amb Torra durant la trobada que van mantenir a Cotlliure a finals d'estiu i on el president va acceptar no avançar les eleccions, però sí fer canvis al Consell Executiu.
Dissolució del Parlament
La inhabilitació del president activaria el mateix mecanisme que al començament de la legislatura s'utilitza per escollir-lo i que està recollit a l'article 67.3 de l'Estatut. El president del Parlament ha de consultar els grups i proposar un candidat, que s'ha de sotmetre a votació del ple. Si passats dos mesos de la primera votació no s'aconsegueix escollir un president, el Parlament es dissol automàticament i es convoquen noves eleccions.
Això no obstant, si no es presenta un candidat no es produirà aquesta primera votació amb la qual cosa no s'activa el rellotge de dos mesos per dissoldre la Cambra. Aquest rellotge ja es va fer famós el 30 de gener de 2018 quan el president del Parlament va ajornar la sessió d'investidura de Carles Puigdemont per ordre del TC i el calendari va quedar congelat.
El president del parlament, Roger Torrent / Sergi Alcàzar
Activar la dissolució
En aquell moment, els lletrats van elaborar un informe en què concloïen que en cas que no es produeixi aquesta primera votació d'investidura fallida per falta d'un candidat, el president de la Cambra o fins i tot els grups parlamentaris poden impulsar el que descriuen com un "acte equivalent" que activés el rellotge per a la dissolució automàtica del Parlament.
Aquesta resolució s'ha assenyalat com una de les possibles alternatives si es produís una situació de bloqueig per la falta d'un candidat per a la primer votació. De moment, segons fonts del Parlament, la Mesa no ha demanat encara cap informe als lletrats sobre els escenaris que pot plantejar una inhabilitació del president.
De fet, la previsió és que la decisió del Suprem un cop celebrada la vista s'allargui encara unes setmanes. No serà fins que els jutges es pronunciïn que es podrà saber si la política catalana entra en un nou remolí o si, per contra, Torra aconseguirà escapolir-se de la inhabilitació i concloure la legislatura.