Després d’haver estat en els últims mesos a les teulades del Congrés i del Senat, la pilota de la llei d’amnistia estarà a partir d’aquest dijous a les mans dels jutges espanyols. Hi ha un cert neguit a la Moncloa amb aquesta darrera etapa que ha de recórrer la norma, un cop el Congrés l’aprovi de forma definitiva aquest trentè dia de maig i seguidament aparegui publicada al BOE. Perquè fa uns mesos un grup de juristes —la Plataforma Cívica per la Independència Judicial— publicava una guia sobre com els tribunals poden driblar l’aplicació de la llei presentant qüestions prejudicials a Europa, i ara s’ha sabut que aquest manual s’ha difós a més de 5.000 jutges a través del correu corporatiu del Consell General del Poder Judicial. Aquest dimarts, Félix Bolaños s’espolsava les seves responsabilitats com a ministre de la Presidència i de Justícia i assenyalava que la potestat sancionadora sobre aquest tema la té el CGPJ, que “és qui haurà de determinar si existeix una intromissió en la independència judicial”. Fonts de la màxima capitania del govern espanyol admeten que a hores d’ara creuen els dits perquè guies d’aquest tipus no creïn doctrina entre els jutges que hagin d’amnistiar independentistes.
Malgrat que aquestes mateixes fonts neguen l’existència d’un pessimisme dins la sala de màquines de la Moncloa, temen que hi hagi algun jutge que, retorçant el text, faci una interpretació interessada de la llei. Reconeixen que també pesen en la memòria de l’executiu presidit per Pedro Sánchez les diverses manifestacions de jutges celebrades el passat mes de novembre contra la norma. Un cop el PSOE va registrar la llei al Congrés dels Diputats, magistrats de diverses ciutats espanyoles van concentrar-se, vestint les seves togues, davant d’algunes seus judicials.
Cal recordar que fins i tot una associació de tendència progressista com Jutgesses i Jutges per la Democràcia va signar el comunicat conjunt amb altres entitats en què es denunciava l’acceptació per part del PSOE que s’havia practicat lawfare contra l’independentisme. Aquesta associació, no obstant això, va rebutjar participar en les mobilitzacions, per tal de preservar la imparcialitat. Són totes aquestes qüestions les que mantindran el govern espanyol amatent als moviments del poder judicial durant les pròximes setmanes i mesos, quan l’amnistia ja hagi entrat en vigor.
Més enllà del paper que puguin jugar els jutges en aquesta última —però no curta— etapa, les mateixes fonts consultades opinen que la llei d’amnistia ja està amortitzada pels socialistes. Destaquen que el PSOE parla sense cap mania d’aquesta norma en els mítings de la campanya de les eleccions europees. El resultat de les eleccions del 12-M, apunten, serveix per fer entendre als electors espanyols que la llei és bona. Avalen aquesta tesi des del PP. Fonts de Génova 13 expliquen que a hores d’ara aconsegueixen desgastar més Pedro Sánchez amb el cas de Begoña Gómez que no pas amb una ofensiva pel flanc de l’amnistia. Una dada: la manifestació organitzada pel partit d’Alberto Nuñez Feijóo a Madrid el passat diumenge només va aconseguir arreplegar 20.000 participants, segons la delegació del govern espanyol.
La reunió Sánchez-Puigdemont, en mans d’Illa
Pedro Sánchez informava el passat Nadal que tenia la intenció de reunir-se diverses vegades amb Carles Puigdemont i Oriol Junqueras un cop s’hagués aprovat la llei d’amnistia. El cas és que, finalment, la seva aprovació definitiva coincideix en plena campanya europea i, sobretot, enmig de les negociacions a Catalunya per investir un nou cap del Govern; amb el risc de topar amb una repetició electoral. És per això que ara mateix està a l’aire la celebració d’una trobada entre el president del govern espanyol i el president de la Generalitat a l’exili, apunten aquestes mateixes fonts.
L’entorn de màxima confiança del president del govern espanyol assenyala ara que en cap cas “s'interferirà” des de la Moncloa en les negociacions del PSC per intentar entrar aquest estiu a Palau. “Salvador Illa decideix” i en les seves mans queda la possibilitat que se celebri aquesta reunió entre Pedro Sánchez i Carles Puigdemont. Afegeixen que la trobada no se celebraria en cas que els socialistes catalans consideressin que la ‘foto’ obstaculitza unes negociacions fructuoses.
Donar “espai” a ERC i esperar què passa amb Puigdemont i Junqueras
Les veus de més pes del PSOE insisteixen, en públic i en privat, que tot està ara en mans del PSC. Asseguren que Salvador Illa compta amb la màxima confiança de Pedro Sánchez per conformar Govern a Catalunya. A la Moncloa sempre han considerat que una presidència d’Illa no posa en risc el govern de Pedro Sánchez, sobretot amb la distància que separa la suma de forces independentistes de la majoria absoluta al Parlament; entenen que no hi ha una altra alternativa. Des de la direcció de Ferraz insisteixen que cal donar “espai” a Esquerra Republicana, esperar que digereixi els resultats del 12-M i no vegi cap altra alternativa que no sigui entregar els seus vots a Illa.
Sobre Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, els dos dirigents amb qui Sánchez pretenia reunir-se el passat Nadal un cop s'aprovés la llei d'amnistia, el govern espanyol també haurà de mantenir-se a l’espera sobre el seu futur. En primer lloc, perquè el president a l’exili ja va dir que tenia pensat abandonar la primera línia política si no tornava a entrar a Palau, i perquè el republicà haurà de sotmetre la seva continuïtat al capdavant d’ERC al Congrés Nacional que celebrarà el partit el mes de novembre. De moment, el PSOE manté al congelador les taules de diàleg amb aquests dos partits fins que no tingui clar quins són els seus interlocutors.