Sense defallir. L’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA), que exerceix l’acusació popular amb l’associació catalana Drets en la causa de l’operació Catalunya, en la branca andorrana, ha demanat a la batlle d’Instrucció especialitzada 2 d’Andorra que torni a lliurar Comissions Rogatòries Internacionals (CRI) “de caràcter urgent” a les autoritats espanyoles perquè li permetin interrogar, com a querellats, l’expresident del govern espanyol, Mariano Rajoy, i els exministres del PP, Cristóbal Montoro i Jorge Fernández Díaz. L’entitat ho ha sol·licitat aquest dijous, just l’endemà de saber que l’Audiència de Madrid ha denegat aquest auxili judicial, perquè, a parer seu, la petició d’Andorra té base legal, però no detalla ni individualitza de què s’acusa Rajoy i la policia patriòtica del PP.
En concret, els advocats Alfons Clavera i Agustí Carles, personats per defensar “la sobirania d’Andorra”, han demanat a la batlle que admeti l’ampliació de la querella que van presentar-li l’octubre passat, en la qual sostenen que s’individualitzen els fets delictius de Rajoy i el seu equip, a més d’afegir-hi el delicte d’organització criminal i un nou querellat, un agent de la Guàrdia Civil. Les proves aportades són àudios del comissari jubilat José Manuel Villarejo, així com declaracions que polítics i càrrecs policials van fer a les comissions d’investigació del Congrés dels Diputats.
La querella contra dirigents del PP està admesa des de fa quatre anys
La querella andorrana, presentada el 2016, era dirigida contra l’inspector en cap de la policia espanyola Celestino Barroso i el comissari Marcelino Martín-Blas (que es feia dir "Fèlix" i va declarar des de l’estat espanyol el 2018). L’any 2020 es va ampliar la querella contra el govern espanyol del PP, incloent-hi l'aleshores president Mariano Rajoy. Va ser presentada pels germans Cierco, en fer públic que havien estat extorquits per la policia patriòtica del PP perquè facilitessin informació bancària de la família Pujol Ferrusola dels comptes que tenien al seu banc, Banca Privada Andorrana (BPA), intervinguda i tancada, com la seva filial, Banco Madrid, per no haver col·laborat prou.
Una operació d'Estat contra l'independentisme
En concret, s’afirma que el govern del PP “va efectuar una operació d’Estat contra l’independentisme català a Andorra”, que va perjudicar el Principat i va provocar la liquidació de la BPA. A l’acusació particular dels Cierco s’hi va afegir Joan Pau Miquel, CEO de la BPA, i la família Pujol, i com a acusació popular, l’IDHA. Fins ara, s'han personat al jutjat andorrà alguns dels querellats, però no els principals, als quals s'acusa d'associació il·lícita, falsedat documental i d'anar contra les institucions andorranes, i ara també de grup criminal.
Les autoritats judicials espanyoles també han rebutjat que s’interrogui l’exsecretari d’Estat de Seguretat, Francisco Martínez; l’exdirector General de la Policia, Ignacio Cosidó, i els policies Eugenio Pino (del qual es diu que està jubilat) i Bonifacio Díez (té protecció diplomàtica, segons les autoritats espanyoles).
Informe policial pendent
A l’escrit, l’advocat de l’IDHA també recorda a la batlle que va encarregar un informe a la unitat d’investigació econòmica i financera del Servei de la Policia sobre aquesta suposada extorsió i que va autoritzar aquesta unitat judicial d’Andorra a posar-se en contacte amb la unitat policial espanyola per intercanviar informació, però que no saben res d’aquest encàrrec, que va ordenar el maig del 2023.
Una segona investigació bloquejada
Les autoritats judicials espanyoles han vetat qualsevol investigació a Andorra de l’operació Catalunya. Paral·lelament a la querella dels Cierco, la família Pujol Ferrusola va presentar a Andorra una querella l'agost del 2014 pel delicte major de violació de secrets per professional contra professionals d’Andbank i la BPA, quan una part dels seus comptes a Andorra va sortir en el conegut pantallazo al diari El Mundo, el 7 juliol del 2014. Després han acusat els anteriors amos de la BPA, els germans Cierco, el directiu del banc Joan Pau Miquel, i els comissaris de la policia espanyola Celestino Barroso i Marcelino Martín Blas.
Aquesta causa dels Pujol és investigada per la batlle especialitzada 1 d’Andorra, la qual ha requerit fins a sis vegades la col·laboració de la justícia espanyola des del 2020, i el maig passat el magistrat de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón, que investiga totes les accions del govern del PP i Villarejo, les va tornar a vetar.