Massatges per al plaer, sense prescripció mèdica, i dirigit només a treballadors d'una entitat pública de totes les que engloba el Ministerio de Asuntos Exteriores del Govern espanyol. Aquesta és la premissa amb què s'han gastat 40.000 euros dels impostos per oferir un parell de massatges a cadascun dels treballadors de l'Institut Cervantes, segons avança el diari The Objective. Aquest representa l'organització espanyola de la Moncloa, sota el patrocini i principal imatge de Felip VI i creada el 21 de març de 1991 amb el govern de Felipe González per a l'aprenentatge i la cultura de la "llengua espanyola, matisen que no és la castellana, arreu del món. L'escàndol és notori ja que aquests diners s'han destinat com a recompensa al silenci dels sindicats que representen els seus treballadors i van denunciar les retallades que, com qualsevol entitat o empresa, van patir durant la crisi econòmica del 2008.

40.000 euros justificats en diferents partides

Tot plegat va derivar en aquests massatges posteriors dividits en diferents partides: la més flagrant, la del darrer 2021. D'una banda, 4.000 euros en massatges pels treballadors d'Alcalá de Henares i de l'altra, una de 10.000 euros per als destinats a la seu central del carrer madrileny d'Alcalá. La licitació era únicament de 7.000 euros, per la qual cosa el pagament final va ser superior al previst inicialment. Si tornem al relat cronològic, els dos primers contractes daten del 24 de març de 2015 per 7.000 i 3.000 euros, respectivament, i per evitar que l'evidència fos escandalosa, es van justificar com una 'Contractació d'un servei de rehabilitació per a la prevenció de patologies osteomusculars al personal de la seu'. Posteriorment, el 2016 apareixen dos contractes aprovats el 12 de febrer: un de 1.000 euros i un altre de 4.000. El 2017 no n'hi ha cap però el 2018 es compensa amb una partida de 10.000 euros amb Juan Manuel Bonet de director. El 2019 només apareix una factura 2.000 euros per a tot el personal i el 2020 només hi ha dos contractes de 33 i 38 euros, com a conseqüència de l'esclat de la pandèmia que va provocar el tancament d'aquesta mena de centres terapèutics.

Massatges "totalment confidencials"

El centre especialista sempre ha estat el mateix: Kiné Centro de Fisioterapia y Oisteopatía, carrer Serracines 2, d'Alcalá de Henares. Els serveis els feien a mida. Així doncs, s'ofereixen per consulta privada, on es garanteix "un tracte completament personalitzat i professional, respectant en tot moment la intimitat i confidencialitat del pacient. A través d'un rigorós mètode d'anamnesi i exploració, obtindrà el tractament més adequat i específic per a la seva malaltia, així com una recuperació el més aviat possible". Aquesta és la mateixa definició destacada que subratlla el centre a la seva web. D'altra banda, també ofereixen "atenció a domicili, cosa que suposa una gran comoditat per al pacient, ja que li permet no haver de moure's del seu lloc de residència, i us estalvia un temps que avui dia és indispensable".

Desvien l'atenció cap a Andorra

Serveis com aquests a treballadors públics espanyols tan sols s'han donat dins el Ministeri de Defensa i per segons quins militars amb un justificant mèdic. De moment, silenci de la institució i del seu propi director actual Luis García Montero. Precisament, en plena polèmica, Montero ha posat l'accent en el seu darrer viatge a Cuba o la inauguració d'una nova delegació a Andorra. La setmana passada, l'ambaixador Àngel Ros i el director de l'Institut a Tolosa, Juan Pedro de Basterrechea, van inaugurar el centre juntament amb la ministra d'Afers Estrangers, Maria Ubach; la d'Educació, Ester Vilarrubla; el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet; la Síndica General, Roser Suñé i l'ambaixador de França a Andorra, Jean Claude Tribolet.