El líder de Más País, Íñigo Errejón, passa comptes a Pablo Iglesias en un nou llibre i relata com l'executiva de Podemos va derivar en una estructura "caudillista" amb una "cort" de dirigents entorn de l'exlíder de la formació. Errejón mostra el seu convenciment que l'objectiu últim de la candidatura d'Iglesias a Madrid, després de diversos episodis de desacords, era "enterrar-lo" en el terreny polític.
Aquestes són algunes de les reflexions que recull al llibre 'Amb tot. Dels anys veloços al futur', una narració en la qual detalla en primera persona la seva trajectòria política i desgrana els seus inicis a Podemos fins a la decisió d'abandonar-la per formar primer Más Madrid i després el projecte nacional Más País.
Ídol de masses
El diputat en el Congrés descriu l'impuls que va suposar el moviment 15-M, la il·lusió que va produir Podemos i la seva irrupció per transformar el mapa polític pel seu caràcter transversal. En aquest context, Errejón detalla que en 2014 Iglesias era ja un "ídol de masses", que va requerir ajuda per poder afrontar tota la tasca comunicativa i mediàtica. En aquest moment comença a "enfortir-se el grup que va entrar després dels cofundadors, format per la ministra Irene Montero i actuals dirigents de la formació com Rafa Mayoral i Juanma del Olmo".
"S'enganxen| a Pablo, li acompanyen, assenteixen. Comencen a dir que no està cuidat i que ells el cuiden. No hi ha sistema caudillista sense cort", exposa a les pàgines del seu llibre per indicar que a l'estiu d'aquell any Iglesias ja va plantejar l'opció d'anar en coalició amb IU a les generals i autonòmiques, una cosa que la majoria del partit va rebutjar majoritàriament de forma assembleària.
Íñigo Errejón i Pablo Iglesias en el Congrés dels diputats / Efe
Primeres diferències
Després d'assolir governs municipals i l'èxit electoral de 2015, sense arribar a sobrepassar al PSOE, Errejón explica que ja llavors van començar les diferències de pes amb el nucli dur d'Iglesias sobre l'estratègia a seguir.
En aquest sentit, Errejón indica que les seves posicions en l'Executiva ja eren minoritàries i que la manera de plantejar la proposta de Govern als socialistes, amb la prestigiosa roda de premsa en la qual l'exlíder de Podemos va enumerar els ministeris que exigia per a l'acord quan Pedro Sánchez sortia de les consultes amb el Rei, ja vaticinava que l'acord anava a ser "impossible".
A partir d'allà, Errejón va enumerant de forma cronològica les primeres diferències internes, l'aparició d'un llenguatge "bèl·lic" i les pugnes internes, on les armes són "dimissions", "gestores" i "votacions en el grup per canviar lideratges".
La destitució de Sergio Pascual
El resultat d'aquesta "escalada" va ser la destitució del llavors secretari d'Organització Sergio Pascual el març de 2016. En aquest punt, Errejón revela que un company, que ara és diputat de Más País, es va deixar obert una tablet i "algú" llegeix els seus missatges d'un grup de Telegram que compartien diversos dirigents i que expressaven les seves posicions polítiques.
Va ser llavors quan Iglesias, després que se li fessin arribar els esmentats missatges, considera que s'estava produint un "atac a la unitat" i decreta la destitució fulminant de Pascual. Al cap de poc es van reunir ambdós i va traslladar Iglesias que si cessava a Pascual, també ho haurien de fer a ell, ja que ambdós van cometre el mateix "delicte". "La resposta és, literalment 'és veritat, però amb tu no puc encara'", apunta. Després d'aquesta crisi, Pascual el va citar a "trencar ja, públicament, amb Pablo Iglesias, una cosa que va declinar. "Em dona un argument molt convincent: 'Íñigo, tu no vals per a les tasques d'organització. T'acaben de tallar un braç, que soc jo. No sobreviuràs. Si no reaccionem ja, després anireu d'altres", reprodueix al seu llibre.
"Estalinisme cuqui"
A partir d'allà, el relat d'Errejón dibuixa una descomposició de les relacions al si de la formació entre els diferents corrents, on tot s’omple "com espies de La vida dels altres". També assevera que l'arribada a la Secretaria d'Organització de l'actual portaveu parlamentari, Pablo Echenique, va derivar en una gira territorial que va derivar en "una sort d'estalinisme cuqui" que va "purgant" mentre es llançava una campanya d'"abraçades i somriures".
Al seu torn, reitera la seva posició contrària a l'aliança amb IU, que va gestar en la repetició electoral del 20-D la marca Unidas Podemos, i que va suposar l'"adeu a la transversalitat" que anhelaven els seus adversaris.
L'efecte de l'aliança amb IU
En aquest moment confessa que comença a no reconèixer el discurs de la formació, que passa a ocupar l'espai tradicional a l'esquerra del PSOE. "És desoladora la nostra involució", arriba a descriure per després emfatitzar que "la unitat de l'esquerra resta, empíricament", com es va comprovar en aquests comicis, ja que aquesta coalició va perdre un milió de vots respecte als collits per separat. "És possible que al cap de Pablo això sigui el Podemos que volia, que sempre va voler", admet en un altre passatge.
Una altra fita que descriu amb pesar va ser l'hastag a Twitter '#ÍñigoAsíNo', que va ser compartit per diversos dirigents del partit, quan va criticar el cessament de l'exportaveu en l'Assemblea de Madrid Jose Manuel López. "Participa tota la direcció afí a Pablo. Ell no, però, com a mínim, consent. Parlo amb ell i ho nega. No hi ha gaire a dir-se, disserta Errejón que la motivació d'allò era anar "desgastant-li emocionalment, sense cap pudor, qualsevol posició que no fos la que ells defensaven."
Íñigo Errejón en la segona Vistalegre / Efe
"Espiral descendent"
A partir d'allà, Explica Errejón, el camí va ser una "espiral descendent de merda". S'aixecava amb "arcades" quan es reunia l'Executiva del partit. "Tenia autèntic rebuig físic a anar a la seu", admet.
Després, detalla que va buscar defensar les seves tesis polítiques a Vistalegre, el que va derivar en una altra sèrie de desacord amb Iglesias i els seus afins. Després de la seva derrota, en la qual va deixar la representació del Congrés, i passat uns mesos, descriu que un dels moments on va començar a pensar que no tenia futur a Podemos és quan va haver de participar en la campanya denominada 'Tramabús', el disseny del qual no compartia en denotar que la formació mostrava així la seva vocació de "partit de resistència.
"Li dic que el deixo"
"Jo li dic a Pablo que millor el deixo (...) En aquest partit no sobreviuré", condensa el parlamentari admetent que va passar mesos "estranys i tristos" fins que Iglesias li proposa la candidatura de Madrid. No obstant això i pesi pactar encapçalar la llista autonòmica, Errejón esgrimeix que la direcció amb prou feines li permetia tenir visibilitat mediàtica i dificultats per confeccionar el seu propi equip, amb el que va començar a pensar que l'"objectiu era enterrar-lo".
"Començo a tenir la sensació que estic posat en una trampa, que allò de Madrid és una manera d'anar fent-me desaparèixer sense soroll", destaca per manifestar que el polèmic document que va publicar Carolina Bescansa, quan va difondre per error un document amb una estratègia contra Iglesias, va enrarir més l'ambient malgrat que ell era totalment aliè a aquest escrit.
Manuela Carmena i Íñigo Errejón / Efe
Més Madrid
Davant del conflicte per la confecció de les llistes en la candidatura municipal que ostentaria l'exalcaldessa Manuela Carmena i l'expulsió dels edils que li eren afins, va ser quan Errejón va concloure que la ruptura era definitiva, el que va derivar després en la gestació de Más Madrid.
"Jo estic fent política en Más Madrid i Más País perquè ens vam atrevir a moure'ns (...) De no haver estat així, en cas de no haver-nos escapat d'aquest atzucac, avui engrossiríem la llista de tants fundadors, portaveus, figures públiques o militants del primer Podemos," esgrimeix per després concloure sobre el seu pas per Podemos: "Què pena tot".
Imatge principal, Íñigo Errejón durant la presentació del llibre / Efe